08/04/2013
El mínim que es pot dir sobre “El mínim que es pot dir”, de Raimon Obiols
"El mínim que es
pot dir" és el nom del llibre de memòries polítiques de Raimon Obiols que acaba de
publicar l'editorial RBA. És també una frase feta que permet dues
interpretacions antagòniques: que l'autor hi ressenya el mínim que li ha semblat
convenient, d'entre tot allò que es pot dir; o bé que, conscient de
l'envergadura d'algunes de les coses que hi diu, s'apressa a parar el cop dient
"és el mínim que es pot dir". M'inclino més per la segona que per la primera. En qualsevol
cas, es pot afirmar que Obiols no es queda res d'important al pap. Que hi fa un
lloable esforç de veracitat. I que no transporta gota de fel. Coses no gaire
fàcils ni freqüents. Més aviat tracta de reflectir i de comprendre la visió d'uns
i altres, especialment d'aquells amb qui ell i Joan Reventós van tenir alguna
tensió política important, en algun moment determinat, sense que això desmentís
la seva amistat o el seu reconeixement bàsic: Josep Pallach, Ernest Lluch, Pasqual Maragall, els "capitans"
del PSC... Això tampoc no vol dir que hi hagi, en el llibre, cap mena d'ensucrament,
només la visió serena que dóna el pas del temps si el sabem portar bé.
Es tracta d'una
obra d'una important qualitat literària, que ve a enriquir la literatura
política catalana escrita pels nostres protagonistes (en aquest cas, escrita "a
mà", diu Obiols, i no la freqüent transcripció periodística d'una gravació).
Una obra que es farà imprescindible per
entendre algunes de les claus de la resistència antifranquista i de la
transició com de la democràcia restituïda fins avui mateix, a les envistes
d'una segona transició empeltada de transició global. Com era d'esperar, es
tracta d'una obra d'envergadura, que respon a la talla intel·lectual i política
de l'autor, un d'aquests personatges que es donen amb poca freqüència, més
encara en un país petit, i que, paradoxalment, sovint no són prou aprofitats,
com si n'anéssim sobrats. En aquest cas, no pas perquè no fossin molts els qui en
reconeixien la singular vàlua, sinó pel torn de guàrdia que li va tocar de fer
i que va acceptar estoicament.
En efecte, va estar
disposat a fer de candidat a la Presidència de la Generalitat quan ningú no
volia, durant els "anys de plom" de l'hegemonia absoluta del pujolisme,
especialment afavorida per episodis com la querella de Banca Catalana i com el
tret al peu que el PSOE
va engegar al PSC, l'endemà del 23-F, amb el seu suport a la LOAPA. Algú que hagués
gastat com a únic carburant una legítima ambició de poder no hauria acceptat de
fer aquesta llarga i desagraïda guàrdia: era un crematori. Només s'entén que l'acceptés
a causa del seu compromís incombustible amb la criatura que, al costat de Joan
Reventós, havia maldat per engendrar i parir: el PSC, el gran partit de tots els socialistes de
Catalunya, eina estratègica per a la unitat civil del nostre poble i instrument
decisiu per aconseguir allò que alguns titllaven d'utòpic o que simplement
rebutjaven, el retorn de la Generalitat exiliada, amb el seu vell President al
capdavant, un "episodi lluminós" i l'únic fet rupturista, tal com ens explica,
enmig dels clarobscurs de la transició democràtica espanyola. Sigui com sigui,
Obiols tampoc no s'està de deixar una cosa clara: malgrat el context advers, va
ser capaç de dur el PSC
al nombre de diputats -ni un de més ni un de menys- amb el qual, anys a venir, el PSC aconseguiria formar govern
a la Generalitat amb Pasqual
Maragall al capdavant.
Raimon Obiols i Joan Reventós constituïen un tàndem efectiu, indissoluble i de
llarga durada. Dues caracterologies gairebé contraposades -analític i racional
el primer, intuïtiu i emotiu el segon-, però d'una lleialtat mútua a prova de
bomba, al servei de les idees compartides. Un tàndem en què Obiols va tendir a
ser el "transparent", el cervell anònim, l'enginyer a l'ombra. No perquè Joan
Reventós litigués per l'aparador -que també el defugia tant com podia-, sinó
perquè Obiols l'hi empenyia. Estrany comportament polític, sobretot vist des de
les voluptuositats i les patacades d'avui.
Obiols, per exemple, inventor i conductor obvi de l'innovador procés de
"Convergència Socialista de Catalunya", no va figurar entre els dotze oradors
del gran Míting de la Llibertat, l'any 1976. I el podem veure, en canvi, al film
que en va fer Josep Mª Forn, situat a peu de tribuna, entre altre gent, aplaudint
i animant Reventós, mentre aquest parlava per primer cop davant de tanta
gent.
També és cert que
Obiols va patir un altre handicap que no amaga en el llibre: el seu refús
instintiu, gairebé somàtic, a algunes servituds de "les polítiques d'imatge", de
la "política-espectacle", que eren un peatge que es va fer progressivament ineludible,
encara que l'actual crisi de la democràcia sembla estar-lo qüestionant i exigint
a la política graus cada cop més alts d'"autenticitat". Aquesta característica
d'Obiols, que a alguns tant ens va agradar, tenia a veure segurament amb el seu
bressol noucentista, fet de contenció i mesura, enemic d'efusions sentimentals
(JV Foix, Carles Riba, i Clementina Arderiu eren alguns dels amics amb qui més
es feia el seu pare, el pintor
Josep Obiols). I també tenia a veure, sens dubte, amb la tradició
llibertària i antijeràrquica que transportava l'MSC, emanada del POUM. I encara
amb la irrupció de la cultura antiautoritària i anticonvencional dels seixanta
i els setanta, al·lèrgica als mercantilismes en boga i que ell viuria de ple. Tot
això va fer d'Obiols un personatge especialment atractiu i políticament molt
creatiu, capaç d'inventar-se, amb tot de gent jove, el precursor procés de
Convergència Socialista de Catalunya (CSC), basat en l'autoorganització i la
coordinació horitzontal, sense jerarquies, amb idees autogestionàries, un
procés que, contra els auguris d'alguns, no va esclatar en deu mil bocins, sinó
que va donar lloc una fecunda síntesi política. Avui, més que recordat del
passat, sembla un procés capturat del futur que s'acosta.
Comptat i debatut, penso
que Catalunya es va perdre un gran President de la Generalitat, que hauria
tingut un fort impacte a la societat catalana i que hauria creat estil, un
estil molt diferent del cofoisme que sovint va predominar. La narració que fa dels
"anys de plom" que va haver de suportar és una peça imprescindible, que dóna
noves claus i que posa al seu lloc el relat dominant, tan connivent i tan estarrufat.
Obiols, en aquest
llibre, és un testimoni i un protagonista d'excepció, en primera persona i des
de la primera fila de l'acció política. O en la veu de testimonis directes
anteriors a ell quan no es limita al període que comprèn la seva dilatada vida política.
Perquè Obiols, en aquest llibre, també remunta, a la recerca de "les fonts" del
socialisme de postguerra, l'any 1945, quan Josep Rovira i el seus -gent del
POUM- van fundar el Moviment Socialista
de Catalunya (MSC). I retorna, descendint poc a poc fins a la crescuda iniciada
amb el procés de Convergència Socialista de Catalunya (CSC) el 1974 i amb el
PSC-Congrés l'any 1976, per culminar, després, en el vast cabal del Partit dels
Socialistes de Catalunya (PSC), el 1977-78. Aquest llarg trajecte, orientat cap
a la unió progressiva de tots els socialistes de Catalunya, conté també la
interessant narració del complex procés del moviment obrer organitzat com també
del moviment universitari; i està fortament determinat, sempre, per la voluntat
estratègica d'assolir la unitat de la resistència catalana contra la dictadura,
missió en la qual els socialistes haurien de jugar un paper decisiu d'autèntiques
i esforçades llevadores, des de la Taula Rodona (1967) fins a l'Assemblea de
Catalunya (1971), passant per La Caputxinada (1966), la Comissió Coordinadora
de Forces Polítiques de Catalunya (1968)....
Tot plegat adquireix
aires d'epopeia, plena de gent apassionant i d'episodis sucosos, sovint
desconeguts, de quan la política democràtica no reportava cap mena de benefici més
enllà del plaer de la companyonia i del compromís col·lectiu acomplert; ben al
contrari, reportava greus perills, sobretot a la primera postguerra. No eren
gaires, però era millor no perdre-se'ls: gent discreta i solidària, coratjosa i
sense petulàncies, herois anònims i despresos, "transparents" que no hem
conegut i dels quals és imprescindible tenir notícia i fer memòria, perquè el
seu record ens obliga a molt i ens ha de fer millors. Particularment, aquella
gent que venia del BOC i del POUM, perseguida a mort per tots els poders
(feixisme i estalinisme), de tornada de tots els absoluts, coneixedora dels
seus errors i dels seus encerts, més disponible que mai, conscient que la
dignitat de la persona humana és irrenunciable i que aquesta consisteix a no
rendir-se mai.
El llibre també
passa revista al PSC, a les seves fites i a les seus marrades, amb lucidesa i
sense agror. I als governs d'Entesa a partir de 2003, amb els presidents Pasqual Maragall i José
Montilla. Són especialment interessant les reflexió que en treu i la
consideració que en fa de "preludi" d'allò que encara ha de venir i que ha de
ser diferent, perquè ha d'entroncar amb les crisis presents i els ha de donar
resposta. Obiols va tenir un paper decisiu en el procés d'acostament entre les
esquerres catalanes cap a un projecte comú. I es torna a imaginar com haurà de
ser el procés que hi porti de nou, encara que d'una altra manera, sense caure
en la feblesa superestructural dels governs d'Entesa. Haurà de ser un procés de
baix a dalt, a partir d'un autèntic moviment social i cultural de base,
regenerador de la política democràtica, que comporti un canvi de cultura
política, que sigui la massa crítica i la fortalesa sobre la qual assentar una
obra de govern transformadora i continuada.
La seva reflexió, a
cavall de la narració, va molt enllà i es projecte sobre l'ampli abast de la
greu crisi que patim. Des de la crisi en la relació entre Catalunya i Espanya fins
a la visió global d'un món sagnant i insostenible, passant per la urgent unitat
d'Europa. Des de la crisi de la política democràtica i la necessitat
peremptòria d'una reforma del sistema de partits i de participació ciutadana,
fins a la crítica a la "tercera via" de Blair i l'hegemonia cultural del
neoliberalisme que va comportar. Reflexions impagables, d'una intel·ligència política
singular, des d'un observatori privilegiat, que ens donen la dimensió de la gran
responsabilitat que compartim, volguem o no, i de la necessitat d'un nou
compromís col·lectiu transformador com a única salvació possible.
Del llibre, també
es desprèn que Raimon Obiols
no és pas dels que es jubilen. El compromís col·lectiu, pensar i actuar
políticament, és per a ell, una constant vital, tan bàsica com respirar. La
seva vida política només acabarà quan ho faci la seva biologia. Si algú hi
comptava, haurà de prendre paciència i esperar força encara. Sense compromís
col·lectiu, diu Obiols, la persona resta incompleta. I creu, amb Riccardo
Lombardi, que aquest és l'autèntic elixir de la joventut. És una sort que haurem
de saber aprofitar.
Jordi Font
8 d'abril de 2013
15/07
Tunísia: amenaces i oportunitats en l’estela de la Primavera Àrab
03/07
Tercer seminari sobre xenofòbia, populisme i extremisme ideològic
27/06
L’experiència de les primàries obertes de Barcelona
10/06
Presentació de l’informe sobre l’estat de la Unió Europea "La ciudadanía europea en tiempo de crisis"
25/11
Seminari "La política industrial europea després de la crisi financera mundial"
11/11
Més enllà de l’austeritat i el creixement: veus establertes i emergents d’un projecte de prosperitat compartida a Europa
08/11
Nou número de "Cuadernos de Alzate"
05/11
Presentació del llibre “Una alternativa progresista”, de Jonás Fernández
02/07
"Queries" està d'estrena
14/06
Fòrum polític progressista euromediterrani: "El món àrab entre la revolta i la reforma"
14/06
Sopar de l'Espai Alternativa amb Raimon Obiols
07/06
Antón Costas: “La desigualtat és un dissolvent poderosíssim de la cohesió social, que acaba provocant extremisme ideològic i populisme polític”
30/05
Presentació a Madrid del document "Por una reforma constitucional federal"
22/05
Diego López Garrido: “No és possible pensar en un projecte europeu sense solidaritat i convergència entre els seus estats membres”
22/05
Jornada per una Europa pròspera i progressista a Leipzig, amb motiu del 150è aniversari de l’SPD
16/05
Presentació a Barcelona del document "Per una reforma constitucional federal"
16/05
Per una reforma constitucional federal
11/05
Massimo D’Alema: “En només deu anys hem passat d’una UE solidària i social a una UE totalment immersa en el paradigma de l’austeritat que dicten els neoliberals”
21/04
El PSC participa a la conferència política del Partit Laborista Escocès i constitueix un comitè d’enllaç per fer un seguiment de la campanya del referèndum escocès de 2014
19/04
La lluita dels Socialistes Europeus pels drets dels deutors hipotecaris
08/04
El mínim que es pot dir sobre “El mínim que es pot dir”, de Raimon Obiols
27/03
Informe “El Estado de la Unión Europea. El fracaso de la austeridad”
24/03
Un president normal en un temps d'excepció
20/03
Finançament de partits i transparència democràtica. Bones pràctiques a Europa i Amèrica del Nord
09/05
Per una Europa alternativa, que lideri una sortida justa de la crisi
09/05
Jesús Caldera: “A Catalunya es destruiran 160.000 llocs de treball amb la reforma laboral aprovada pel PP”
08/05
"La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937", de José Luis Martín Ramos
07/05
Presidencials franceses 2012: una hipòtesi sobre els resultats
14/03
Presentació del llibre "Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI"
12/03
Presidencials a França 2012: ... i si funciona? La crida a la revolta d’Hollande
06/03
Tomás Alcoverro: “Han segrestat les organitzacions islamistes la primavera àrab?”
28/02
Presentació del llibre "Fulgor y sombras del socialismo en España. Artículos 1970-2010", de J.A. González Casanova
03/11
Exclusió juvenil a Europa: impactes de la crisi i protestes indignades
30/10
Conferència Política del PSOE 2011
28/10
Isidre Molas: “Francisco Ramos volia contribuir a canviar la història, no pas passar a la història”
24/10
José V. Sevilla: “No es pot salvar la democràcia sense salvar la socialdemocràcia”
06/10
Vicenç Navarro: 'Per cada retallada que es fa, es pot trobar una alternativa'
04/10
Diploma de postgrau "Mediterrània i relacions amb Europa"
30/09
Antoni Castells: 'Europa ha de trobar l'equilibri adequat entre la necessària austeritat fiscal i la generació de creixement econòmic'
23/09
Programa de formació i visites a responsables municipals libanesos
27/04
La Fundació Rafael Campalans, a la trobada de fundacions i partits progressistes de la Mediterrània que se celebra aquesta setmana a Tunísia
15/04
Maternitat i paternitat: polítiques de conciliació
11/04
Presentació de "Las lágrimas del Príncipe", de Gabriel Colomé
07/04
La Fundació Rafael Campalans, al Global Progress
29/11
Unes eleccions de canvi
22/11
L'actualitat política italiana, a debat
22/11
“La sentencia del Estatut y el futuro del federalismo en España”, tercer número de la revista En Construcción
15/11
“Eleccions al Parlament. Una Catalunya més forta, una societat més justa”, nou número de la Revista frc
15/11
El Marroc: un dels principals pilars de la Unió per la Mediterrània?
05/11
Isidre Molas: “Aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre on hi aparegui el seu nom”
04/11
Miquel Iceta: “Les reformes necessàries tenen costos, però aquests poden ser repartits d'una forma equitativa"
02/11
Reunió del projecte "Diàleg Estratègic Mediterrani"
30/06
La Fundació Rafael Campalans, membre de la FEPS
29/06
La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama
17/06
Rocío Martínez-Sampere: “Totes les polítiques han de poder ser replantejades”
10/06
Antoni Castells: “Catalunya té totes les condicions necessàries per liderar la sortida d’Espanya de la crisi”
04/06
Isidre Molas: “Espanya és un estat compost de nacions que volen viure juntes, amb independència de com entenen uns i altres el concepte de nació”
04/06
What’s next? Next left
04/06
José Montilla: “L’esquerra no pot permetre’s el luxe de quedar-se en la indefinició: ha de visualitzar l’horitzó i traçar el camí per arribar-hi”
03/06
Manuel Valls: “El socialisme ha d’ajudar els individus a trobar el seu camí dins la societat”
19/03
Tal com ho vaig viure (1927-1958), de Joan Reventós
17/03
Enric Juliana: “L’Estat de les autonomies inicia una nova i incerta etapa, i és aquí on el federalisme hi pot jugar un paper important”
11/03
Pasqual Maragall. Sense protocol
25/02
Gabriel Alconchel: “Les polítiques de joventut van més enllà de la simple oferta de serveis”
07/02
Jordi Hereu: "La fórmula del model de ciutat de Barcelona és lideratge municipal, implicació de la societat civil i participació ciutadana”
02/02
Noves idees en temps de crisi
30/01
Isidre Molas: "Campalans va ser un patriota de veritat, perquè pensava en la societat tota sencera"
19/01
Conferència del conseller Antoni Castells a Londres
30/03
I després de la crispació què? Oli en un llum
29/03
E-leccions Gener@ls 2008: l’ús de les noves tecnologies en la campanya electoral
27/03
Idees frc núm.8. Crisi i oportunitat, d’Àngel Pes
26/03
Presentació del Paper "Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI", de Jordi Nofre
15/11
La corresponsabilitat individual en el finançament públic de l’atenció sanitària
14/11
Salaris i precarietat
13/11
Buscant solucions al problema de l’habitatge
13/11
Principals elements en l’establiment de sistemes de copagament; reflexions sobre el finançament sanitari i proposta de copagaments basats en la renda
12/11
La corresponsabilitat individual en el finançament públic de l’atenció sanitària
12/11
Ètica i racionalitat de la contribució financera de l’usuari a la sanitat pública
11/11
Una panoràmica de la contribució financera de l’usuari sanitari a Europa
10/11
Impacte dels copagaments en el finançament, de l’atenció sanitària, dels medicaments i de l’atenció a la dependència
04/07
Joan Codina, una biografia atípica
03/07
Presentació del llibre "Joan Codina i Torres, un socialista a la Conselleria de Treball (1927-1999)"
25/06
Joan Codina i Torres, un socialista a la Conselleria de Treball (1927-1999) de David Ballester
19/06
José Montilla: “Les eleccions del 15-J van establir les bases de la democràcia i les llibertats”
19/06
15-J. Els Socialistes de Catalunya i les eleccions del 15/juny/1977
18/06
Inauguració de l’exposició "Els Socialistes de Catalunya i les eleccions del 15 de juny de 1977"
18/06
Pactes i alcaldes d’esquerres a la majoria de municipis
17/06
Anàlisi de l’acord sobre les bases per a un nou tractat europeu
22/05
El paper del Parlament europeu en la construcció de l’Europa Social
22/05
Paper 138. ¿Son reconciliables altos niveles de flexibilidad laboral y una amplia protección social?
22/05
Maria Badia: ’La Unió Europea es va construint poc a poc, i l’Europa social encara més’
21/05
Mar Serna: “Més seguretat, més formació, més igualtat i més estabilitat; aquests són els nostres eixos primordials d’actuació”
21/05
Catelene Passchier: ’Més hores de treball no és sinònim de major productivitat, sinó de més problemes de salut laboral’
20/05
Evelyne Gebhardt: ’Apostem per la defensa d’una Europa social, dels ciutadans, més enllà de l’Europa com a gran mercat lliure’
18/05
Mar Serna a l’Espai de Professionals
18/05
Alejandro Cercas: “Hem de fer que el debat de l’Europa Social surti dels despatxos i dels passadissos”
01/04
Raimon Obiols: ’L’Endavant és exemple de confiança en els ideals socialistes i en el poble de Catalunya’
30/03
Isidre Molas: “Per conèixer com són avui les esquerres d’aquest país, cal anar a parar a la revista Endavant”
19/03
L’equilibri entre qualitat i equitat al sistema educatiu
14/03
Els manuscrits de Salvador Clop i Marta Mata
28/02
Número 12 del Butlletí de l’Arxiu Històric
27/02
L’exposició ’Fotografiar el socialisme’, itinerant
22/02
Jordi Hereu: “Jo no crec en els multiculturalismes que semblen tolerants i són segregadors; crec en la immigració com a germen de dinamisme social”
22/02
Una identitat-projecte per a Barcelona
06/02
La socialdemocràcia i la política de la identitat. Ciutadania, integració i multiculturalisme
31/01
Dossier de lectures
31/01
Christine Frey: ’Royal personifica l’aire fresc que necessitava el socialisme francès, després d’anys d’escepticisme’
30/01
Christine Frey: "Tot i reconèixer com a seu el projecte del PS, Royal ha deixat la porta oberta a l'opinió dels ciutadans"
30/01
David Assouline: ’Royal ha fet en pocs mesos el que la resta del partit no ha pogut fer en anys’
29/01
Gérard Gruberg: ’La principal arma de Ségolène Royal és la proximitat que té amb la ciutadania’
28/01
Maria Badia: "L’únic perill del discurs de Ségolène Royal és que, essent popular, sigui titllat de populista"
26/01
Daniel Font: “El Míting de la Llibertat va evidenciar la voluntat de sortir de la política opuscular i dividida”
20/11
Vells i nous drets de l’Estat del Benestar
20/11
Recomanacions generals i propostes d’actuació en matèria d’immigració pels governs locals socialistes
16/11
Propostes socialistes per al futur d’Europa
15/11
Antonio García Santesmases: ’L’experiència catalana mostra que es pot preservar la identitat nacional respectant els drets cívics, i que aquesta identitat és compatible amb una altra’
03/07
Vicenç Navarro: “El govern tripartit ha estat realment un govern d’esquerres”
02/07
“El subdesarrollo social de España.Causas y consecuencias”, de Vicenç Navarro
02/07
’La hermenéutica de la inmigración’, de Ricard Zapata-Barrero
01/07
’El tiempo de la diversidad cultural y el discurso conservador basado en la tradición (monocultural)’, de Ricard Zapata-Barrero
01/07
’Laïcitat i Estat’, de Manuel Valls
20/06
Montserrat Tura: ’Cal que la societat arreli més els valors del respecte i de la no violència’
20/06
El subdesenvolupament social d’Espanya. Causes i conseqüències
08/06
Pasqual Maragall: “El nou Estatut demostra que Espanya està disposada a escoltar i a deixar-se tocar”
06/06
Governem-nos. Un programa catalanista per al segle XXI
06/06
Lídia Santos: ’Catalunya ha de dir sí a l’Estatut i demostrar que aquest és un país que confia en ell mateix i en els seus ciutadans’
06/06
Montserrat Tura: ’Cal que la societat arreli més els valors del respecte i de la no violència’
02/06
idees frc 2. L’Estatut segons "L’Art de la Guerra", d’Àngel Pes
23/03
Philip Cordery: ’’Europa necessita un discurs polític socialdemòcrata comú’’
23/03
Alfons Cornella: ’’Cal que l’Administració actuï com a ’driver’ per a que es doni una connexió entre talent, finançament i empresa’’
21/02
Número 10 del Butlletí de l’Arxiu Històric
21/02
Més enllà de la Nació: la nació catalana i la idea d’Espanya com a "Nació de nacions"
21/02
Josep Comaposada, biografia d’un socialista
06/02
Un Acord de Finançament Federal: Autonomia i Solidaritat
27/01
Raimon Obiols: "El ciutadans àrabs residents a Europa han d’exercir de canal de diàleg entre tots dos móns"
27/01
Manuela de Madre: "Aquest no és l’Estatut del PSC; és l’Estatut de la majoria de catalans"
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412