El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

11/12/2020

V Convenció Federalista

El passat divendres 11 de desembre la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Friedricht Ebert Stiftung i la Fundación Pablo Iglesias, la V Convenció Federalista.

Podeu recuperar l'acte sencer fent click aquí.

Luise Rürup, delegada de la Friedrich Ebert Stiftung a Espanya, va ser una de les encarregades de donar la benvinguda i inaugurar l'acte. Rürup ressaltà la importància de fer actes com aquest en un moment com en el que ens trobem, ja que "los desafíos son enormes". Segons Luise, els principals reptes als quals haurem de fer front són "superar la crisis sanitaria, estabilizar la situación económica y social de los ciudadanos y ciudadanas, luchar contra el cambio climático, domesticar la globalización, avanzar hacia la transformación ecológica y social, y fortalecer el estado de derecho y la democracia a través de reformas estructurales".

Alfredo Sánchez Monteseirín, director de la Fundación Pablo Iglesias, continuà la presentació dient que "los socialistas veníamos advirtiendo de la necesidad de reforzar nuestra carta magna de 1978 con propuestas muy concretas.", i que "gracias a foros como este se fueron recogiendo muchos de los análisis o preocupaciones que si se hubiesen implementado nos habrían evitado buena parte de los disgustos que luego hemos tenido que afrontar". A més, advertí que "la crisis y sus salidas nos exige, hoy, que nos preocupemos más en pensar en lo que está ocurriendo aguas arriba.", fent referència a Europa. Seguint en aquesta línia, digué que "nuestra propuesta como socialdemócratas es pensar que se puede hacer mucho desde la solidaridad y la cohesión social. Y qué mejor instrumento para ello que el estado federal".

Per a tancar la inauguració parlà el president de la Fundació Rafael Campalans, José Montilla, el qual parlà sobre l'actual pandèmia dient que "tenim un bon sistema sanitari del qual ens n'hem de sentir orgullosos". Si més no, afegí que "no obstant, té punts febles: una manca de recursos important provocada per la crisi del 2008, problemes estructurals d'atenció a la gent gran i una escassa atenció que prestem als serveis de prevenció i salut pública". En aquesta línia, Montilla digué que "la cogovernança sanitària brandada pel govern d'Espanya no és altra cosa que l'intent de posar en marxa instruments federals que encara no estan prou establerts en el nostre ordenament jurídic.", i que "les dificultats de coordinació entre les administracions demostra com són de necessàries i urgents les reformes de l'organització territorial d'Espanya". Montilla, seguint amb el fil del federalisme, digué que "reformes en perspectiva federal són urgents i necessàries per superar la situació política i institucional de Catalunya, però també per l'arquitectura institucional d'Espanya". Amb tot, Montilla digué que "els danys a la nostra economia ens obligaran a accelerar els canvis en el sistema productiu que tenim a l'horitzó: sostenibilitat, digitalització, economia social...", i que "aquests objectius ens donen noves oportunitats que hem de saber aprofitar".

Pau Solanilla, director de la Fundació Rafael Campalans, va ser l'encarregat de moderar la primera taula rodona, on es parlà sobre "cogovernança federal per a sortir de la crisi". Solanilla digué que des de la socialdemocràcia, des de la fundació, "volem donar resposta als principals reptes que se'ns plantegen amb una triple mirada: amb una mirada des del territori, de les comunitats autònomes; una mirada més des de l'Estat; i amb una mirada més europeista." Així doncs, segons Solanilla "tenemos que mirar más allá de nuestra realidad, de la realidad española y fijarnos en las buenas prácticas y lecciones de países con sistemas federales más maduros, que han ido encauzando problemas relativamente bien".

La primera a parlar a la primera taula rodona fou Maria Antònia Monés, catedràtica d'Economia a la UNED. Monés va explicar els principals desequilibris existents quant a gestió econòmica i territorial d'Espanya, dient que "España es uno de los países más descentralizado del mundo, especialmente en términos de competencias de gasto.", però que no obstant això, "este intenso proceso de descentralización de las últimas décadas no ha venido acompañado de la consolidación de Instituciones de coordinación adecuadas a esta nueva realidad". A més, afegí que "en el ámbito sanitario y a raíz del reto que está suponiendo la gestión de la pandemia, se ha puesto en evidencia como antes los claroscuros de nuestro estado compuesto", ja que "por una parte, el gobierno central y los autonómicos han hecho un gran esfuerzo de coordinación con las reuniones de presidentes y sectoriales, pero por la otra ha fallado la cultura y la práctica federal".

La politòloga i investigadora Talento Sénior de la Universidad Carlos III, Sandra León, va fer una explicació en profunditat sobre la gestió dels governs davant situacions com la generada per la Covid-19, així com la gestió d'Espanya amb el model territorial i legislatiu que té. Així doncs, León digué que "la ventaja principal de una gestión coordinada frente a la pandemia tiene que ver con la capacidad de tener un sistema descentralizado para conocer y tener un aprendizaje colectivo en menor tiempo sobre cuáles eran las medidas más oportunas para combatir la pandemia". A més, comparant amb altres països León digué que "la gestión intergubernamental es, si cabe, más importante en España que en otros países como Alemania, porque nuestro senado, por composición y por funciones legislativas tiene un papel muy limitado.", pel que "la capacidad de las CCAA de incidir en la legislación nacional es a través de mecanismos de cooperación". Si més no, i davant el plantejament que s'havia formulat abans sobre la necessitat i dificultat de reformar la Constitució, León ressaltà que "no hace falta esperar a una reforma de la constitución, la cual puede ser complicada políticamente", ja que "se puede reformar lo que tenemos para mejorar las funcionalidades, la cooperación intergubernamental, la cooperación horizontal (que ha estado ausente en la gestión de la pandemia), y mejorar la rendición de cuentas con mayor transparencia sobre la responsabilidad de cada nivel de gobierno".

Vicent Soler, conseller d'Hisenda i Model Econòmic de la Comunitat Valenciana seguí en aquesta línia per comentar des de l'experiència valenciana com aquest model territorial i de gestió afecta la CCAA, però com al mateix temps "la cogovernança ha vingut per necessitat i hem fet de necessitat virtut".  Segons Soler, "és molt important fer coses conjuntament, però s'ha d'articular bé a una geografia tan diferenciada com la que tenim. Hem de plantejar una cultura federal de simetries". 

La segona taula rodona, "Reforma federal a Espanya i Europa", va ser un diàleg entre el president de la Fundación Euroamérica, Ramón Jáuregui i José Manuel García-Margallo, diputat al Parlament Europeu. 

Jáuregui, partidari d'una reforma federal, començà dient que "Europa ha dado un paso de gigante en la construcción de su integración. Comenzamos la pandemia de manera atolondrada, pero al final la respuesta ha sido extraordinaria. Europa ha salido muy reforzada". Si més no, "la unión europea es una unión supranacional.", pel que "el camino hacia el federalismo es un camino difícil. Quizás aspiramos a ello, pero el camino es largo y no estará falto de obstáculos". Pel que fa a Espanya, "nuestro modelo autonómico, si tiene que hacer algún tipo de avance es, precisamente, fortalecer los instrumentos federales para que el funcionamiento funcione mejor.", ja que "el modelo es casi federal, pero debe articularse mejor".  

Per altra banda, Margallo, no tant a favor del plantejament federalista, reconegué que l'actual model no és perfecte, y que "ha llegado el momento de repensar y reformar el sistema de organización territorial de la constitución del 78, puesto que tiene defectos de diseño y de funcionamiento". Respecte a Europa, digué que l'actual situació política és deguda al fet que "los movimientos populistas nacen siempre cuando los partidos tradicionales no dan respuesta a las necesidades de los ciudadanos.", fent referència a la crisi que portem veient a Europa i al món durant l'última dècada. 

La cloenda de l'acte va anar a càrrec del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que començà dient que "som federalistes perquè és coherent amb uns valors que ens són ben propers i estimats: llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat. Segon: el federalisme s'ajusta en el món en què vivim, un món d'interdependències creixents i de sobiranies compartides. Tercer: Evita el xoc d'identitats, i quart: perquè es basa en el diàleg, la negociació i el pacte". Segons Iceta, "el federalisme és la millor manera de reconèixer la diversitat. La diversitat de les identitats nacionals, regionals, diverses. És reconeixement, és autogovern però també govern compartit". A més, digué que "la pandemia nos ha puesto frente a nosotros una realidad: hay problemas que trascienden las fronteras, y son esos problemas los que nos recomiendan organizar los gobiernos de forma federal". Pel Miquel "és perfectament compatible un sentiment catalanista amb la pertinència en un estat democràtic i en evolució cap al federalisme. En canvi, l'independentisme no creu en això i creu que no hi ha altra sortida que la separació, provocant una divisió a Catalunya". Una Catalunya on en "els últims 10 anys no hem tingut bons governs. Nosaltres volem que Catalunya tingui un bon govern i superar les divisions del procés independentista. Això sí, amb un autogovern més sòlid i amb un millor finançament de les CCAA". Malgrat això, en Miquel no nega la dificultat d'això: "serà difícil reconstruir una concòrdia àmplia entre els catalans, però nosaltres hi seguirem insistint: necessitem un ampli acord a Catalunya per després negociar i assolir un ampli acord amb les institucions espanyoles". Amb tot, segons Iceta "necessitem un canvi a Catalunya, un nou temps polític que canviï les prioritats equivocades i que encerti amb les solucions. Tenim una oportunitat que ens dóna tenir a Espanya un govern progressista, respectuós de la diversitat i disposat al diàleg, la negociació i el pacte. Proposem a la societat catalana que aprofiti aquesta oportunitat".

 

PDF

Programa en català

 

PDF

Programa en castellà

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

EUROMED 2020: una nova agenda econòmica i social per a la Mediterrània
Papers de la Fundació

Josep Pallach, 100 anys
Col·lecció Memòria

Moments del socialisme català
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS