El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
12/09/2012
Holanda vota avui en un context marcat per la crisi, l’austeritat pressupostària i el “rescat” dels països del Sud de la Zona Euro
Després
que, a finals d'abril, el Partit de la Llibertat (PVV) del populista Geert
Wilders es negués a recolzar el pressupost 2013 marcat per les exigències de
reducció del dèficit per complir amb el Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea -que
exigia una pujada de dos punts de l'IVA, la congelació del sou dels funcionaris
i una reducció dels recursos destinats a la salut i a l'ajuda al
desenvolupament, entre d'altres- i abandonés la coalició governamental, el
primer ministre liberal del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia
(VVD), Mark Rutte, va presentar la dimissió i va abocar el país a unes eleccions
anticipades, que se celebraran el proper 12 de
setembre.
En un
context electoral marcat, doncs, per la recessió i el malestar socioeconòmic
causat per les polítiques d'austeritat derivades de les exigències de reducció
del dèficit i pel debat sobre el paper del país a la Unió Europea, els tres grans
partits tradicionals -el VVD, el socialdemòcrata Partit del Treball (PVdA) i els
democristians (CDA)- perdrien suport a favor dels partits populistes, tant a la
dreta com a l'esquerra. Si els primers partits, als anys 50, sumaven un 90% dels
sufragis emesos, ara podrien atreure només la meitat del total d'electors.
No obstant,
després d'una primera part de la campanya on el favorit a les enquestes va ser
el líder del Partit Socialista (PS), Emil Roemer, a poques hores de l'obertura
de les urnes, el favorit era el primer ministre sortint, Mark Rutte, del VVD,
gairebé empatat amb el socialdemòcrata Diederick Sansom -que va substituir Job
Cohen, antic alcalde d'Amsterdam, al capdavant del partit laborista- i que
proposa assolir el dèficit d'un 1% el 2015 -davant els liberals, que preveuen
reduir el dèficit pressupostar en una legislatura-, taxar les rendes més altes,
anular la pujada de l'IVA, emprendre la reestructuració del sector bancari, i
crear un banc nacional d'inversió per les PIMES, a banda d'oposar-sefrontalment
a les retallades en el sector de l'educació.
Més a
l'esquerra se situa Emil Roemer, del Partit Socialista, un partit d'extrema
esquerra fundat el 1972 que, amb 15 escons en un parlament de
150, ha
arribat a ser el partit d'esquerres revelació d'aquesta campanya. Roemer proposa
una gran aliança social per sortir de la crisi tot dirigint-se a l'electorat que
més pateix els efectes de la
crisi. Si bé no proposa sortir de la UE -com sí que fa el líder
populista d'extrema dreta Geert Wilders-, rebutja les polítiques d'austeritat
que marca Brussel·les i proposa prorrogar l'assoliment dels objectius del
dèficit, defensa mesures proteccionistes, nous acords pel creixement i la
protecció social a nivell europeu, i un major control democràtic del BCE. Per
tant, s'oposa a la transferència de sobirania a la Unió sense control democràtic
i parla de "no cedir davant les exigències
de Brussel·les si el sud no saneja els seus bancs". Convé també
recordar que va ser un dels líders que al 2005 va fer campanya en contra de la
non nata Constitució
Europea.
Igualment,
entre d'altres de les seves propostes, destaquen: gravar amb un 65% les persones
amb un estalvi de 150.000 euros, congelar els salaris dels funcionaris que
cobrin el doble del salari mínim i un pla d'inversió estatal important en
matèria d'infraestructures, per a crear ocupació.
A l'extrema
dreta, un WIlders en hores baixes, conegut pel seu rebuig a l'Islam i les seves
propostes de prohibició del vel integral o la reducció de l'ajuda al
desenvolupament,fa un discurs de recuperació a les essències identitàries, i
sobretot radicalment contrari a la Unió Europea, a qui considera
una amenaça per l'Estat del Benestar. En concret, demana sortir de la Unió i
s'oposa a la moneda única, a qui culpa de la reducció del poder adquisitiu de la
població holandesa.
En
definitiva, en un país que ha canviat molt de panorama polític en la darrera
dècada i que ha tendit progressivament a la fragmentació política - els 6
darrers governs han dimitit abans de la fi de mandat i el país ha tingut 5 governs diferents en
els darrers 10 anys-, caldrà veure com es concreta la futura majoria
parlamentària que, per ser estable, podria requerir d'almenys 5 partits, i quin
discurs aconsegueix articular aquesta al Consell
Europeu.
Podeu
consultar més informació sobre els partits, les diferents candidatures i les
seves propostes, així com del sistema electoral als següents enllaços de la
Fundació Robert Schuman
http://www.robert-schuman.eu/doc/oee/oee-795-fr.pdf i http://www.robert-schuman.eu/doc/oee/oee-797-en.pdf
Article de
René Cuperus
al Policy Network "Eurocrisis election: a fight across all
frontiers"
Autora: Esther Niubó
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412