El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

23/04/2008

Jordi López Camps: “El progrés i la modernitat d’un país poden anar de la mà dels afers religiosos”

El passat dimarts, 22 d’abril, va tenir lloc la presentació d’un nou paper de la Fundació: “Afers Religiosos. Una proposta de política pública”, de Jordi López Camps, president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. L’acte va ser presentat per Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, i Daniel de Torres, comissionat de l’alcaldia per a la immigració i el diàleg intercultural.

Quin ha de ser el paper del Afers Religiosos a la nostra societat? En els darrers temps, segons va explicar Albert Aixalà, “es confon la laïcitat de l’Estat amb el laïcisme com a ideologia”; però, en una comunitat plurireligiosa com la nostra, on la convivència entre les diferents creences (sobretot, des de l’arribada de la immigració) és un fet, és pràcticament impossible no regular i definir unes polítiques públiques que normalitzin aquest enteniment entre religions. Des de l’esquerra, l’àmbit de les creences religioses ha estat vist amb certa por; el recel d’unir ambdues identificacions (ser d’esquerres i creient) ha conduït a que el tema deixés d’estar a l’agenda política. Però, avui en dia, amb la vinguda d’immigrants provinents de països amb cultures completament diferents, aquest situació es fa insostenible. El fenomen de la diversitat ha de ser regulat per les institucions públiques.

Daniel de Torres va explicar, per la seva banda, va explicar que “d’altres països europeus ja han dut a terme polítiques per afrontar aquests nous reptes”; així trobem com França potencia l’assimilacionisme, forma d’integració total de l’immigrant a la societat francesa. En contraposició, el multiculturalisme de Gran Bretanya, que fomenta les diferències entre les cultures. Al nostre país, i de manera inconscient, també ens estem encaminant en termes d’immigració; ho podem analitzar a partir de tres idees: la igualtat de valors i drets, la necessitat d’adaptar els serveis públics al fenomen i la gestió de la diversitat. És, en aquest últim punt, on s’hauria de regular el tema religiós a partir d’una acció de govern, la mobilització d’idees i l’articulació de respostes.

“El progrés i la modernitat d’un país poden anar de la mà dels afers religiosos”. Així ho entén Jordi López Camps: un discurs nou, on es valora la creença religiosa com a àmbit personal (no privat) i on el ciutadà té la possibilitat de compartir la seva religiositat amb els seus conciutadans. La religió vista com un element cohesionador de la convivència i passa a ser, per tant, una qüestió política que no comporta indiferència i que crida a l’acció del ciutadà, a fer política. El fet religiós és, per tant, un creador de capital social, de vincles d’unió i xarxes socials de participació i de diàleg. Tot aquest procés allunyat de plantejaments propis d’èpoques anteriors, s’ha anomenat laïcisme inclusiu; nova concepció de la laïcitat que proposa incloure la fe a l’àmbit públic, en contraposició de les lectures excloents.

Hem de construir un marc que doni respostes a tot aquest nou procés i on cadascú pugui aportar els valors que tenim del món. A partir d’aquí, López Camps, ens presenta deu eixos d’articulació de tot aquest discurs. En primer lloc, el fet religiós com a política pública, amb capacitat de ser avaluable i on es puguin establir un pla d’actuació amb els corresponents recursos. Per a dur a terme aquestes polítiques s’hauria de revisar el marc normatiu actual (segon eix): la llei de llibertat religiosa, els acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, l’excessiva centralització (elimina la dimensió de pluralitat) i el desplegament de l’article 161 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Governar amb previsió i de manera holística, integral, l’espai de culte com a base del capital social, és el tercer eix que es proposa. Aquests espais, com a quarta proposta, s’han de facilitar a través de subvencions, lloguer a preu assequible,...des de les institucions públiques que han d’actuar com a “vertebradores del teixit de la diversitat”. El dret a la llibertat religiosa és el cinquè element que López Camps es planteja; respectar les diferents pràctiques comporta dos problemes: la enorme estructuració de l’Església Catòlica i, en contraposició, la desintitucionalització de la religió musulmana. Els poders públics han d’ajudar i facilitar aquesta manca o excés d’estructures a través dels convenis.

Els avenços conceptuals en el discurs de la laïcitat, és a dir, admetre que la societat no és laica sinó plural, així com una gran aliança de valors que es podria realitzar a partir del òrgans locals (les principals institucions des de les quals es generen iniciatives entre els conciutadans) són el sisè i el setè, respectivament, punts d’anàlisi que presenta la proposta d’afers religiosos. Per a finalitzar, López Camps parla de la construcció dels pactes de convivència (idea del “dret natural”), del espais de trobada entre les diferents religions i de la necessària entrada de la política religiosa a les estructures de govern (només Catalunya té un òrgan destinat a aquests temes).

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS