Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Vidal Rossell, Salvador

(Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 1993)

Sindicalista del ram del tèxtil afiliat a la UGT, de la qual esdevingué un actiu organitzador durant la dècada dels anys vint com un dels impulsors més destacats de la Federació Nacional del Tèxtil, constituïda el febrer de 1927, que un any més tard celebraria el seu II Congrés. En 1928 s'incorporà al Comitè Regional de la UGT i el 1929 n'esdevingué secretari general. Afiliat també al PSOE, en 1929 era vocal de l'Agrupació Socialista de Barcelona, secretari de les Joventuts Socialistes i membre del Grup obrer socialista de Sant Martí. Abans de la República fou encara vice-secretari del sindicat L'Obrer Fabril i president del Sindicat d'Oficis Diversos de Barcelona. El 1930 es convertí en un dels pocs catalans amb responsabilitats dirigents dins la UGT quan fou elegit secretari general de la Federació Nacional Tèxtil en el seu III Congrés (1930) al mateix temps que era vocal del comitè de Catalunya en representació del tèxtil (abril 1930-desembre 1931). Amb la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 fou nomenat Conseller de Treballs Públics per Macià i es convertí en el primer membre del Govern català que provenia d'un sindicat. Uns dies més tard esdevingué Conseller de Foment i Agricultura del Govern provisional de la Generalitat, càrrec que dimití a causa d'unes declaracions a Crisol, qualificades d'anticatalanistes. Fou també secretari de redacció de La Internacional (1931). Entre desembre de 1931 i març de 1933 seguí essent membre del Comitè regional de la UGT catalana i impulsa la creació de la Federació Local de Barcelona; en 1932 presidí el Jurat Mixt de la Indústria de Fusta. El 1935 en el III Congrés del Tèxtil fou elegit secretari general. Pel que fa a la seva vida privada durant aquests anys inicià estudis de medicina i el 1935 va contraure matrimoni a Madrid, del qual tindria dues filles. Seguidor de Largo Caballero, durant la guerra fou possiblement un dels socialistes més refractaris a la integració del PSOE català en el PSUC. A més de pertànyer al Comitè Revolucionari de Catalunya, formà part i presidí el Consell de Treball (1938). Les seves relacions amb la direcció de la UGT de Catalunya aleshores empitjoraren i fou acusat d'actuar contra els interessos del sindicat català des d'aquest Consell.

Amb la derrota sortí de Catalunya per Puigcerdà, després d'un breu període de temps en el camp de concentració de Setfonts, abandonà el partit després del pacte Stalin-Hitler. El 1940 el Servei d'Evacuació de Refugiats espanyols (SERE) l'envià en vaixell a la República Dominicana; però l'entrada fou dificultada pel govern de Trujillo i l'expedició hagué de posar rumb a Veracruz (Mèxic). Allí reprengué la seva militància socialista en el Moviment Social Català i dimití del seu càrrec en el Comitè Nacional de la UGT dirigida pels negrinistes. per esdevenir membre del secretariat de la UGT de la UGT-CN i reincorporar-se al PSOE. En 1946 demanà a Largo Caballero que fes possible la integració del Moviment Socialista de Catalunya com Federació Socialista Catalana del PSOE, sense aconseguir-ho. En 1959 ingressà en el MSC de Mèxic. L'any 1979 assistí a la constitució de la nova Federació Tèxtil de la UGT on com a darrer secretari general electe es dirigí al Congrés.


PDF

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 934 955 447

Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
Logotipo del Ministerio de Cultura y Deporte