El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

16/04/2012

It's only rock'n roll (but I like it!)

Resta una setmana per la primera volta i sembla que ni Sarkozy ni Hollande han estat els veritables protagonistes d'aquestes presidencials. Ni el president més impopular en els 53 anys de la V República Francesa gaullista, ni el silenciós candidat socialista han sabut centrar la campanya.

El que ha transformat els comicis ha estat l'espectacular ascens de l'extrotskista Jean-Luc Mélenchon i la progressiva acceptació del discurs de Marine Le Pen. Discursos que conjuguen més el pretèrit que el futur; semblen veritablement candidats d'una altra època. Però, paradoxalment, estan resultant atractius davant d'un electorat francès que aparentment està rebutjant la solidesa dels candidats clàssics (símbols del bipartidisme que de facto caracteritza el sistema francès) i volen escoltar allò que trenca amb el que està establert, allò novedós per ser vintage. Mélenchon i Le Pen fan soroll, molt de soroll. Ambdós s'autoproclamen candidats anti-sistema. Ambdós s'adrecen a "qui està patint més amb la crisi". Ambdós defensen menys Europa i més França. I ambdós han emprat un combustible molt (in)flamable per a enlairar-se: el populisme.

L'exdirigent socialista i exministre de Lionel Jospin ha passat del 6% al 15% en pocs mesos, convertint-se en el "tercer home". Ho ha aconseguit amb una campanya directa, focalitzant el discurs en els votants de classe treballadora, inspirant a joves abstencionistes i utilitzant el tipus de llenguatge típic del carrer. Mélenchon, qui es desplaça en metro sempre que pot, ha sabut estendre un aire de revolta amb els seus discursos. Fins i tot el científic social Manuel Castells li dóna possibiltats. El mes passat va fer una crida a la "insurrecció cívica" i a la fi de l'ancien régime davant dels seus partidaris reunits a la Plaça de la Bastilla de París. Defensa l'escolarització obligatòria dels 2 als 18 anys, la jubilació als 60 anys i destinar el 2% del PIB a l'habitatge social entre d'altres. Ara, la proposta més sonada ha estat la d'establir un salari mínim de 1.700€ al mes per 35 hores treballades. Com es podrà finançar tot això? Sembla que Mélenchon ho té clar.

Marine Le Pen, qui confia cegament en ella mateixa i creu que podrà passar a la segona volta, s'atreveix a parlar de laïcisme i dels valors de la República defensant, sense miraments, un model d'Estat on difícilment s'hi poden identificar valors. Defensa que només rebran ajudes públiques les famílies que tinguin almenys "un pare francès", i que es prohibiran tots els "signes religiosos ostentosos" i les subvencions per a la construcció de llocs de culte. Què vol dir ser francès a la segona dècada del segle XXI? Sembla que també Marine Le Pen ho té clar.

Comprovarem en pocs dies fins on arriba el combustible d'aquests dos candidats i quin és el seu veritable sostre. El que queda pal·lès és que els ciutadans francesos (concepte discutit i discutible, aparentment) cerquen respostes clares i distintes i malgrat ser conscients de que probablement Mélenchon i Le Pen són només fum i soroll, els agrada sentir-los. Potser només són soroll, però agraden.  

"Allò vell està morint i allò nou no pot néixer: en l'interregne, apareixen una gran varietat de símptomes mòrbids". Antonio Gramsci  


Compara aquí els programes dels candidats 

Cliqueu aquí per veure un estudi que permet veure com han afectats els atemptats a Toulouse i a Montauban a la campanya.


Autor: Eduard Güell

 

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Núria Gispert: Memòries d'una lliutadora per la democràcia
Col·lecció Memòria

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS