El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

04/03/2013

Stéphane Hessel, un exemple de dignitat

La nit del 26 al 27 de febrer Stéphane Hessel va morir al seu domicili parisenc a l'edat de 95 anys. Filòsof, humanista, resistent i diplomàtic, Hessel va renovar als darrers anys la seva fama internacional gràcies al seu manifest Indignez-vous! (2010), del que s'han venut més de 4 milions d'exemplars i que ha estat font d'inspiració dels moviments socials a Espanya, Grècia o fins i tot a Estats Units (Occupy Wall Street). En el cas espanyol, el  manifest va inspirar i alhora donar nom a uns col·lectius que des del 15M serien coneguts arreu del món com els Indignats.

Vaig llegir la seva versió en castellà ¡Indignaos! (2011), que afegia l'atractiu d'estar prologada per José Luis Sampedro, coetani de l'autor i exemple local de dignitat i humanisme. Em va sorprendre la senzillesa del manifest, poques pàgines, idees clares, directes i que apel·laven a conceptes indiscutibles. L'única observació que se li podria fer és que l'enemic descrit per l'autor, el feixisme a la primera meitat del segle XX, era molt més definit i identificable que els enemics actuals de la dignitat humana: mercats financers difusos, poders transnacionals eteris, doctrines cruels maquillades de tecnocràcia paternalista i benevolent, etc. No obstant, com ell explicava tan bé, això no és motiu per deixar-se d'indignar i de lluitar per una societat més justa i per una Unió Europea que recuperi els valors fundacionals de pau, democràcia i fraternitat entre els seus pobles.

El manifest em va permetre conèixer més amb detall la vida de Hessel. La seva vida és un retrat fidel del segle XX europeu. Neix el 1917 en una família burgesa alemanya d'origen jueu i convertida al protestantisme. El seu pare era l'escriptor Franz Hessel, i la seva mare, la pintora Helen Grund, filla d'una nissaga de banquers. Fins i tot, la seva ascendència té una història destacada, ja que el triangle amorós format pels seus pares i l'escriptor Henri-Pierre Roché donaria lloc a una novel·la d'aquest darrer i a un dels films més destacats de François Truffaut, Jules et Jim (1962).

El 1925, amb 8 anys, arriba a París amb la seva mare, on estudiarà fins arribar a llicenciar-se en filosofia a l'École Normale Supérieure, primer admès en una plaça per a estrangers i posteriorment quan es nacionalitza francès el 1937 veient-se obligat a renunciar a la seva plaça i a concursar per la mateixa plaça ja com a francès, fet que supera amb èxit.

Ja llicenciat i exercint com a filòsof, manté una relació amb Jeanne Nys, cunyada de l'escriptor Aldous Huxley i disset anys més gran que ell. Poc després es casaria, en contra de l'opinió materna, amb una jove russa jueva, Vitia Mirkine-Guetzevitch, que treballava com a intèrpret a les seves conferències. Després de la guerra naixerien tres fills d'aquest matrimoni.

El 1940 França és ocupada i és aquí on comença una etapa vital que reflecteix com poques les vicissituds del segle XX europeu. M'atreviria a dir que tal vegada ell i Jorge Semprún siguin els millors exponents de la cruesa i la grandesa d'aquella etapa històrica. A partir de la invasió alemanya i a través de contactes amb escriptors com Walter Benjamin, Hessel entra a formar part de la Resistència. Després d'estades a Oran i Lisboa, s'incorpora a Londres als serveis d'intel·ligència de la França Lliure (en francès, Bureau Central de Reseignement et d'Action - BCRA). Amb capacitat per parlar francès, alemany i anglès amb fluïdesa, s'enrola en nombroses missions de la Resistència.

El març del 1944, en una missió anomenada Gréco i que tenia per objectiu organitzar les transmissions de ràdio al continent, és detingut per la Gestapo i torturat. El mes de setembre és traslladat al camp de Buchenwald i condemnat a la forca. Al camp treballarà descarregant i traient la roba als cadàvers, fet que li salvaria la vida gràcies a canviar la seva identitat amb un pres francès mort pel tifus. Posteriorment, va escapar del camp i va ser capturat novament pels nazis, que l'enviaren al camp de Bergen-Belsen. Fugí del tren que el portava al camp i formà part dels primers contingents americans que van alliberar París el 8 de maig del 1945.

La seva carrera posterior no és menys impressionant. Va iniciar la seva carrera diplomàtica a l'ONU, on el 1948 esdevé un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans. La seva reputació humanista el portaria posteriorment a ser mediador en nombrosos conflictes a França i a l'estranger. El 1977 assolí una nova fita en aquest capítol al ser nomenat cap de la delegació francesa a les Nacions Unides.

Els reconeixements polítics es succeirien amb el reconeixement com Ambaixador de França el 1981 per part de François Mitterrand i el 2006 amb la Legió d'Honor concedida per Jacques Chirac. De ben segur que amb motiu de la seva mort, la República Francesa li retrà novament homenatges i honors dignes de la seva figura (cosa que aquí encara no hem après a fer amb figures polítiques o culturals equivalents).

Els darrers anys, i abans d'assolir una renovada fama amb "Indignez-vous!", va participar en nombroses batalles que tenien per denominador comú la defensa de la dignitat humana: la política d'immigració de Nicolas Sarkozy, els sense sostre,  l'opressió sobre Palestina, etcètera.

Aquest text és només un resum d'alguns fets i fites que dibuixen la trajectòria d'Hessel. Deixo de banda en pro de la brevetat un bon reguitzell d'anècdotes i vivències dignes també de ser remarcades.

La seva trajectòria com a escriptor, poeta i assagista tampoc és menor. Per mencionar alguns exemples, valguin les seves autobiografies Danse avec le siècle (1997), O ma mémoire: la poésie, ma nécessité (2006) o Tous les comptes faits... ou presque (2011).

En resum, estem davant d'una vida i una obra que deixen un llegat de gran valor per a les generacions actuals, un llegat d'energia i de dignitat que hauria d'inspirar a aquells que encara no s'han indignat o que creuen que el destí ja està escrit i no es pot canviar.

Per acabar, dues aportacions finals, la seva darrera entrevista i el seu manifest pòstum. Stéphane Hessel va donar suport a François Hollande a les eleccions de maig del 2012. A la seva darrera entrevista, concedida el 21 de febrer al Nouvel Observateur juntament amb Daniel Cohn-Bendit, li recomanava al President Hollande "anar molt més ràpid amb les seves polítiques d'esquerra, perquè vivim en una societat cruel". Hessel deixa escrit la A nous de jouer! Apel aux indignés de cette terre (2013), que serà traduït a Espanya com ¡No os rindáis!, que neix de la seva relació amb els Indignats espanyols i que esdevindrà el seu testament polític i intel·lectual.

Raül Blanco Díaz, economista

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS