El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
16/04/2012
It's only rock'n roll (but I like it!)
Resta una setmana per la primera volta i sembla que ni
Sarkozy ni Hollande han estat els veritables protagonistes d'aquestes
presidencials. Ni el president més impopular en els 53 anys de la V República Francesa
gaullista, ni el silenciós candidat socialista han sabut centrar la campanya.
El que ha transformat els comicis ha estat l'espectacular
ascens de l'extrotskista Jean-Luc Mélenchon i la progressiva
acceptació del discurs de Marine Le Pen. Discursos que conjuguen més el
pretèrit que el futur; semblen veritablement candidats d'una altra època. Però,
paradoxalment, estan resultant atractius davant d'un electorat francès que aparentment
està rebutjant la solidesa dels candidats clàssics (símbols del bipartidisme que
de facto caracteritza el sistema
francès) i volen escoltar allò que trenca amb el que està establert, allò
novedós per ser vintage. Mélenchon i
Le Pen fan soroll, molt de soroll. Ambdós s'autoproclamen candidats
anti-sistema. Ambdós s'adrecen a "qui està patint més amb la crisi". Ambdós
defensen menys Europa i més França. I ambdós han emprat un combustible molt
(in)flamable per a enlairar-se: el populisme.
L'exdirigent
socialista i exministre de Lionel Jospin ha passat del 6% al 15% en pocs
mesos, convertint-se en el "tercer home". Ho ha aconseguit amb una campanya
directa, focalitzant el discurs en els votants de classe treballadora,
inspirant a joves abstencionistes i utilitzant el tipus de llenguatge típic del
carrer. Mélenchon, qui es desplaça en metro sempre que pot, ha sabut estendre un aire de revolta amb
els seus discursos. Fins i tot el científic social Manuel Castells li dóna
possibiltats. El
mes passat va fer una crida a la "insurrecció cívica" i a la fi de l'ancien régime davant dels seus
partidaris reunits a la Plaça de la Bastilla de París. Defensa l'escolarització obligatòria dels 2 als 18 anys,
la jubilació als 60 anys i destinar el 2% del PIB a l'habitatge social entre
d'altres. Ara, la proposta més sonada ha estat la d'establir un salari
mínim de 1.700€ al mes per 35 hores treballades. Com es podrà finançar tot
això? Sembla que Mélenchon ho té clar.
Marine Le Pen, qui confia
cegament en ella mateixa i creu que podrà passar a la segona volta,
s'atreveix a parlar de laïcisme i dels valors de la República defensant, sense
miraments, un model d'Estat on difícilment s'hi poden identificar valors.
Defensa que només rebran ajudes públiques les famílies que tinguin almenys "un
pare francès", i que es prohibiran tots els "signes religiosos ostentosos" i
les subvencions per a la construcció de llocs de culte. Què vol dir ser francès
a la segona dècada del segle XXI? Sembla que també Marine Le Pen ho té clar.
Comprovarem
en pocs dies fins on arriba el combustible d'aquests dos candidats i quin és el
seu veritable sostre. El que queda pal·lès és que els ciutadans francesos
(concepte discutit i discutible, aparentment) cerquen respostes clares i distintes
i malgrat ser conscients de que probablement Mélenchon i Le Pen són només fum i
soroll, els agrada sentir-los. Potser només són soroll, però agraden.
"Allò vell està morint i allò nou no pot néixer: en l'interregne, apareixen
una gran varietat de símptomes mòrbids". Antonio Gramsci
Compara aquí els programes dels candidats
Cliqueu aquí per veure un estudi
que permet veure com han afectats els atemptats a Toulouse i a Montauban a la
campanya.
Autor: Eduard Güell
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
XIV Seminar about populism, xenophobia, conflict and communicarion
Papers de la Fundació
Informe Social. Un nou contracte social per a una prosperitat compartida
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412