11/12/2020
V Convenció Federalista
El passat divendres 11 de desembre la Fundació Rafael
Campalans va organitzar, junt amb la Friedricht Ebert Stiftung i la Fundación
Pablo Iglesias, la V Convenció Federalista.
Podeu recuperar l'acte sencer fent click aquí.
Luise Rürup, delegada de la Friedrich Ebert Stiftung a
Espanya, va ser una de les encarregades de donar la benvinguda i inaugurar
l'acte. Rürup ressaltà la importància de fer actes com aquest en un moment com
en el que ens trobem, ja que "los desafíos son enormes". Segons Luise, els
principals reptes als quals haurem de fer front són "superar la crisis sanitaria,
estabilizar la situación económica y social de los ciudadanos y ciudadanas,
luchar contra el cambio climático, domesticar la globalización, avanzar hacia
la transformación ecológica y social, y fortalecer el estado de derecho y la
democracia a través de reformas estructurales".
Alfredo Sánchez Monteseirín, director de la Fundación
Pablo Iglesias, continuà la presentació dient que "los socialistas veníamos
advirtiendo de la necesidad de reforzar nuestra carta magna de 1978 con
propuestas muy concretas.", i que "gracias a foros como este se fueron
recogiendo muchos de los análisis o preocupaciones que si se hubiesen
implementado nos habrían evitado buena parte de los disgustos que luego hemos
tenido que afrontar". A més, advertí que "la crisis y sus salidas nos exige,
hoy, que nos preocupemos más en pensar en lo que está ocurriendo aguas
arriba.", fent referència a Europa. Seguint en aquesta línia, digué que
"nuestra propuesta como socialdemócratas es pensar que se puede hacer mucho
desde la solidaridad y la cohesión social. Y qué mejor instrumento para ello
que el estado federal".
Per a tancar la inauguració parlà el president de la
Fundació Rafael Campalans, José Montilla, el qual parlà sobre l'actual pandèmia
dient que "tenim un bon sistema sanitari del qual ens n'hem de sentir
orgullosos". Si més no, afegí que "no obstant, té punts febles: una manca de
recursos important provocada per la crisi del 2008, problemes estructurals
d'atenció a la gent gran i una escassa atenció que prestem als serveis de
prevenció i salut pública". En aquesta línia, Montilla digué que "la
cogovernança sanitària brandada pel govern d'Espanya no és altra cosa que
l'intent de posar en marxa instruments federals que encara no estan prou
establerts en el nostre ordenament jurídic.", i que "les dificultats de
coordinació entre les administracions demostra com són de necessàries i urgents
les reformes de l'organització territorial d'Espanya". Montilla, seguint amb el
fil del federalisme, digué que "reformes en perspectiva federal són urgents i
necessàries per superar la situació política i institucional de Catalunya, però
també per l'arquitectura institucional d'Espanya". Amb tot, Montilla digué que
"els danys a la nostra economia ens obligaran a accelerar els canvis en el
sistema productiu que tenim a l'horitzó: sostenibilitat, digitalització,
economia social...", i que "aquests objectius ens donen noves oportunitats que
hem de saber aprofitar".
Pau Solanilla, director de la Fundació Rafael
Campalans, va ser l'encarregat de moderar la primera taula rodona, on es parlà
sobre "cogovernança federal per a sortir de la crisi". Solanilla digué que des
de la socialdemocràcia, des de la fundació, "volem donar resposta als
principals reptes que se'ns plantegen amb una triple mirada: amb una mirada des
del territori, de les comunitats autònomes; una mirada més des de l'Estat; i
amb una mirada més europeista." Així doncs, segons Solanilla "tenemos que mirar
más allá de nuestra realidad, de la realidad española y fijarnos en las buenas
prácticas y lecciones de países con sistemas federales más maduros, que han ido
encauzando problemas relativamente bien".
La primera a parlar a la primera taula rodona fou
Maria Antònia Monés, catedràtica d'Economia a la UNED. Monés va explicar els
principals desequilibris existents quant a gestió econòmica i territorial
d'Espanya, dient que "España es uno de los países más descentralizado del
mundo, especialmente en términos de competencias de gasto.", però que no
obstant això, "este intenso proceso de descentralización de las últimas décadas no
ha venido acompañado de la consolidación de Instituciones de coordinación
adecuadas a esta nueva realidad". A més, afegí que "en el ámbito sanitario y a
raíz del reto que está suponiendo la gestión de la pandemia, se ha puesto en
evidencia como antes los claroscuros de nuestro estado compuesto", ja que "por
una parte, el gobierno central y los autonómicos han hecho un gran esfuerzo de
coordinación con las reuniones de presidentes y sectoriales, pero por la otra
ha fallado la cultura y la práctica federal".
La politòloga i investigadora Talento Sénior de la
Universidad Carlos III, Sandra León, va fer una explicació en profunditat sobre
la gestió dels governs davant situacions com la generada per la Covid-19, així
com la gestió d'Espanya amb el model territorial i legislatiu que té.
Així doncs, León digué que "la ventaja principal de una gestión coordinada
frente a la pandemia tiene que ver con la capacidad de tener un sistema
descentralizado para conocer y tener un aprendizaje colectivo en menor tiempo
sobre cuáles eran las medidas más oportunas para combatir la pandemia". A més,
comparant amb altres països León digué que "la gestión intergubernamental es,
si cabe, más importante en España que en otros países como Alemania, porque
nuestro senado, por composición y por funciones legislativas tiene un papel muy
limitado.", pel que "la capacidad de las CCAA de incidir en la legislación
nacional es a través de mecanismos de cooperación". Si més no, i davant el
plantejament que s'havia formulat abans sobre la necessitat i dificultat de
reformar la Constitució, León ressaltà que "no hace falta esperar a una reforma
de la constitución, la cual puede ser complicada políticamente", ja que "se
puede reformar lo que tenemos para mejorar las funcionalidades, la cooperación
intergubernamental, la cooperación horizontal (que ha estado ausente en la
gestión de la pandemia), y mejorar la rendición de cuentas con mayor
transparencia sobre la responsabilidad de cada nivel de gobierno".
Vicent Soler, conseller d'Hisenda i Model Econòmic de
la Comunitat Valenciana seguí en aquesta línia per comentar des de
l'experiència valenciana com aquest model territorial i de gestió afecta la
CCAA, però com al mateix temps "la cogovernança ha vingut per necessitat i hem
fet de necessitat virtut". Segons Soler, "és molt important fer
coses conjuntament, però s'ha d'articular bé a una geografia tan diferenciada
com la que tenim. Hem de plantejar una cultura federal de simetries".
La segona taula rodona, "Reforma federal a Espanya i
Europa", va ser un diàleg entre el president de la Fundación Euroamérica, Ramón
Jáuregui i José Manuel García-Margallo, diputat al Parlament Europeu.
Jáuregui, partidari d'una reforma federal, començà
dient que "Europa ha dado un paso de gigante en la construcción de su
integración. Comenzamos la pandemia de manera atolondrada, pero al final la
respuesta ha sido extraordinaria. Europa ha salido muy reforzada". Si més no,
"la unión europea es una unión supranacional.", pel que "el camino hacia el
federalismo es un camino difícil. Quizás aspiramos a ello, pero el camino es
largo y no estará falto de obstáculos". Pel que fa a Espanya, "nuestro modelo
autonómico, si tiene que hacer algún tipo de avance es, precisamente,
fortalecer los instrumentos federales para que el funcionamiento funcione
mejor.", ja que "el modelo es casi federal, pero debe articularse mejor".
Per altra banda, Margallo, no tant a favor del
plantejament federalista, reconegué que l'actual model no és perfecte, y que
"ha llegado el momento de repensar y reformar el sistema de organización
territorial de la constitución del 78, puesto que tiene defectos de diseño y de
funcionamiento". Respecte a Europa, digué que l'actual situació política és
deguda al fet que "los movimientos populistas nacen siempre cuando los partidos
tradicionales no dan respuesta a las necesidades de los ciudadanos.", fent
referència a la crisi que portem veient a Europa i al món durant l'última
dècada.
La cloenda de l'acte va anar a càrrec del primer
secretari del PSC, Miquel Iceta, que començà dient que "som federalistes perquè
és coherent amb uns valors que ens són ben propers i estimats: llibertat,
igualtat, fraternitat i solidaritat. Segon: el federalisme s'ajusta en el món
en què vivim, un món d'interdependències creixents i de sobiranies
compartides. Tercer: Evita el xoc d'identitats, i quart: perquè es basa en el
diàleg, la negociació i el pacte". Segons Iceta, "el federalisme és la millor
manera de reconèixer la diversitat. La diversitat de les identitats nacionals,
regionals, diverses. És reconeixement, és autogovern però també govern
compartit". A més, digué que "la pandemia nos ha puesto frente a nosotros una
realidad: hay problemas que trascienden las fronteras, y son esos problemas los
que nos recomiendan organizar los gobiernos de forma federal". Pel Miquel "és
perfectament compatible un sentiment catalanista amb la pertinència en un estat
democràtic i en evolució cap al federalisme. En canvi, l'independentisme no
creu en això i creu que no hi ha altra sortida que la separació, provocant una
divisió a Catalunya". Una Catalunya on en "els últims 10 anys no hem tingut
bons governs. Nosaltres volem que Catalunya tingui un bon govern i superar les
divisions del procés independentista. Això sí, amb un autogovern més sòlid i
amb un millor finançament de les CCAA". Malgrat això, en Miquel no nega la
dificultat d'això: "serà difícil reconstruir una concòrdia àmplia entre els
catalans, però nosaltres hi seguirem insistint: necessitem un ampli acord a
Catalunya per després negociar i assolir un ampli acord amb les institucions
espanyoles". Amb tot, segons Iceta "necessitem un canvi a Catalunya, un nou
temps polític que canviï les prioritats equivocades i que encerti amb les
solucions. Tenim una oportunitat que ens dóna tenir a Espanya un govern
progressista, respectuós de la diversitat i disposat al diàleg, la negociació i
el pacte. Proposem a la societat catalana que aprofiti aquesta oportunitat".
Programa en català |
Programa en castellà |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412