El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

21/09/2012

Un record per a Santiago Carrillo

Parlar de Santiago Carrillo no és només pensar en el personatge, sinó també en la generació de tots els nostres avis, que van viure una Guerra Civil i una dura postguerra, dictadura i forçós exili. Tot i que arran de la seva mort el passat 18 de setembre ja s'ha escrit molt sobre qui va ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya durant més de vint anys, des de la Fundació creiem necessari dedicar un petit record a una figura rellevant de l'oposició al franquisme i de la transició espanyola.

Nascut a Gijón el 1915, fill de sindicalista, assegura a les seves memòries que ja de molt petit va saber que formava part de la classe obrera: "el primer cop que en vaig tenir consciència va ser amb sis anys, quan el meu pare em va dur a una manifestació i vaig veure com la Guàrdia Civil el detenia. Llavors vaig saber que estava de la parts dels qui han de lluitar contra el sistema". Quan només tenia 13 anys, va començar a militar a les Joventuts Socialistes i va ser secretari general de l'organització unificada amb les comunistes (JSU). El juliol de 1936 es va afiliar al PCE i va defensar la República al front de Madrid.  

En acabar la guerra, Carrillo va creuar la frontera a un exili de quatre dècades. Delfí de Dolores Ibárruri "La Pasionaria", va ser escollit secretari general del PCE el 1960,  però no va ser fins el 1976, després de la mort de Franco, que va tornar a Espanya com a fugitiu. Poc abans del seu retorn ja havia mantingut converses a través de tercers amb el Govern d'Adolfo Suárez. Carrillo havia ofert garanties de moderació dels seus militants, així com l'acceptació del règim monàrquic i de la bandera espanyola. Diuen que la seva mentalitat oberta i curosa van ser claus en l'èxit de la transició.

L'any 1977, el PCE és finalment legalitzat. Va començar llavors la seva carrera política al Congrés dels Diputats fins el 1982, any en què degut a la forta divisió dins el PCE, deixa la secretaria general.

Animal polític i analista imprescindible de la història d'Espanya dels darrers cent anys, memòria viva del segle vint i ferm defensor dels valors de l'esquerra, Carrillo deia fa tot just un any que "si tornés a néixer no canviaria ni una coma del que he fet. Procuraria ser més hàbil en alguns moments, més oberts amb algunes posicions a les que haver d'enfrontar-me, però en el més essencial, no tinc cap problema de consciència. Estic satisfet amb la meva vida".    

Sens dubte, amb la seva mort, diem adéu a un tros de la nostra història.    


Us recomanem la lectura de:

L'especial d'El País 

El caimán jubilado (1), de Gregorio Morán

L'actualitat de Carrillo, de Miquel Roca

Carrillo, de película, d'Isaac Rosa

Mi peculiar recuerdo de Carrillo, de José Fernández-Albertos

Adiós a un trozo de nuestra historia, de Jesús Caldera


Autora: Cristina González 

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS