El think tank del socialisme català
Activitats
Activitats
12/09/2012
La Diada de la divisió del catalanisme
L'11 de setembre de 2012 serà
recordat per molts com la Diada de la gran manifestació popular per la
independència. Però també podríem considerar-la "la Diada de la divisió". Per
primer cop en la historia contemporània de Catalunya, s'ha posat de manifest la
divisió del catalanisme i, amb ella, la divisió del país.
Fins ara, el catalanisme
impregnava la Diada. Tots els partits, inclòs el Partit Popular, i centenars
d'entitats socials, feien les seves ofrenes al memorial dedicat a Rafael
Casanova en un esperit d'unitat civil del poble de Catalunya. Des de fa 8 anys,
aquesta mostra d'unitat catalanista tenia el seu corol·lari en l'acte
institucional que s'ha vingut celebrant al Parc de la Ciutadella amb
l'assistència de representants de tots els partits parlamentaris, en un acte
que va donar dignitat institucional a la celebració popular de la diada
nacional. Per la tarda, sempre hi havia una manifestació independentista,
organitzada per partits i moviments minoritaris i extraparlamentaris, als que hi
acudien uns centenars de persones, tot i que els darrers anys ja havia sigut
més nombrosa per la participació activa d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquest any, però, ha sigut
diferent. L'Assemblea Nacional Catalana, constituida fa poc més d'un any amb el
suport de diverses entitats de la societat civil, i el suport de nombrosos
ajuntaments d'arreu del país agrupats al voltant de l'Associació de Municipis
per la Independència, ha convocat una gran manifestació popular que ha sigut
possible gràcies a la mobilització de milers d'activistes arreu de Catalunya i
de l'ampli ressò mediàtic que ha tingut en determinats mitjans de comunicació,
molt especialment TV3, que segueix actuant com a televisió nacional de
Catalunya, i no només com a televisió pública del país.
L'èxit de la manifestació ha
sigut rotund. Un milió i mig de persones, segons l'Ajuntament i els
organitzadors, més que a la gran manifestació del 10 de juliol de l'any passat
i que a les altres grans manifestacions que s'han produït a la ciutat. S'han
mobilitzat més d'un miler d'autocars d'arreu del país i diversos trens, i el
nivell d'afluència de la xarxa de transport públic de la regió metropolitana de
Barcelona certifiquen que la mobilització ha sigut massiva. Una mobilització
massiva per una manifestació que tenia per lema "Catalunya, nou estat
d'Europa". És a dir, una manifestació netament independentista, a diferencia de
la del 10 de juliol de 2010, en què molts catalans hi van anar per defensar
l'Estatut però no per mostrar el seu suport a un Estat català.
Podem dir, doncs, que les
coordenades de la política catalana han canviat de forma irreversible. L'àmplia
mobilització de la Diada, juntament amb l'èxit de les consultes per la
independència dels darrers dos anys que van aconseguir mobilitzar quasi un
milió de catalans, certifiquen que una part molt important de la societat
catalana, que ja supera probablement el terç, es declara obertament
independentista. És a dir, creuen que la millor solució per a resoldre l'etern
"encaix" entre Catalunya i Espanya és la constitució d'un estat propi
independent de l'estat espanyol.
La manifestació d'ahir posa de
manifest que s'ha produït un desplaçament d'una part important del catalanisme
cap a posicions independentistes. Avui el catalanisme que defensa l'autogovern
de Catalunya dins d'Espanya ha deixat de ser majoritari a la societat catalana.
El catalanisme transversal, defensat amb matisos diferents per la CIU de Jordi
Pujol, el PSUC de la transició i el PSC que ha governat la majoria
d'ajuntaments del país durant els darrers 30 anys, ja no és majoritari. En
aquest sentit, és evident que s'ha produït una "divisió del catalanisme" que ja
es va començar a fer evident en el referèndum de l'Estatut de 2006 i que s'ha
anat agreujant en els darrers 6 anys.
I aquest fet té unes
conseqüències polítiques irreversibles. Ara ja no es tracta de ser més o menys
catalanista, sinó de si les forces polítiques es defineixien com a favorables o
contraries a la independència. ERC i Solidaritat Catalana són forces clarament
independentistes, i el PP i Ciutadans són clarament contràries a la
independència. Però el moviment s'ha produït a CIU i a ICV-EUiA. O més
concretament, a CDC i a ICV. Ambdues forces polítiques han apostat la primera
per un Estat propi i la segona per una estratègia de convergència amb les
posicions sobiranistes, tot i mantenir l'aposta per un federalisme
plurinacional. Estratègia similar a la que ha conduït als sindicats
majoritaris, UGT i CCOO, a afegir-se a la marxa de la Diada.
Qui queda fora d'aquesta nova
aliança social a favor d'un Estat propi? El PSC. I ho fa per voluntat pròpia. I amb raons de pes. Tot i
que sovint no s'explicitin, o es faci de manera confusa, treient importància a
l'àmplia mobilització sobiranista, o entenent que no és una mobilització
únicament independentista.
Si assumim que una part important
dels ciutadans que es consideren catalanistes s'han mogut cap al sobiranisme i
l'independentisme, el PSC -que ha representat durant més de 30 anys una part
important del catalanisme d'esquerres- té dues opcions: O bé es mou,
desacomplexadament, cap a les posicions sobiranistes -com fa ICV- assumint que
en el seu interior coexisteixin federalistes i sobiranistes; o bé fa l'aposta
per ser un partit transversal d'aquells sectors que volen que Catalunya es
mantingui dins l'Estat espanyol amb un ampli autogovern.
Per tant, el PSC -si vol
sobreviure- haurà de clarificar quina és la seva posició en el mapa polític
català. Tant una opció com l'altra són legítimes, però cal triar. Evidentment,
en funció d'una tria o d'una altra, representarà uns sectors de la societat o
uns altres, i patirà fugues de votants, de militants, de quadres i de dirigents
en un sentit o en un altre. Però no hi ha opció. El país ha canviat, l'eix de
la política catalana s'ha mogut, i el PSC s'ha de posicionar de nou. Tant en el
camp del sobiranisme com en el de l'autonomisme/federalisme hi haurà forces de
dreta i d'esquerra. I el PSC ha de triar si vol representar al uns o als
altres.
La unitat del catalanisme de la
transició s'ha trencat. I la unitat civil del poble de Catalunya ja no és un
ideal viable a construir. Ara ja no es tracta, com fa 25 o 30 anys, de que tots
els ciutadans de Catalunya, parlessin en català o en castellà, fossin d'un
origen o un altre es sentissin plenament catalans. Això ja es va aconseguir fa
molts anys. Ara del que es tracta és de decidir quines majories de futur volem
construir. Si CIU decideix que vol ser el principal partit que articuli
l'independentisme, el PSC ha de decidir ser el principal partit que articuli
els contraris a la independència.
Com apuntava fa uns dies
l'escriptor Antoni Puigverd en un article titulat La cruïlla catalana, "hi ha una gran massa anònima catalana que no
participa de l'ambient rupturista" i algú l'ha d'articular políticament. Si el
PSC no ho fa (ni els sindicats tampoc) l'articularà el PP. Però algú ho ha de
fer.
El gran perill de la societat
catalana en relació a l'ambient rupturista que es va posar de manifest a la
marxa de la Diada és que es constitueixi una minoria forta de catalans (més
d'un terç i potser el 40%) mobilitzats per la independència, una minoria feble
clarament contrària a la ruptura (un 25%), i un terç de la societat absent del
debat, que no opina i que -en cas de produir-se el referèndum- es podria
arribar a abstenir. Aquest és un dels escenaris possibles, a dia d'avui, tal i
com apuntava l'enquesta publicada ahir per El Periódico. I cal començar a
plantejar-se com fer-hi front. L'enquesta mostrava una realitat evident:
l'independentisme està articulat políticament, però el catalanisme que aposta
per la unió amb Espanya no ho està.
Si el PSC vol articular
políticament la part de la societat catalana que no vol la independència ha de
ser conscient que només ho pot fer sent el partit "d'una part" de la societat.
N'hi ha una altra, la que és favorable a un procés de ruptura, que ja no veurà
mai més el PSC com una opció. I ho hem de fer, des de la defensa dels principis
democràtics, que inclouen l'acceptació del "dret a decidir" d'un poble com a
dret democràtic inalienable. Ara bé, en l'exercici d'aquest dret, nosaltres
haurem de ser els defensors de la unitat, de la unió en llibertat de Catalunya
dins d'Espanya. Si per a nosaltres aquesta és la millor opció, l'haurem de
defensar sense complexos, amb passió democràtica, que és la única passió
política capaç de vèncer a la passió nacional.
Article d'Albert Aixalà
(Imatge del diari Ara)
Activitats realitzades
15/07
Tunísia: amenaces i oportunitats en l’estela de la Primavera Àrab
03/07
Tercer seminari sobre xenofòbia, populisme i extremisme ideològic
27/06
L’experiència de les primàries obertes de Barcelona
10/06
Presentació de l’informe sobre l’estat de la Unió Europea "La ciudadanía europea en tiempo de crisis"
25/11
Seminari "La política industrial europea després de la crisi financera mundial"
11/11
Més enllà de l’austeritat i el creixement: veus establertes i emergents d’un projecte de prosperitat compartida a Europa
08/11
Nou número de "Cuadernos de Alzate"
05/11
Presentació del llibre “Una alternativa progresista”, de Jonás Fernández
02/07
"Queries" està d'estrena
14/06
Fòrum polític progressista euromediterrani: "El món àrab entre la revolta i la reforma"
14/06
Sopar de l'Espai Alternativa amb Raimon Obiols
07/06
Antón Costas: “La desigualtat és un dissolvent poderosíssim de la cohesió social, que acaba provocant extremisme ideològic i populisme polític”
30/05
Presentació a Madrid del document "Por una reforma constitucional federal"
22/05
Diego López Garrido: “No és possible pensar en un projecte europeu sense solidaritat i convergència entre els seus estats membres”
22/05
Jornada per una Europa pròspera i progressista a Leipzig, amb motiu del 150è aniversari de l’SPD
16/05
Presentació a Barcelona del document "Per una reforma constitucional federal"
16/05
Per una reforma constitucional federal
11/05
Massimo D’Alema: “En només deu anys hem passat d’una UE solidària i social a una UE totalment immersa en el paradigma de l’austeritat que dicten els neoliberals”
21/04
El PSC participa a la conferència política del Partit Laborista Escocès i constitueix un comitè d’enllaç per fer un seguiment de la campanya del referèndum escocès de 2014
19/04
La lluita dels Socialistes Europeus pels drets dels deutors hipotecaris
08/04
El mínim que es pot dir sobre “El mínim que es pot dir”, de Raimon Obiols
27/03
Informe “El Estado de la Unión Europea. El fracaso de la austeridad”
24/03
Un president normal en un temps d'excepció
20/03
Finançament de partits i transparència democràtica. Bones pràctiques a Europa i Amèrica del Nord
09/05
Per una Europa alternativa, que lideri una sortida justa de la crisi
09/05
Jesús Caldera: “A Catalunya es destruiran 160.000 llocs de treball amb la reforma laboral aprovada pel PP”
08/05
"La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937", de José Luis Martín Ramos
07/05
Presidencials franceses 2012: una hipòtesi sobre els resultats
14/03
Presentació del llibre "Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI"
12/03
Presidencials a França 2012: ... i si funciona? La crida a la revolta d’Hollande
06/03
Tomás Alcoverro: “Han segrestat les organitzacions islamistes la primavera àrab?”
28/02
Presentació del llibre "Fulgor y sombras del socialismo en España. Artículos 1970-2010", de J.A. González Casanova
03/11
Exclusió juvenil a Europa: impactes de la crisi i protestes indignades
30/10
Conferència Política del PSOE 2011
28/10
Isidre Molas: “Francisco Ramos volia contribuir a canviar la història, no pas passar a la història”
24/10
José V. Sevilla: “No es pot salvar la democràcia sense salvar la socialdemocràcia”
06/10
Vicenç Navarro: 'Per cada retallada que es fa, es pot trobar una alternativa'
04/10
Diploma de postgrau "Mediterrània i relacions amb Europa"
30/09
Antoni Castells: 'Europa ha de trobar l'equilibri adequat entre la necessària austeritat fiscal i la generació de creixement econòmic'
23/09
Programa de formació i visites a responsables municipals libanesos
27/04
La Fundació Rafael Campalans, a la trobada de fundacions i partits progressistes de la Mediterrània que se celebra aquesta setmana a Tunísia
15/04
Maternitat i paternitat: polítiques de conciliació
11/04
Presentació de "Las lágrimas del Príncipe", de Gabriel Colomé
07/04
La Fundació Rafael Campalans, al Global Progress
29/11
Unes eleccions de canvi
22/11
L'actualitat política italiana, a debat
22/11
“La sentencia del Estatut y el futuro del federalismo en España”, tercer número de la revista En Construcción
15/11
“Eleccions al Parlament. Una Catalunya més forta, una societat més justa”, nou número de la Revista frc
15/11
El Marroc: un dels principals pilars de la Unió per la Mediterrània?
05/11
Isidre Molas: “Aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre on hi aparegui el seu nom”
04/11
Miquel Iceta: “Les reformes necessàries tenen costos, però aquests poden ser repartits d'una forma equitativa"
02/11
Reunió del projecte "Diàleg Estratègic Mediterrani"
30/06
La Fundació Rafael Campalans, membre de la FEPS
29/06
La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama
17/06
Rocío Martínez-Sampere: “Totes les polítiques han de poder ser replantejades”
10/06
Antoni Castells: “Catalunya té totes les condicions necessàries per liderar la sortida d’Espanya de la crisi”
04/06
Isidre Molas: “Espanya és un estat compost de nacions que volen viure juntes, amb independència de com entenen uns i altres el concepte de nació”
04/06
What’s next? Next left
04/06
José Montilla: “L’esquerra no pot permetre’s el luxe de quedar-se en la indefinició: ha de visualitzar l’horitzó i traçar el camí per arribar-hi”
03/06
Manuel Valls: “El socialisme ha d’ajudar els individus a trobar el seu camí dins la societat”
19/03
Tal com ho vaig viure (1927-1958), de Joan Reventós
17/03
Enric Juliana: “L’Estat de les autonomies inicia una nova i incerta etapa, i és aquí on el federalisme hi pot jugar un paper important”
11/03
Pasqual Maragall. Sense protocol
25/02
Gabriel Alconchel: “Les polítiques de joventut van més enllà de la simple oferta de serveis”
07/02
Jordi Hereu: "La fórmula del model de ciutat de Barcelona és lideratge municipal, implicació de la societat civil i participació ciutadana”
02/02
Noves idees en temps de crisi
30/01
Isidre Molas: "Campalans va ser un patriota de veritat, perquè pensava en la societat tota sencera"
19/01
Conferència del conseller Antoni Castells a Londres
30/03
I després de la crispació què? Oli en un llum
29/03
E-leccions Gener@ls 2008: l’ús de les noves tecnologies en la campanya electoral
27/03
Idees frc núm.8. Crisi i oportunitat, d’Àngel Pes
26/03
Presentació del Paper "Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI", de Jordi Nofre
15/11
La corresponsabilitat individual en el finançament públic de l’atenció sanitària
14/11
Salaris i precarietat
13/11
Buscant solucions al problema de l’habitatge
13/11
Principals elements en l’establiment de sistemes de copagament; reflexions sobre el finançament sanitari i proposta de copagaments basats en la renda
12/11
La corresponsabilitat individual en el finançament públic de l’atenció sanitària
12/11
Ètica i racionalitat de la contribució financera de l’usuari a la sanitat pública
11/11
Una panoràmica de la contribució financera de l’usuari sanitari a Europa
10/11
Impacte dels copagaments en el finançament, de l’atenció sanitària, dels medicaments i de l’atenció a la dependència
04/07
Joan Codina, una biografia atípica
03/07
Presentació del llibre "Joan Codina i Torres, un socialista a la Conselleria de Treball (1927-1999)"
25/06
Joan Codina i Torres, un socialista a la Conselleria de Treball (1927-1999) de David Ballester
19/06
José Montilla: “Les eleccions del 15-J van establir les bases de la democràcia i les llibertats”
19/06
15-J. Els Socialistes de Catalunya i les eleccions del 15/juny/1977
18/06
Inauguració de l’exposició "Els Socialistes de Catalunya i les eleccions del 15 de juny de 1977"
18/06
Pactes i alcaldes d’esquerres a la majoria de municipis
17/06
Anàlisi de l’acord sobre les bases per a un nou tractat europeu
22/05
El paper del Parlament europeu en la construcció de l’Europa Social
22/05
Paper 138. ¿Son reconciliables altos niveles de flexibilidad laboral y una amplia protección social?
22/05
Maria Badia: ’La Unió Europea es va construint poc a poc, i l’Europa social encara més’
21/05
Mar Serna: “Més seguretat, més formació, més igualtat i més estabilitat; aquests són els nostres eixos primordials d’actuació”
21/05
Catelene Passchier: ’Més hores de treball no és sinònim de major productivitat, sinó de més problemes de salut laboral’
20/05
Evelyne Gebhardt: ’Apostem per la defensa d’una Europa social, dels ciutadans, més enllà de l’Europa com a gran mercat lliure’
18/05
Mar Serna a l’Espai de Professionals
18/05
Alejandro Cercas: “Hem de fer que el debat de l’Europa Social surti dels despatxos i dels passadissos”
01/04
Raimon Obiols: ’L’Endavant és exemple de confiança en els ideals socialistes i en el poble de Catalunya’
30/03
Isidre Molas: “Per conèixer com són avui les esquerres d’aquest país, cal anar a parar a la revista Endavant”
19/03
L’equilibri entre qualitat i equitat al sistema educatiu
14/03
Els manuscrits de Salvador Clop i Marta Mata
28/02
Número 12 del Butlletí de l’Arxiu Històric
27/02
L’exposició ’Fotografiar el socialisme’, itinerant
22/02
Jordi Hereu: “Jo no crec en els multiculturalismes que semblen tolerants i són segregadors; crec en la immigració com a germen de dinamisme social”
22/02
Una identitat-projecte per a Barcelona
06/02
La socialdemocràcia i la política de la identitat. Ciutadania, integració i multiculturalisme
31/01
Dossier de lectures
31/01
Christine Frey: ’Royal personifica l’aire fresc que necessitava el socialisme francès, després d’anys d’escepticisme’
30/01
Christine Frey: "Tot i reconèixer com a seu el projecte del PS, Royal ha deixat la porta oberta a l'opinió dels ciutadans"
30/01
David Assouline: ’Royal ha fet en pocs mesos el que la resta del partit no ha pogut fer en anys’
29/01
Gérard Gruberg: ’La principal arma de Ségolène Royal és la proximitat que té amb la ciutadania’
28/01
Maria Badia: "L’únic perill del discurs de Ségolène Royal és que, essent popular, sigui titllat de populista"
26/01
Daniel Font: “El Míting de la Llibertat va evidenciar la voluntat de sortir de la política opuscular i dividida”
20/11
Vells i nous drets de l’Estat del Benestar
20/11
Recomanacions generals i propostes d’actuació en matèria d’immigració pels governs locals socialistes
16/11
Propostes socialistes per al futur d’Europa
15/11
Antonio García Santesmases: ’L’experiència catalana mostra que es pot preservar la identitat nacional respectant els drets cívics, i que aquesta identitat és compatible amb una altra’
03/07
Vicenç Navarro: “El govern tripartit ha estat realment un govern d’esquerres”
02/07
“El subdesarrollo social de España.Causas y consecuencias”, de Vicenç Navarro
02/07
’La hermenéutica de la inmigración’, de Ricard Zapata-Barrero
01/07
’El tiempo de la diversidad cultural y el discurso conservador basado en la tradición (monocultural)’, de Ricard Zapata-Barrero
01/07
’Laïcitat i Estat’, de Manuel Valls
20/06
Montserrat Tura: ’Cal que la societat arreli més els valors del respecte i de la no violència’
20/06
El subdesenvolupament social d’Espanya. Causes i conseqüències
08/06
Pasqual Maragall: “El nou Estatut demostra que Espanya està disposada a escoltar i a deixar-se tocar”
06/06
Governem-nos. Un programa catalanista per al segle XXI
06/06
Lídia Santos: ’Catalunya ha de dir sí a l’Estatut i demostrar que aquest és un país que confia en ell mateix i en els seus ciutadans’
06/06
Montserrat Tura: ’Cal que la societat arreli més els valors del respecte i de la no violència’
02/06
idees frc 2. L’Estatut segons "L’Art de la Guerra", d’Àngel Pes
23/03
Philip Cordery: ’’Europa necessita un discurs polític socialdemòcrata comú’’
23/03
Alfons Cornella: ’’Cal que l’Administració actuï com a ’driver’ per a que es doni una connexió entre talent, finançament i empresa’’
21/02
Número 10 del Butlletí de l’Arxiu Històric
21/02
Més enllà de la Nació: la nació catalana i la idea d’Espanya com a "Nació de nacions"
21/02
Josep Comaposada, biografia d’un socialista
06/02
Un Acord de Finançament Federal: Autonomia i Solidaritat
27/01
Raimon Obiols: "El ciutadans àrabs residents a Europa han d’exercir de canal de diàleg entre tots dos móns"
27/01
Manuela de Madre: "Aquest no és l’Estatut del PSC; és l’Estatut de la majoria de catalans"
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412