El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

18/06/2007

Pactes i alcaldes d’esquerres a la majoria de municipis

Albert Aixalà, director de la Fundació, analitza, en un article a El Punt del 18 de juny, els resultats de les municipals del passat 27 de maig. Aixalà apunta que  el creixement del nombre de candidatures de tot tipus ha provocat un canvi de model, més obert que l’anterior, més competitiu i, per tant, menys estable; i obliga a mantenir activa de forma permanent la capacitat de diàleg dels alcaldes amb els veïns i els partits.PACTES I ALCALDES D’ESQUERRES A LA MAJORIA DE MUNICIPIS

Les eleccions municipals del 27-M a Catalunya han deixat poques sorpreses però molta fragmentació. Han aparegut amb força algunes candidatures de signe divers i de caràcter molt local que caldrà veure evolucionar. El cas més paradigmàtic és el de Cervera, on tot i elegir només 11 regidors, van obtenir representació fins a 7 candidatures.

Aquest és un país, per tant, on cal pactar. És necessari construir majories per poder governar, no n’hi ha prou amb ser la força més votada perquè en la majoria de municipis grans i mitjans no hi ha majories absolutes. De fet, només en 272 dels 946 municipis, menys d’un 30%, un sol grup podrà governar en solitari.

El creixement del nombre de candidatures arreu de Catalunya, tant dels cinc grans partits com d’altres formacions polítiques, de caràcter local o nacional, ens ha conduït progressivament a un canvi de model. Un nou model més obert que l’anterior, més competitiu i, per tant, menys estable. Un model que obliga a mantenir activa de forma permanent la capacitat de diàleg dels alcaldes amb els veïns i el conjunt de forces polítiques amb representació a cada ajuntament.

Aquests canvis, que ja es van començar a produir a finals dels anys 90, han fet que s’hagi trencat definitivament el model dual que havia caracteritzat el mapa municipal català durant molts anys. Aquest model es basava en l’hegemonia de CIU en els petits municipis, i l’hegemonia del PSC i de les esquerres en la immensa majoria de ciutats de més de 50.000 habitants.

El creixement progressiu de socialistes i republicans en els petits municipis i a la majoria de capitals de comarca, han modificat definitivament la posició hegemònica de CIU, que tot i mantenir-se com a primera força en nombre d’alcaldes (amb 420), no pot frenar la progressió de les esquerres, que han aconseguit l’alcaldia en 459 municipis.

En les principals ciutats, incloent per primer cop en 18 anys les 4 capitals catalanes, els governs d’esquerres són clarament majoritaris, essent la gran novetat de 2007 la recuperació per part dels socialistes de l’alcaldia de Tarragona. Així, només en una de les 23 ciutats de més de 50.000 habitants, Sant Cugat del Vallés, governa CIU. En la resta, els governs d’esquerres liderats pel PSC, o per IC-V en el cas de El Prat de Llobregat, són una constant. Les esquerres -i els socialistes en particular- segueixen governant en els municipis on viu la majoria dels ciutadans de Catalunya.

En les ciutats mitjanes cal destacar la força de les esquerres a la majoria de capitals de comarca. Obtenen l’alcaldia en 9 de les 11 capitals barcelonines, en 8 de les 12 lleidatanes, en 5 de les 8 capitals gironines, i en 5 de les 10 capitals comarcals de la província de Tarragona. En total, les esquerres governaran en 27 de les 41 capitals de comarca, amb alcaldes del PSC, d’ERC, o d’independents progressistes.

Un cas ben clar és el de Lleida, on el PSC no només obté la majoria absoluta a la capital sinó que revalida o aconsegueix les alcaldies de Balaguer, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Tremp i Solsona, mentre ERC manté la de Borges Blanques amb els suport socialista. A Girona, el PSC i ERC governen Olot, Puigcerdà, i Ripoll, i recuperen Salt, a més de mantenir la capital. I a Tarragona, no només recuperen la capital sinó que mantenen Reus, Montblanc, Gandesa i Móra d’Ebre.

Aquest mapa municipal es veu completat amb els acords assolits entre el PSC i ERC per a governar conjuntament les diputacions de Lleida i Girona, que havien sigut presidides fins ara per Convergència i Unió.

Podem parlar, doncs, d’un progrés clar de les esquerres arreu de Catalunya que consolida l’aposta feta des de l’any 2003 per un govern d’esquerres a la Generalitat. Una aposta que ha significat un canvi de paradigma a la política catalana, que s’ha reestructura en base a l’eix esquerra-dreta, i que té també conseqüències a nivell municipal, com demostren les noves majories que governaran els pobles i ciutats de Catalunya en aquest nou mandat.

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS