El think tank del socialisme català
Activitats
21/09/2012
Un record per a Santiago Carrillo
Parlar de
Santiago Carrillo no és només pensar en el personatge, sinó també en la
generació de tots els nostres avis, que van viure una Guerra Civil i una dura
postguerra, dictadura i forçós exili. Tot i que arran de la seva mort el passat
18 de setembre ja s'ha escrit molt sobre qui va ser secretari general del
Partit Comunista d'Espanya durant més de vint anys, des de la Fundació creiem
necessari dedicar un petit record a una figura rellevant de l'oposició al
franquisme i de la transició espanyola.
Nascut a Gijón el 1915, fill de sindicalista,
assegura a les seves memòries que ja de molt petit va saber que formava part de
la classe obrera: "el primer cop que en vaig tenir consciència va ser amb sis
anys, quan el meu pare em va dur a una manifestació i vaig veure com la Guàrdia
Civil el detenia. Llavors vaig saber que estava de la parts dels qui han de
lluitar contra el sistema". Quan només tenia 13 anys, va començar a militar a
les Joventuts Socialistes i va ser secretari general de l'organització
unificada amb les comunistes (JSU). El juliol de 1936 es va afiliar al PCE i va
defensar la República al front de Madrid.
En acabar la guerra,
Carrillo va creuar la frontera a un exili de quatre dècades. Delfí de Dolores
Ibárruri "La Pasionaria", va ser escollit secretari general del PCE el
1960, però no va ser fins el 1976,
després de la mort de Franco, que va tornar a Espanya com a fugitiu. Poc abans
del seu retorn ja havia mantingut converses a través de tercers amb el Govern
d'Adolfo Suárez. Carrillo havia ofert garanties de moderació dels seus
militants, així com l'acceptació del règim monàrquic i de la bandera espanyola.
Diuen que la seva mentalitat oberta i curosa van ser claus en l'èxit de la
transició.
L'any 1977, el PCE és
finalment legalitzat. Va començar llavors la seva carrera política al Congrés
dels Diputats fins el 1982, any en què degut a la forta divisió dins el PCE,
deixa la secretaria general.
Animal polític i analista imprescindible de la
història d'Espanya dels darrers cent anys, memòria viva del segle vint i ferm
defensor dels valors de l'esquerra, Carrillo deia fa tot just un any que "si
tornés a néixer no canviaria ni una coma del que he fet. Procuraria ser més
hàbil en alguns moments, més oberts amb algunes posicions a les que haver
d'enfrontar-me, però en el més essencial, no tinc cap problema de consciència.
Estic satisfet amb la meva vida".
Sens dubte, amb la seva mort, diem adéu a un tros de
la nostra història.
Us recomanem la lectura de:
L'especial d'El País
El caimán jubilado (1), de Gregorio Morán
L'actualitat de Carrillo, de Miquel Roca
Carrillo, de película, d'Isaac Rosa
Mi peculiar recuerdo de Carrillo, de José Fernández-Albertos
Adiós a un trozo de nuestra historia, de Jesús Caldera
Autora: Cristina González
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412