El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

02/09/2012

Apunts sobre el rescat de Catalunya

El passat dimarts 28 d'agost el Govern de Catalunya va fer pública formalment la seva intenció d'accedir al Fons de Liquiditat de les Autonomies (FLA) recentment creat pel Govern espanyol.  Aquest Fons és un mecanisme extraordinari per atendre els casos de Comunitats Autònomes o Ens Locals que necessitessin ajuda extra per pagar l'endeutament o aconseguir finançament per fer-ho.

De la mateixa forma que els mecanismes financers posats en marxa per la UE per donar suport als Estats membres amb dificultats, el FLA és un instrument de caràcter TEMPORAL i VOLUNTARI, que comporta un CONDICIONAMENT ECONOMIC I FINANCER del que es deriva un CONTROL POLÍTIC de les decisions econòmiques i financeres que fins ara podia prendre cada Comunitat de forma autònoma. Per tant, el Govern de Catalunya, tal i com van fer els grecs, els irlandesos, els portuguesos i fins i tot Espanya, en el cas del sector financer exclusivament, ha sol·licitat formalment el rescat de la seva hisenda pròpia.  

Del rescat se sap que es volen sol·licitar 5.023 miliions d'euros que tal i com està regulat, només es poden utilitzar per pagar l'endeutament o per finançar-lo. No pot servir per pagar factures de proveïdors (el Govern espanyol ja va posar en marxa un mecanisme específic per aquest objecte) ni per pagar la despesa corrent (pagar els concerts educatius, la xarxa de salut, els serveis del tercer sector o les nòmines). En qualsevol cas, sembla obvi que si la Generalitat obté l'ajut de 5.023 milions d'euros per part del Govern espanyol i no s'ha de fer càrrec del venciment del seu deute per aquest import, la seva tresoreria hauria de tenir més possibilitats de correspondre amb el pagament de la resta de factures que genera.  

Pocs més detalls coneixem d'aquest rescat, donat que aquesta vegada el President de la Generalitat ha decidit imitar el pitjor de Rajoy i tant ell com el conseller d'Economia s'han amagat i no han consentit en donar explicacions sobre la sol·licitud, les causes, els detalls, les condicions o el cost que tindrà aquest rescat, a pesar que Catalunya ha obert noticiaris arreu del món com a noticia especialment negativa per l'evolució de la crisi a Espanya i Europa.  

Sabem, això sí, que el Govern vol distreure la nostra atenció amb proclames buides com que no acceptaran condicionaments polítics, tal i com Rajoy deia en el seu moment amb el rescat financer espanyol, que no és vergonyant perquè demanem diners que són nostres, que tot això és culpa de l'herència financera que han rebut i que necessitem els diners amb urgència. Sobre tot això cal dir que:  

1.- Els condicionaments polítics fonamentals que avui regulen l'accés a aquests diners són a la Llei d'estabilitat que va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, a pesar de la majoria absoluta del PP, i a pesar dels continus advertiments i denuncies del PSC sobre el cost que això tindria pel nostre autogovern.   

2.- Espanya és la quarta economia de la zona euro. Els mecanismes de rescat de la UE es doten amb les aportacions dels Estats membres. Espanya és, per tant, quarta aportadora i avaladora neta dels mecanismes europeus mentre els han utilitzat Grecia, Irlanda o Portugal. Va ser molt còmic sentir el President Rajoy dir que el rescat l'havia aconseguit ell amb un gran esforç i que era el millor que li podia passar a Espanya, i hagués estat encara més còmic haver-lo sentit dir que en qualsevol cas el que demanàvem era que ens tornessin els diners que són nostres, com ara pretén fer el Govern català respecte a la resta d'Espanya.  

3.- L'herència financera rebuda és l'argument d'última instància de qualsevol problema econòmic de la Generalitat des de fa gairebé dos anys. Ràpidament s'obliden que CiU s'ha vanagloriat de tenir el coratge de fer el que no havia fet el Govern anterior, retallar, retallar i retallar. Però els resultats han estat els mateixos, un dèficit que només s'ha reduït uns dècimes, un endeutament que continua creixent exponencialment i l'import dels interessos no deixa de pujar.  

Havent retallat tant en tan poc temps, com és possible que la situació no s'estabilitzi sinó que creixi de la mateixa forma? Doncs perquè quan cap sector tira de l'economia i l'únic sector que ho pot fer, el públic, es retira i deixa de fer-ho, l'economia s'acaba d'ensorrar, els ingressos continuen caient i per molt que redueixis la despesa, els ingressos es redueixen tant o més. I dos, perquè el drama grec que va començar al maig de 2010 i que es va encomanar ràpidament a totes les economies del sud d'Europa, ha fet impossible que els nivells de dèficit i endeutament que tenia i té la Generalitat (perfectament raonables en termes de PIB comparativament amb moltes de les grans economies del món), es puguin finançar de forma normal.  

El problema no ha estat, ni és, que el nostre endeutament sigui excessiu, sinó que portem més de dos anys que no el podem finançar per raons que escapaven a qualsevol previsió i que són totalment extraordinàries. Això provoca que el refinançament del deute sigui molt més car que abans, que hagis de fer operacions de finançament i refinançament extraordinàries i cares (com els bons patriòtics) perquè tota la resta d'alternatives s'han tancat, haver d'esgotar les línies de crèdit amb les entitats financeres a costos elevadíssims i finalment, si la situació persisteix, haver d'encomanar-te a l'ajut de qui té una situació d'accés als mercats i al finançament millor que la teva, Catalunya ha d'acudir a Espanya i Espanya a Europa.  

4.- Finalment, tampoc s'entén que si l'ajuda ara és tan urgent i ha d'arribar el setembre, no és comprensible que el Govern de la Generalitat no la demanés a finals de juliol, per pressionar amb més temps al Govern espanyol perquè estigués llesta per aquest mes. Si el juliol ja se sabia que no es podien pagar els concerts d'educació o salut o el tercer sector i, evidentment, ja es coneixien els venciments que s'haurien de fer front fins a final d'any, si no es va demanar llavors és perquè el Govern està pensant en el partit i no en el país, com diu el Financial Times de Rajoy. O és perquè el Govern no volia enterbolir el seu ple al Parlament del pacte fiscal o és perquè volia distreure l'atenció del rescat amb les manifestacions per la Diada.    

Recomanacions de lectura relacionades:  

Catalonia heightens Spanish debt fears (Financial Times, 28.08.12)  

Catalunya pide el rescate con urgencia (El País, 28.08.12)  

La petició de rescat de la Generalitat fa la volta al món (324.cat, 29.08.12)  

Bruselas: el rescate catalán tendrá "estrictas condiciones
presupuestarias" (El País, 29.08.12)  

Rescate y agravio (Editorial El País, 29.08.12)  

No hay rescate sin condiciones (Editorial Cinco Días, 29.08.12)  

Confessions d'un rescat (Rocío Martínez-Sampere, Diari Ara, 01.09.12)


Autor: David Fuentes

(Imatge de la notícia extreta de la portada del diari Ara del 21 de juliol de 2012)

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Núria Gispert: Memòries d'una lliutadora per la democràcia
Col·lecció Memòria

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS