El think tank del socialisme català
Activitats
04/03/2013
Stéphane Hessel, un exemple de dignitat
La nit del 26 al 27
de febrer Stéphane Hessel va morir al seu domicili parisenc a l'edat de 95
anys. Filòsof, humanista, resistent i diplomàtic, Hessel va renovar als darrers
anys la seva fama internacional gràcies al seu manifest Indignez-vous! (2010), del que s'han venut més de 4 milions
d'exemplars i que ha estat font d'inspiració dels moviments socials a Espanya,
Grècia o fins i tot a Estats Units (Occupy
Wall Street). En el cas espanyol, el
manifest va inspirar i alhora donar nom a uns col·lectius que des del
15M serien coneguts arreu del món com els Indignats.
Vaig llegir la seva
versió en castellà ¡Indignaos! (2011),
que afegia l'atractiu d'estar prologada per José Luis Sampedro, coetani de l'autor
i exemple local de dignitat i humanisme. Em va sorprendre la senzillesa del
manifest, poques pàgines, idees clares, directes i que apel·laven a conceptes
indiscutibles. L'única observació que se li podria fer és que l'enemic descrit
per l'autor, el feixisme a la primera meitat del segle XX, era molt més definit
i identificable que els enemics actuals de la dignitat humana: mercats
financers difusos, poders transnacionals eteris, doctrines cruels maquillades
de tecnocràcia paternalista i benevolent, etc. No obstant, com ell explicava
tan bé, això no és motiu per deixar-se d'indignar i de lluitar per una societat
més justa i per una Unió Europea que recuperi els valors fundacionals de pau,
democràcia i fraternitat entre els seus pobles.
El manifest em va
permetre conèixer més amb detall la vida de Hessel. La seva vida és un retrat
fidel del segle XX europeu. Neix el 1917 en una família burgesa alemanya
d'origen jueu i convertida al protestantisme. El seu pare era l'escriptor Franz
Hessel, i la seva mare, la pintora Helen Grund, filla d'una nissaga de
banquers. Fins i tot, la seva ascendència té una història destacada, ja que el
triangle amorós format pels seus pares i l'escriptor Henri-Pierre Roché donaria
lloc a una novel·la d'aquest darrer i a un dels films més destacats de François
Truffaut, Jules et Jim (1962).
El 1925, amb 8
anys, arriba a París amb la seva mare, on estudiarà fins arribar a
llicenciar-se en filosofia a l'École
Normale Supérieure, primer admès en una plaça per a estrangers i
posteriorment quan es nacionalitza francès el 1937 veient-se obligat a
renunciar a la seva plaça i a concursar per la mateixa plaça ja com a francès,
fet que supera amb èxit.
Ja llicenciat i
exercint com a filòsof, manté una relació amb Jeanne Nys, cunyada de
l'escriptor Aldous Huxley i disset anys més gran que ell. Poc després es
casaria, en contra de l'opinió materna, amb una jove russa jueva, Vitia
Mirkine-Guetzevitch, que treballava com a intèrpret a les seves conferències.
Després de la guerra naixerien tres fills d'aquest matrimoni.
El 1940 França és
ocupada i és aquí on comença una etapa vital que reflecteix com poques les
vicissituds del segle XX europeu. M'atreviria a dir que tal vegada ell i Jorge
Semprún siguin els millors exponents de la cruesa i la grandesa d'aquella etapa
històrica. A partir de la invasió alemanya i a través de contactes amb
escriptors com Walter Benjamin, Hessel entra a formar part de la Resistència.
Després d'estades a Oran i Lisboa, s'incorpora a Londres als serveis d'intel·ligència
de la França Lliure (en francès, Bureau
Central de Reseignement et d'Action - BCRA). Amb capacitat per parlar
francès, alemany i anglès amb fluïdesa, s'enrola en nombroses missions de la
Resistència.
El març del 1944,
en una missió anomenada Gréco i que
tenia per objectiu organitzar les transmissions de ràdio al continent, és
detingut per la Gestapo i torturat. El mes de setembre és traslladat al camp de
Buchenwald i condemnat a la forca. Al camp treballarà descarregant i traient la
roba als cadàvers, fet que li salvaria la vida gràcies a canviar la seva
identitat amb un pres francès mort pel tifus. Posteriorment, va escapar del
camp i va ser capturat novament pels nazis, que l'enviaren al camp de
Bergen-Belsen. Fugí del tren que el portava al camp i formà part dels primers
contingents americans que van alliberar París el 8 de maig del 1945.
La seva carrera
posterior no és menys impressionant. Va iniciar la seva carrera diplomàtica a
l'ONU, on el 1948 esdevé un dels redactors de la Declaració Universal dels
Drets Humans. La seva reputació humanista el portaria posteriorment a ser
mediador en nombrosos conflictes a França i a l'estranger. El 1977 assolí una nova fita en aquest
capítol al ser nomenat cap de la delegació francesa a les Nacions Unides.
Els reconeixements
polítics es succeirien amb el reconeixement com Ambaixador de França el 1981
per part de François Mitterrand i el 2006 amb la Legió d'Honor concedida per
Jacques Chirac. De ben segur que amb motiu de la seva mort, la República
Francesa li retrà novament homenatges i honors dignes de la seva figura (cosa
que aquí encara no hem après a fer amb figures polítiques o culturals
equivalents).
Els darrers anys, i
abans d'assolir una renovada fama amb "Indignez-vous!", va participar en nombroses
batalles que tenien per denominador comú la defensa de la dignitat humana: la
política d'immigració de Nicolas Sarkozy, els sense sostre, l'opressió sobre Palestina, etcètera.
Aquest text és
només un resum d'alguns fets i fites que dibuixen la trajectòria d'Hessel.
Deixo de banda en pro de la brevetat un bon reguitzell d'anècdotes i vivències
dignes també de ser remarcades.
La seva trajectòria
com a escriptor, poeta i assagista tampoc és menor. Per mencionar alguns
exemples, valguin les seves autobiografies Danse
avec le siècle (1997), O ma mémoire:
la poésie, ma nécessité (2006) o Tous
les comptes faits... ou presque (2011).
En resum, estem
davant d'una vida i una obra que deixen un llegat de gran valor per a les
generacions actuals, un llegat d'energia i de dignitat que hauria d'inspirar a
aquells que encara no s'han indignat o que creuen que el destí ja està escrit i
no es pot canviar.
Per acabar, dues
aportacions finals, la seva darrera entrevista i el seu manifest pòstum.
Stéphane Hessel va
donar suport a François Hollande a les eleccions de maig del 2012. A la seva
darrera entrevista, concedida el 21 de febrer al Nouvel Observateur juntament
amb Daniel Cohn-Bendit, li recomanava al President Hollande "anar molt més
ràpid amb les seves polítiques d'esquerra, perquè vivim en una societat cruel".
Hessel deixa escrit
la A nous de jouer! Apel aux indignés de
cette terre (2013), que serà traduït a Espanya com ¡No os rindáis!, que neix de la seva relació amb els Indignats
espanyols i que esdevindrà el seu testament polític i intel·lectual.
Raül Blanco Díaz, economista
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412