El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

29/04/2022

Jornada 'Una estratègia industrial per a Catalunya'

El passat divendres, 29 d'abril, la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb el Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar, les jornades "Una estratègia industrial per a Catalunya".

Podeu veure les jornades completes al nostre canal de Youtube, fent click aquí.  

L'encarregat de donar la benvinguda va ser el president de la fundació, José Montilla. El president va començar fent referència a les últimes activitats que ha organitzat la FRC, dient que "en els darrers mesos i sota el paraigües de la FRC hem tingut ocasió de reflexionar sobre les polítiques socials, la lluita contra les desigualtats, sobre l'ús social del català, sobre el sistema de finançament de l'autogovern i sobre els jocs d'hivern. Ho hem fet en mig d'un context molt difícil. Avui ho fem sobre indústria". Per Montilla, "apostar per la indústria vol dir apostar per la innovació, per la recerca aplicada, per la qualitat de l'ocupació, per la formació, per la negociació col·lectiva, la recerca d'aliances, la internacionalització de la productivitat i la competitivitat, i l'obertura de la nostra economia", i que "a més de treballar per l'increment de l'activitat industrial hem d'esforçar-nos perquè la nostra indústria guanyi autonomia estratègica". No obstant, matisà que "no es tracta de fer discursos ni pràctiques autàrquiques, però sí posar de manifest que convé reduir les nostres dependències en la mida possible". En aquesta línia, defensà que "ens cal més autonomia energètica, que ha de venir d'un major esforç de produir energia amb fonts renovables, i ens cal disposar de polítiques públiques més compromesos amb la indústria que volem". Per a fer això, el president creu que "els poders públics han de desenvolupar la seva capacitat regulatòria no per posar impediments, sinó per a garantir l'interès públic", i que "els governs han de crear les condicions propícies per ajudar al desenvolupament industrial, i això vol dir estabilitat política i institucional, seguretat jurídica i cohesió social". Així doncs, segons Montilla "Catalunya necessita potenciar la seva activitat industrial amb tots els atributs que reclamem: una indústria oberta, global, competitiva, digital, innovadora, sostenible i socialment responsable. La nostra indústria necessita un govern que ajudi, que aposti pel partenariat publico-privat".

La inauguració de l'acte va córrer a càrrec del primer secretari del PSC, Salvador Illa, que començà dient com en moments complexes com el que estem vivint "és necessari posar llums llargues", ja que "el món està canviant molt, i molt ràpid, amb canvis d'un abast que es fa difícil de calibrar", i remarcà la importància d'actes com aquest. Per altra banda, Illa va recordar que "la indústria és necessària, sinó imprescindible, a l'economia catalana. Es parla molt de l'economia dels serveis i del turisme, però la indústria és imprescindible per l'economia catalana". A més, "la indústria va aparellada amb la tecnologia i la innovació", i que "una bona política industrial comporta una bona política d'innovació tecnològica". En aquesta línia, Illa defensà que "tot això no es fa en competència, com alguns s'entossudeixen, ni contra Espanya ni contra Europa. Es fa en col·laboració, sumant", ja que "sempre és millor fer les coses amb consens". En aquest sentit, el primer secretari remarcà que "nosaltres, que estem per la política útil, dels acords i dels consensos, jugarem a favor, si és possible, per un pacte nacional de la indústria a Catalunya".  

La primera taula de la jornada va tractar sobre "Quina estratègia industrial necessita Catalunya", i va ser moderada per Òscar Ordeig, diputat i portaveu d'Empresa i Indústria del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar al Parlament de Catalunya, que va contextualitzar la importància de la indústria, ja que "la política industrial és la política més important per generar ocupació de qualitat, progrés econòmic. Cal capgirar la desindustrialització que hem patit els últims 20 anys. El 19% de l'economia catalana és industrial".

Per la seva part, el secretari general d'Indústria i PiME del Govern espanyol, Raül Blanco, recordà que "sortim d'una situació molt difícil de 2 anys de pandèmia que ha tingut un greu efecte econòmic, especialment a la indústria. A més, l'afectació de la guerra d'Ucraïna és molt rellevant". Si més no, matisà que "abans de la pandèmia ja teníem tendències de fons que hem de tenir en compte". Blanco explicà com "des del Ministeri estem seguint una política marcada pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, pels dos eixos de transició ecològica i transició digital que ens marca la Comissió Europea, però també per aprofitar per tenir projectes de massa crítica connectats a nivell europeu". Segons el secretari general, "hem de reflexionar sobre com reforcem la nostra indústria perquè davant les amenaces i incerteses que tenim, sigui una pandèmia, una situació bèl·lica o una catàstrofe climàtica o un atac cibernètic, el que sabem és que darrere, la resposta sempre serà la indústria. Com més enfortim la indústria millor resposta podrem donar a futurs reptes". També va criticar el Pacte Nacional per la Indústria, defensant que "ha de ser molt més concret. No pot ser una suma de polítiques on sumem des de la política forestal a la política de cooperatives. Ha de ser política industrial, que els recursos siguin reals i hi hagi actuacions amb massa crítica a dins". Finalment, apostà per "estar presents en vectors on actualment no hi estem. La indústria, la tecnologia està lligada a l'energia, i el tema de les energies renovables és clau. Parlem de vehicle elèctric, del desenvolupament de l'hidrogen a Catalunya, però això no tirarà endavant si no tenim darrere una política d'energies renovables consistent".  

Elisabet Alier, presidenta d'ASPAPEL, començà la seva intervenció fent referència a la desindustrialització que ha patit Catalunya les últimes dècades, dient que "ve donada, per una banda, per factors polítics, com la predisposició dels responsables públics a la poca participació i iniciativa de voler expandir i invertir en empreses industrials, no hi ha un acompanyament per part de les administracions catalanes". En aquesta línia, criticà les nombroses dificultats i pressions a les que es veuen sotmeses les indústries al territori Català, i que "el Procés ha afectat a la seguretat jurídica en quant a normatives, i ha comportat molta deslocalització d'empreses. A més, la pressió fiscal, les subvencions o incentius també afecten. Creues La Franja i el govern d'Aragó et dona totes les facilitats de món. A Catalunya és tot el contrari". A més, segons Alier "tenim molt poca competitivitat en el camp mediambiental respecte la majoria de Comunitats Autònomes. La política mediambiental catalana és de les més restrictives de l'estat espanyol". Davant d'això, donà propostes de solucions: "primer, voluntat política i de l'administració pública, millorar la legislació mediambiental, millorar la fiscalitat i fer-la més competitiva, reduir la pressió fiscal, invertir i apostar per la sostenibilitat".

La directora gerent d'AEQT, Maria Mas, estigué d'acord amb la resta de ponents en quant a les dificultats que té la indústria a Catalunya en diverses esferes, i que "necessitem acompanyar les polítiques industrials d'altres sectors, i hem d'apostar per la regulació eficient". Segons Mas, "necessitem estabilitat i continuïtat, seguretat jurídica, i hem d'evitar la sobre regulació per sobre d'estàndards que s'estan regulant a la Unió Europea".  
 
L'última en parlar va ser Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Catalunya, que aportà algunes dades i matisos a algunes afirmacions de la taula. Un matís va ser que "no hem perdut pes industrial en els últims 15 anys. L'activitat econòmica que genera la indústria ha crescut un 15% els últims 15 anys, exactament igual que el PIB. Ara bé, si mirem en termes d'ocupació, hem perdut 195.000 llocs de treball, del 22% de la ocupació al 17%, i encara continua baixant". És a dir, "les indústries estan mantenint la facturació reduint llocs de treball. Això és atribuïble a la robotització i digitalització. Si aquesta pèrdua d'ocupació queda compensada per un increment de l'ocupació en altres sectors vinculats a la indústria, com està passant, perdem ocupació a la indústria però n'hem guanyat en sectors que depenen de la indústria". Així doncs, segons Poveda no tot és tan negatiu com sembla. A més, defensà que "tenim una gran oportunitat a Catalunya, i és que els negocis industrials apostin pels serveis intensius en coneixement, a banda del que és la manufactura tradicional. Això té a veure amb 3 fenòmens emergents però que seran la clau la propera dècada: la servitització de la indústria, la indústria 4.0 i el back shoring". Amb tot, Poveda creu que "els governs han d'estar preparats i fer política industrial basada en oferir talent, treballadors qualificats; ecosistemes d'innovació flexibles i integrats; aliances i xarxes entre empreses de la cadena de valor; i regulació i simplificació administrativa".  

La segona taula de l'acte va portar per títol "Innovar o morir", i va ser moderada per Alícia Romero, portaveu del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, que va començar fent referència a la importància que té Catalunya en el món de la recerca, doncs "Catalunya és excel·lent en recerca. Representem el 0,1% de la població i produïm l'1% dels papers mundials". No obstant, segons Romero "no n'hi ha prou només amb la recerca. Hem de ser capaços que aquest coneixement que generem impacti en el teixit econòmic". Així doncs, va fer referència a la necessitat de que el talent i l'excel·lència que tenim en el camp del coneixement i la recerca no es quedi només al món acadèmic o marxi del país, sinó que l'aprofitem i l'inserim dins el mercat per tal d'aprofitar-lo, ja que "no només s'innova a les universitats o als centres tecnològics i de recerca. S'innova a les empreses. De fet, als països com Alemanya els 70% de la seva innovació la fan les empreses".

En aquesta línia parlà el professor d'ESADE i director del Center for Innovation in Cities, Esteve Almirall, doncs "la ciència és global, internacional. En canvi, la innovació és local. Necessites una cultura d'agregació que estigui allà. Pots generar molta ciència, però l'aprofita qui la paga. I aquí això no es fa. Construir aquesta cultura no ve donat, és quelcom que cal fer". A més, apuntà que "hi ha dues maneres d'innovar: innovacions que responen al mercat, que soluciones problemes o necessitats que té el mercat, i una segona manera, que és inventar quelcom nou. Bona part de les empreses que tenim aquí responen a dinàmiques de mercat", i això és quelcom que s'hauria de canviar.

Agustí Segarra, catedràtic d'Economia Aplicada a la URV, començà fent referència a la necessitat de conceptualitzar correctament, ja que "hem de fer un esforç per clarificar conceptualment. Estem barrejant conceptes que ens pot limitar la capacitat analítica del què està passant i del que cal fer per aconseguir saltar de nivell", al·ludint a l'I+D. També va alertar de no cometre l'error de voler seguir models que han funcionat a Europa al peu de la lletra, ja que "necessitem unes polítiques d'innovació dintre del marc europeu, però no igual a països que pràcticament estan al 3% com Alemanya". Així doncs, Segarra digué que "hem d'agafar sistemes d'innovació com l'alemany com a referent? Sí, és un sistema modèlic. Però hem de fer-ne una versió mediterrània". Segons el catedràtic, "som un país que per cultura i tradició ens costa molt dissenyar polítiques d'amplis consensos i polítiques de llarg termini, i la innovació és persistència. Nosaltres no només fem una política curt-placista sinó que a més la fem cíclicament a la inversa".

Per la seva banda, Pedro Mier, president d'AMETIC, va fer una defensa pel lideratge de l'empresa privada en el sector de la innovació, ja que "tenim una visió antiquada". Això és així, segons Mier, perquè "la innovació va de velocitat. Si esperes que sigui la universitat qui creï coneixement, després a través de les oficines, que facin la transferència a través dels centres tecnològics, que li faci arribar a l'empresa... pel camí t'ha passat tothom per l'esquerra. Aquest model no serveix. S'ha d'innovar amb les empreses, en col·laboració i que sigui el mercat qui faci tracció". Segons Mier, "necessitem empreses industrials i iniciatives que neixin per a perdurar. El que té impacte al país son els emprenedors que vulguin crear empreses que perdurin, no una sola empresa que triomfi". Mier digué que "s'ha de col·laborar, treballar en xarxa i innovar des de les empreses, no per a les empreses".

L'encarregada de tancar la segona taula va ser Anna Casals, directora d'innovació de CELSA, que defensà que se separi el concepte innovació del de R+D. Segons Casals, "hauríem de ser capaços de que la innovació tingués uns reglaments i una manera de quantificar-se per sí sola, perquè és suficientment important i no necessita anar enganxada de cap investigació o desenvolupament". A més, apostà per la necessitat de crear una xarxa col·laborativa a tot el teixit industrial, ja que "sinó no ens en sortirem" a l'hora d'innovar i complir amb tots els requisits normatius i reptes que depara el futur, com la sostenibilitat. A més, digué que "les innovacions més disruptives no neixen d'un sol, neixen de la col·laboració, d'una xarxa".  

L'última taula del dia va ser la d'"El repte energètic per la indústria del futur", moderada pel periodista de La Vanguardia, Antonio Cerrillo.

Emiliano López Atxurra, president de Petronor, inicià la seva intervenció parlant sobre la transició energètica, dient que "la energía no es Disney, la energía es desarrollo industrial, desarrollo económico y cohesión social. Desde esa consideración, la energía, la transición y el proceso de descarbonización tiene que estar asociada, ineludiblemente, a estrategia tecnológica y estrategia industrial. De lo contrario la transición energética es un cuento".  En aquesta línia, digué que "es muy importante que el concepto de energía esté asociado no a un concepto ideológico sino a un concepto de competencia, innovación y neutralidad tecnológica". A més, explicà que "estamos evolucionando con la energía en términos multienergéticos con el objetivo de descarbonizarnos, de emisiones 0 para el 2050, porque el 2050 se construye ahora. Y, o se hacen inversiones ahora o el 2035 no existirá. Eso hay que tenerlo claro".

El president d'ENAGAS, Antoni Llardén, va explicar com "tenim un nou paradigma europeu si parlem d'energia", ja que "si haguéssim fet aquesta conferència fa 3 mesos no diria això. El nou paradigma és conseqüència de la invasió russa a Ucraïna, i el 8 de març surt una declaració d'intencions de la UE que modifica radicalment com la UE veu el món de l'energia". Això és important perquè "la UE mai ha tingut una política energètica comuna. Aquesta falta de visió ara l'estem pagant molt cara. A partir d'ara, què diu la UE? La política energètica a partir d'ara ha de ser comú i solidària, i té 3 pilars: transició energètica, la seguretat de subministrament i sostenibilitat econòmica (preus)". Així doncs, segons Llardén, "la UE, amb les últimes decisions que ha pres ha decidit quines son les taxonomies verdes i ha donat una via d'entrada d'acceptació on hi ha per un costat el nuclear i par l'altre el gas natural, entenent el gas natural com un agent de transició".

Virgínia Guinda
, vicepresidenta de Foment del Treball, començà defensant que "s'ha de revisar l'estratègia de descarbonització de la indústria perquè fins ara el que notem és que, des del punt de vista ideològic anàvem molt bé, però la tecnologia que quadra amb aquesta ideologia sí que cal revisar-la". Guinda explicà que per dur a terme la descarbonització de les indústries cal un procés llarg i complicat, i que la societat a vegades no n'és conscient. En aquesta línia, digué que "un día podremos contar con una tecnología basada en la producción in situ de hidrogeno verde, pero para eso faltan más de 10 años. Mientras tanto, la ruta que marcamos tiene que asegurar que no perdemos la industria que tenemos".

Va cloure la jornada Raül Blanco que va agrair als ponents i al públic assistent les seves valuoses intervencions i a animar a tothom que tingués interès a fer aportacions sobre el tema perquè s'està preparant un document sobre la indústria a Catalunya.

 

PDF

Programa en català

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

La lógica de la financiación autonómica y recomendaciones para su reforma
Papers de la Fundació

Informe Social. Un nou contracte social per a una prosperitat compartida
Col·lecció Informes

Moments del socialisme català
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS