El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

10/03/2013

Presentació a Barcelona del llibre d’Economistes davant la Crisi: 'No es economía, es ideología"

Divendres dia 8 de març, es presentava a la sala d'actes de l'Institut Francès de Barcelona, el llibre d'Economistes davant la Crisi, una iniciativa impulsada per un grup d'economistes preocupats per la interpretació predominant de crisi, i disposats a posar el pensament econòmic al servei dels ciutadans, "No es economía, es ideología".

A la presentació van intervenir alguns dels seus autors: Jorge Fabra, Julio Rodríguez, Mónica Melle, José Moisés Martín Carretero i Josep Borrell, a banda del periodista i promotor de la Revista Alternatives Econòmiques, Andreu Missé.  

En la seva presentació, Economistes davant la Crisi van explicar que havien aparegut al maig del 2010 davant la sorpresa que el govern del PSOE constitucionalitzés el dèficit zero i, lluny de valorar l'herència socialista rebuda pel govern Rajoy, van comentar que aquesta havia estat dilapidada en poc temps, tenint en compte que els paràmetres econòmics s'havien deteriorat ràpidament el 2012 respecte l'any anterior, qualificant la situació actual d'emergència nacional.  

Julio Rodríguez es va centrar en la bombolla immobiliària, mentre que Melle va parlar de la responsabilitat socialment responsable, i va citar les caixes d'estalvi com a exemple de mal govern corporatiu. També va comentar que s'havia avantposat la ideologia a l'economia referint-se a la reforma laboral, i que els empresaris només creaven llocs de treball quan creixia la demanda. En definitiva, va destacar que sense creixement ni ocupació no sortiríem de la crisi ni compliríem els objectius del dèficit. I talment, va dir que Espanya no podia competir amb mà d'obra barata, sinó amb ocupació qualificada, i que amb el sector exterior no n'hi havia prou.  

Fabra va dedicar una estona de la seva intervenció a explicar que a Espanya teníem l'energia més cara d'Europa, i que la culpa d'aquesta carestia la tenien les energies més barates, com la nuclear o la hidroelèctrica. Mentre que Martín Carretero va incidir en què tots els indicadors senyalaven que es tractava d'una crisi de demanda, tot i criticar que, no obstant, totes les estratègies es dirigien en aquests moments a reforçar equivocadament l'atractiu de l'oferta.  

Finalment, Josep Borrell va fer una intervenció brillant en què va deixar clar que avui dia la situació a la UE era pitjor que a la tardor de 2012, i que si bé era cert que ja no es parlava de la possible sortida de Grècia de l'euro, la cohesió social europea estava en risc. Igualment, va comentar la greu situació d'Espanya en termes de pobresa, atur, envelliment, abandonament escolar, etc. i que les polítiques per fer front a la crisi l'havien agreujat.   Va diferenciar entre Grècia on, segons va dir, hi havia hagut un problema fiscal (país clientelista, fiscalment indisciplinat, però que representava un 2% del PIB europeu) i Espanya (i Irlanda), on no s'havia donat un problema d'indisciplina fiscal, ja que havien tingut superàvit  i un deute públic molt baix. Per tant, va aclarir que, mentre que a Grècia el dèficit havia provocat la crisi, a Espanya era la crisi la que havia generat el dèficit. En aquest sentit, va explicar que, amb la crisi, s'havia volgut vigilar el sector públic, mentre que s'havia cregut que el sector privat el controlaria el mercat, i que l'austeritat havia parat l'economia, ja que no hi havia crèdit ni renda, i que els sectors públic i bancari s'havien retirat de l'economia, i no hi havia estímuls al creixement. "Tota la retallada de la despesa és una retallada de la demanda", va resumir.  

Després de reconèixer que Alemanya tenia un atur del 4% gràcies a una política de contenció salarial forta, i que havia aconseguit estalviat perquè la resta de la UE havia gastat molt, finalment, va mencionar tres lliçons de la crisi de l'euro: que els mercats financers no es regulen sols i assignen recursos de manera eficient; que la globalització no ens feia a tots "feliços (ï va destacar la important desindustrialització patida pel continent europeu); i que no es podia tenir moneda sense estat (sinó que calia més unió política o hi hauria un greu risc de desintegració).  

http://economistasfrentealacrisis.wordpress.com/

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS