El think tank del socialisme català
Activitats
02/09/2012
Apunts sobre el rescat de Catalunya
El passat dimarts 28
d'agost el Govern de Catalunya va fer pública formalment la seva intenció
d'accedir al Fons de Liquiditat de les Autonomies (FLA) recentment creat pel
Govern espanyol. Aquest Fons és un
mecanisme extraordinari per atendre els casos de Comunitats Autònomes o Ens
Locals que necessitessin ajuda extra per pagar l'endeutament o aconseguir
finançament per fer-ho.
De la mateixa forma que
els mecanismes financers posats en marxa per la UE per donar suport als Estats
membres amb dificultats, el FLA és un instrument de caràcter TEMPORAL i
VOLUNTARI, que comporta un CONDICIONAMENT ECONOMIC I FINANCER del que es deriva
un CONTROL POLÍTIC de les decisions econòmiques i financeres que fins ara podia
prendre cada Comunitat de forma autònoma. Per tant, el Govern de Catalunya, tal
i com van fer els grecs, els irlandesos, els portuguesos i fins i tot Espanya,
en el cas del sector financer exclusivament, ha sol·licitat formalment el rescat
de la seva hisenda pròpia.
Del rescat se sap que es
volen sol·licitar 5.023 miliions d'euros que tal i com està regulat, només es
poden utilitzar per pagar l'endeutament o per finançar-lo. No pot servir per
pagar factures de proveïdors (el Govern espanyol ja va posar en marxa un
mecanisme específic per aquest objecte) ni per pagar la despesa corrent (pagar
els concerts educatius, la xarxa de salut, els serveis del tercer sector o les
nòmines). En qualsevol cas, sembla obvi que si la Generalitat obté l'ajut de
5.023 milions d'euros per part del Govern espanyol i no s'ha de fer càrrec del
venciment del seu deute per aquest import, la seva tresoreria hauria de tenir
més possibilitats de correspondre amb el pagament de la resta de factures que
genera.
Pocs més detalls coneixem
d'aquest rescat, donat que aquesta vegada el President de la Generalitat ha
decidit imitar el pitjor de Rajoy i tant ell com el conseller d'Economia s'han
amagat i no han consentit en donar explicacions sobre la sol·licitud, les
causes, els detalls, les condicions o el cost que tindrà aquest rescat, a pesar
que Catalunya ha obert noticiaris arreu del món com a noticia especialment
negativa per l'evolució de la crisi a Espanya i Europa.
Sabem, això sí, que el
Govern vol distreure la nostra atenció amb proclames buides com que no
acceptaran condicionaments polítics, tal i com Rajoy deia en el seu moment amb
el rescat financer espanyol, que no és vergonyant perquè demanem diners que són
nostres, que tot això és culpa de l'herència financera que han rebut i que
necessitem els diners amb urgència. Sobre tot això cal dir que:
1.- Els condicionaments
polítics fonamentals que avui regulen l'accés a aquests diners són a la Llei
d'estabilitat que va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, a pesar de la
majoria absoluta del PP, i a pesar dels continus advertiments i denuncies del
PSC sobre el cost que això tindria pel nostre autogovern.
2.- Espanya és la quarta
economia de la zona euro. Els mecanismes de rescat de la UE es doten amb les
aportacions dels Estats membres. Espanya és, per tant, quarta aportadora i
avaladora neta dels mecanismes europeus mentre els han utilitzat Grecia,
Irlanda o Portugal. Va ser molt còmic sentir el President Rajoy dir que el
rescat l'havia aconseguit ell amb un gran esforç i que era el millor que li
podia passar a Espanya, i hagués estat encara més còmic haver-lo sentit dir que
en qualsevol cas el que demanàvem era que ens tornessin els diners que són
nostres, com ara pretén fer el Govern català respecte a la resta d'Espanya.
3.- L'herència financera
rebuda és l'argument d'última instància de qualsevol problema econòmic de la
Generalitat des de fa gairebé dos anys. Ràpidament s'obliden que CiU s'ha
vanagloriat de tenir el coratge de fer el que no havia fet el Govern anterior,
retallar, retallar i retallar. Però els resultats han estat els mateixos, un
dèficit que només s'ha reduït uns dècimes, un endeutament que continua creixent
exponencialment i l'import dels interessos no deixa de pujar.
Havent retallat tant en
tan poc temps, com és possible que la situació no s'estabilitzi sinó que creixi
de la mateixa forma? Doncs perquè quan cap sector tira de l'economia i l'únic
sector que ho pot fer, el públic, es retira i deixa de fer-ho, l'economia
s'acaba d'ensorrar, els ingressos continuen caient i per molt que redueixis la
despesa, els ingressos es redueixen tant o més. I dos, perquè el drama grec que
va començar al maig de 2010 i que es va encomanar ràpidament a totes les
economies del sud d'Europa, ha fet impossible que els nivells de dèficit i
endeutament que tenia i té la Generalitat (perfectament raonables en termes de
PIB comparativament amb moltes de les grans economies del món), es puguin
finançar de forma normal.
El problema no ha estat,
ni és, que el nostre endeutament sigui excessiu, sinó que portem més de dos
anys que no el podem finançar per raons que escapaven a qualsevol previsió i
que són totalment extraordinàries. Això provoca que el refinançament del deute
sigui molt més car que abans, que hagis de fer operacions de finançament i
refinançament extraordinàries i cares (com els bons patriòtics) perquè tota la
resta d'alternatives s'han tancat, haver d'esgotar les línies de crèdit amb les
entitats financeres a costos elevadíssims i finalment, si la situació
persisteix, haver d'encomanar-te a l'ajut de qui té una situació d'accés als
mercats i al finançament millor que la teva, Catalunya ha d'acudir a Espanya i
Espanya a Europa.
4.- Finalment, tampoc s'entén
que si l'ajuda ara és tan urgent i ha d'arribar el setembre, no és comprensible
que el Govern de la Generalitat no la demanés a finals de juliol, per
pressionar amb més temps al Govern espanyol perquè estigués llesta per aquest
mes. Si el juliol ja se sabia que no es podien pagar els concerts d'educació o
salut o el tercer sector i, evidentment, ja es coneixien els venciments que
s'haurien de fer front fins a final d'any, si no es va demanar llavors és
perquè el Govern està pensant en el partit i no en el país, com diu el Financial Times de Rajoy. O és perquè el
Govern no volia enterbolir el seu ple al Parlament del pacte fiscal o és perquè
volia distreure l'atenció del rescat amb les manifestacions per la Diada.
Recomanacions de lectura relacionades:
Catalonia
heightens Spanish debt fears (Financial Times,
28.08.12)
Catalunya
pide el rescate con urgencia (El País, 28.08.12)
La
petició de rescat de la Generalitat fa la volta al món
(324.cat, 29.08.12)
Bruselas:
el rescate catalán tendrá "estrictas condiciones
presupuestarias"
(El País, 29.08.12)
Rescate
y agravio (Editorial El País, 29.08.12)
No hay
rescate sin condiciones (Editorial Cinco Días,
29.08.12)
Confessions
d'un rescat (Rocío Martínez-Sampere, Diari Ara, 01.09.12)
Autor: David Fuentes
(Imatge de la notícia extreta de la portada del diari Ara del 21 de juliol de 2012)
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412