El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Rafael Campalans

Rafael Campalans i Puig
24.10.1887 / 9.9.1933

Rafael Campalans i Puig va néixer a Barcelona el 24 d'octubre de 1887. Fill d'un sastre, va fer la llicenciatura d'Enginyeria Industrial, estudis que va ampliar posteriorment a Alemanya.

Durant la seva joventut va estar vinculat al catalanisme republicà i federal i, en evolucionar cap al socialisme, el 1918 es va afiliar a la Federació Catalana del PSOE. Poc després, va ser nomenat director de l'Escola de Treball, centre pilot de formació de joves obrers qualificats. El seu prestigi professional en aquesta època va fer que Enric Prat de la Riba li encarregués l'organització del Servei d'Obres Públiques de la Mancomunitat.

El 1923 va contribuir a fundar la Unió Socialista de Catalunya, projectada per alguns intel·lectuals socialistes com a plataforma catalanista i que va establir una estreta col·laboració amb el grup de Francesc Macià. Inicialment, aquesta organització va comptar amb el suport d'una part de la Federació Catalana del PSOE i d'alguns dels seus dirigents principals -Comaposada, Recasens, Mercader-, però finalment va ser rebutjada per la mateixa executiva. És en aquest moment que es van escindir del socialisme espanyol i es van mantenir com una entitat independent.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, Campalans va mantenir una actitud de rebuig envers el règim i, en senyal de protesta, va dimitir del seu càrrec de director de l'Escola de Treball. Durant el període de la dictadura, la Unió Socialista de Catalunya va ser dissolta, però en arribar a les acaballes del règim, l'any 1930, es va constituir de nou com a partit. Rafael Campalans va seguir al capdavant del nou grup, que va acabar sent aliat d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser a les eleccions del 12 d'abril de 1931 que va ser escollit regidor de Barcelona a les llistes presentades de manera conjunta per Esquerra Republicana de Catalunya i Unió Socialista. El 15 dabril fou nomenat conseller dInstrucció Pública del primer govern català. Sempre sota la fórmula de coalició electoral entre ERC i USC va ser escollit, el 24 de maig, diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat i el 28 de juny diputat a les Corts Constituents. Va pertànyer a la Comissió redactora de lEstatut de Núria, juntament amb Jaume Carner, Pere Coromines, Josep Dencàs, Martí Esteve i Antoni Xirau.

El juliol de 1933 va assistir al procés de reunificació del socialisme català, que va desembocar en el congrés d'unificació entre la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya. El setembre del mateix any Rafael Campalans va morir ofegat a una platja de Torredembarra. La seva mort va facilitar l'evolució que Camorera li va donar a Unió Socialista.

El significat i l'aportació de Rafael Campalans passen doncs indubtablement per la política, en concret per la defensa de la qüestió nacional catalana i, com a conseqüència, la complementarietat entre socialisme i federalisme. Segons Campalans, aquest era el context en què s'havia de situar la reivindicació de Catalunya.

La seva obra, tot i no ser molt àmplia, presenta, dins el corrent en què s'inscriu, el conjunt de formulacions més consistent del moment. Tan sols va publicar un parell de llibres: Hacia la España de todos (1932) i Política vol dir Pedagogia (1933). Tots dos són recopilacions de textos dispersos (articles, conferències, discursos,...) d'una obra feta sota l'exigència d'allò concret. Una simple lectura de la seva obra posa de manifest la importància de Campalans dins l'evolució del socialisme contemporani de Catalunya. La seva obra, que en conjunt intenta ser una aportació original, pot ordenar-se entorn alguns temes clau, tals com la unitat dels obrers i intel·lectuals, el caràcter global de socialisme, la seva interpretació de la democràcia i el seu concepte de nació.