El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

12/03/2019

Acte d'homenatge a Eduardo Martín Toval

Ahir dimarts, 12 de març, el Partit dels Socialistes de Catalunya va organitzar, al Casal Socialista Joan Reventós, l'acte d'homenatge a l'advocat i polític socialista Eduardo Martín Toval, en motiu de la seva recent defunció el passat 15 de gener.

Durant l'acte es va publicar i repartir una bibliografia sobre Martín Toval escrita per Enric Senabre, i un manuscrit redactat a ma pel mateix Eduardo sobre la idea i concepció del que era, segons ell, el socialisme. Ambdós arxius els podeu trobar al final de la notícia.

El tret de sortida de l'acte el va donar Teresa Rubinat, extreballadora del PSC, la qual va afirmar que "Tots sabem l'incansable treballador que era l'Eduardo, i de l'immens pou d'energia del que es nodria", i que "la pretensió no és fer un homenatge on el continent tapi el contingut. Simplement volem donar veu als nostres records i expressar-los des del cor. De forma senzilla, però profundament sincera".

Per la seva part, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, digué que "Aquest és un acte especial. Un deure de memòria per recordar a un dirigent del partit molt estimat", que era "un home molt treballador, molt ràpid. Tenia una agilitat mental abrumadora", i que "serà recordat com aquella persona que es feia notar, estimar. Era un imprescindible". Per acabar, digué que aquest acte "servirà per retre homenatge, per complir amb aquest deure de memòria, i per seguir-nos recordant que el socialisme és un projecte polític, però també és una comunitat d'homes i dones que treballen plegats per uns objectius que comparteixen".

El següent en parlar va ser l'advocat laboralista i exdiputat de les Corts Generals, Jordi Pedret. Durant el seu discurs, Pedret va mostrar la faceta defensora dels treballadors d'Eduardo, i les nombroses tasques que feia en la lluita clandestina i d'unió dels treballadors i socialistes durant el franquisme i la transició, tot dient que "l'Eduardo, participava i dirigia. Va idear, crear, organitzar i impulsar uns cursos clandestins de dret sindical destinats a formar als líders sindicals (encara il·legals en aquell moment)". Per tancar la seva part, digué que "l'Eduardo es manifestava com un rigorós, permanent, continu treballador que tenia molt clares les seves línies, i la seva era, sense defallir, la defensa dels treballadors front l'explotació capitalista".

A continuació, va parlar l'exdiputat al Parlament de Catalunya i company de Martín Toval, Xavier Guitart, el qual el qualificà com a "un llegat transcendent, no només pel PSC, sinó per Catalunya. Eduardo era un home d'esquerres. Un home íntegre, intel·ligent, sorprenentment ràpid. Generós i treballador incansable. Alegre, sempre alegre. Optimista, i vital. Tossut però negociador. Contundent, i pactista. Dur en el debat, no donava mai una pilota per perduda. Era dur, i lleial. Era una persona temuda dialècticament, però respectada i estimada. Portava la política ala sang, i la portà sempre amb gran coherència i amb gran honestedat".

L'exdiputat a les Corts Generals, Román Ruiz, digué que l'Eduardo "era la persona que ens donava llum, que ens motivava en aquells temps difícils", i que "va ser un gran actiu pel PSC, sens dubte; fonamental. A més, va entendre la pluralitat que hi havia al PSC. Militava pensant, sempre, amb el millor per al partit, per a la societat, en com seriem més forts i capaços de tirar endavant un projecte pels treballadors". A més, digué que "quan parlava, l'hemicicle es quedava en silenci. Era estimat i reconegut dins, i fora del partit parlamentari. Ha deixat aquesta estampa: de gran polític, i millor persona".

Per tancar l'acte, parlaren membres de la família d'Eduardo, com ara les seves filles, Abigail i Sara, el seu fill Daniel, o la seva viuda, Mercedes. Digueren que "sempre s'han sentit molt orgullosos per la seva trajectòria política, pel seu compromís amb la societat, la seva humanitat, i la seva contribució en la construcció de la Catalunya i la nova Espanya en la que ara vivim", doncs "la història de l'Eduardo és una història de superació continua i permanent". Recalcaren la "generositat, ajuda, estima, amor i comprensió" que els donava a diari tot i la seva apretada agenda, i l'estima que tenia per a Catalunya, dient que "l'Eduardo estimava profundament a Catalunya. També sofria enormement per Catalunya en aquests darrers anys". Definit com a "Noble i lleial, amant del mar, la vida, i proper. Deia que, tot i que faltés molt per al que lluitar i aconseguir, la vida era meravellosa". Al tanatori, després de la seva defunció "tots ploraven la pèrdua de l'Eduardo. Des de gent molt poderosa, molt important, a gent molt humil. Fins la seva defunció, ha sigut una festa d'amor, d'intel·ligència, de generositat, d'alegria, solidaritat i vitalitat. Gràcies estimat Eduardo".

 

PDF

Biografia

 

PDF

Manuscrit

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

El combate contra la desigualdad
Papers de la Fundació

Informe social. Recuperació econòmica, feblesa social
Col·lecció Informes

Gegants del PSC
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS