El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

23/07/2007

Vers el Partito Democratico

A Itàlia ja fa temps que existeix un debat entorn la renovació dels partits, motivat en part per la gran fragmentació de la vida política italiana (la coalició de govern de Prodi està formada per 13 partits, mentre que al bloc de l’oposició liderat per Berlusconi hi ha 8 partits).

A l’espai de centre-esquerra, el principal impulsor i inspirador del projecte de creació d’un nou partit polític que superi definitivament les barreres ideològiques que al llarg del segle passat han dividit les forces reformadores i democràtiques de l’esquerra i ajudi a Itàlia a encarar el seu futur amb confiança, és Romano Prodi.

En aquest sentit, és interessant llegir el “Manifesto per il Partito Democratico” que Prodi va encarregar a tretze persones del món cultural i polític (Rita Borsellino, Liliana Cavani, Donata Gottardi, Roberto Gualtieri, Sergio Mattarella, Ermete Realacci, Virginio Rognoni, Michele Salvati, Pietro Scoppola, Giorgio Tonini, Salvatore Vassallo, Luciano Violante, així com el socialista Giorgio Ruffolo, que va renunciar per discrepàncies amb l’orientació que prenia el grup de treball) i que es va fer públic el desembre de 2006, uns mesos després d’haver guanyat les eleccions generals dels dies 9 i 10 d’abril com a candidat, elegit a través d’unes primàries, de L’Unione, coalició formada per la federació de L’Ulivo i altres partits de l’esquerra.

Aquest document fa una crida a la formació d’un nou Partito Democratico i n’esbossa els principis i valors comuns, basats en el cristianisme, la Il•lustració i la complexa relació entre un i l’altre, així com en el pensament polític liberal, ja sigui socialista o demòcrata-cristià, al qual s’hi han afegit les reivindicacions més recents de l’ecologisme, dels drets civils i de les dones. També es proposa un nou partit plural i respectuós amb les diferents components i posicions que en formen part, organitzat sobre una base federal que permeti una àmplia autonomia regional i territorial, obert a la participació dels ciutadans i que esculli el seu candidat pel mètode de les primàries.

La crida de Prodi deriva també de la fructífera experiència iniciada fa més de deu anys amb la institució de L’Ulivo (fundada el 1996 pel mateix Prodi i de la que en formen part els DS, la Margherita i els minoritaris Republicans Europeus). Certament, les dues principals formacions polítiques de la coalició han decidit avançar en aquest nou projecte celebrant ambdós Congressos de manera quasi simultània per tal de simbolitzar davant l’opinió pública la seva voluntat de dissoldre’s en el futur Partito Demcoratico.

Així, l’abril de 2007, setze anys després de l’històric Congrés de Rímini en el que el PCI es va despullar del comunisme convertint-se en els Democratici di Sinistra (DS), el primer partit de la coalició governant ha celebrat el seu IV i últim Congrés a Florència que, a l’igual que aquell de 1991 ha conclòs amb una escissió. De fet, a Florència s’han debatut tres ponències que plantejaven un futur pel partit ben diferent. D’una banda la Mozione Fassino - Per il Partito Democratico, aprovada per una majoria del 75,57% dels vots dels delegats, que aposta per la creació d’aquest nou partit, una nova força reformista més gran, d’àmbit europeu. D’una altra banda, la Mozione Mussi - A Sinistra. Per il socialismo europeo i la Mozione Angius-Zani - Per un partito nuovo, democratico e socialista, que han obtingut un suport del 15,09% i el 9,35%, respectivament, i que, finalment, han portat a un sector dels DS a anunciar la seva intenció de no integrar-se a la nova formació política i crear un nou partit. De fet, el passar 5 de maig s’ha constituït a Roma el nou moviment polític Sinistra Democratica per il Socialismo Europeo, encapçalat pel ministre d’Universitats, Fabio Mussi, sobre la base de les idees expressades a les ponències del Congrés de Florència i a partir d’un nou manifest programàtic “Per il socialismo del futuro”.

De fet, el debat de fons entre uns i altres gira entorn l’adscripció europea i internacional del futur PD i la seva identitat definitiva, entre els que pensen que el nou partit hauria d’inserir-se plenament en el PSE i els que advoquen per establir-hi només uns lligams de col•laboració. La qüestió del laïcisme i la preeminència que els sectors catòlics de la Margherita puguin acabar exercint dins el nou PD influint en l’orientació de determinades polítiques i posicions del partit ha esdevingut també font de discrepàncies (un exemple d’això ha estat la recent polèmica sobre el projecte de llei que regula les parelles de fet, també homosexuals).

En qualsevol cas, el projecte del Partito Democratico segueix endavant amb un calendari fixat: el 14 d’octubre vinent s’elegiran els membres de l’Assemblea Constituent Nacional i el Secretari General del futur PD. L’Assemblea Nacional, convocada per Prodi que assumeix la presidència de la nova formació, es reunirà per primer cop el 27 d’octubre de 2007 per aprovar el Manifest i els Estatuts del PD. Està previst fer néixer oficialment el nou partit el 2008, amb la celebració d’un congrés fundacional, amb l’objectiu que es pugui presentar a les eleccions europees de 2009.

Walter Veltroni, actual alcalde de Roma, ha llançat la seva candidatura a dirigir el futur Partito Democratico. En el seu discurs de 27 de juny de 2007, “Un´Italia unita, moderna e giusta”, a la seu històrica de la Fiat, el Lingotto de la ciutat de Torí, Veltroni ha fixat les línies programàtiques d’un autèntic programa de Govern, assenyalant que la primera tasca del PD serà donar un suport total, coherent i decidit a l’Executiu de Prodi. Igualment, ha dit que amb el PD neix una força reformista que haurà de dirigir-se a un camp més ampli i plural i que haurà ser capaç de respondre a les peticions del país amb la construcció d’una societat moderna. L’alcalde de Roma ha il•lustrat així la seva visió política del PD i ha explicat que la gran frontera és la lluita contra la precarietat, sobretot la dels joves.

La candidatura de Veltroni a les primàries del PD ha generat un cert consens entre la classe dirigent italiana ja que D’Alema, Fassino i Rutelli han fet un pas enrere i no es presentaran. Però en els últims dies han aparegut altres opcions com la de Furio Colombo, ex director de L’Unità i senador dels DS, Rosy Bindi, procedent de la Margherita i actual ministra de la Família al Govern de Prodi, Enrico Letta, secretari de la presidència del Consell de Ministres i també de la Margherita, i altres candidats com Jacopo Gavazzoli Schettini, Mario Adinolfi i Lucio Cangini.

Malgrat haver superat, al menys de moment, la delicada qüestió del lideratge del futur partit, no està clar que el procés de constitució del PD superi altres discrepàncies internes que podrien, fins i tot, fer caure el Govern de Prodi, que disposa d’una fràgil majoria. També s’ha de tenir en compte la resposta ciutadana a aquesta operació que, fins ara, no ha estat precisament entusiasta.

Referències: ”La qüestió del Partito Democratico”, de Raimon Obiols

 

 

 

Activitats realitzades