Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Vidal Riembau, Josep; “ Pep Jai ”
(El Vendrell, 25 d'octubre de 1917 – 4 de juliol de 1989)
Pagès, sindicalista i polític.
Entusiasta, tenaç, honest i senzill, amb capacitat oratòria i de
conversa fàcil, va destacar fonamentalment per la seva lluita en favor
de la terra i la pagesia, tant per una qüestió de llibertat i justícia,
com també per creure’ls pilars fonamentals de l’economia de Catalunya i
d’Espanya. La seva doble condició de pagès i polític, el feren un
personatge pont clau per a la vinculació de dos món aliens.
De família camperola, anà compaginant les feines del camp amb els
estudis primaris als “Hermanos Carmelitas” fins acabar l’educació
obligatòria, data a partir de la qual es dedicà plenament a les
obligacions agrícoles familiars. Des d’aleshores, la formació que rebé
fou de caire esporàdic, com les classes d’esperanto a la Cooperativa
Obrera del Vendrell, on conegué futurs companys de militància.
Les conviccions republicanes sostingudes fonamentalment per la seva
mare i el seu oncle, Josep Rimbau, alimentaren el seu neguit polític des
de ben jove i anaren cristal·litzant durant els anys trenta amb una
incipient militància política. Conegué Andreu Nin en una visita llampec
d’aquest al Vendrell, així com també Lluís Companys en motiu de la
promoció de la Unió de Rabassaires. Ambdós personatges serien els seus
polítics de referència. Ingressà el 1932 a les Joventuts del Bloc Obrer i
Camperol de Joaquim Maurín, i seguint l’estela dels militants del BOC
al Penedès, s’incorporà al POUM en el moment de la seva fundació, el
1935, en el Comitè Local de les Joventuts del POUM, on rebé una formació
teòrica més sòlida.
Durant la guerra exercí primer com a Secretari d’Organització en el
Comitè Local de les Milícies Antifeixistes i després com a sergent de la
29ª Divisió al Front d’Aragó, divisió integrada en la seva totalitat
per poumistes, on farà amistat amb Fernández Jurado i Pané. Després d’un
breu parèntesi arrel de la dissolució de la 29ª Divisió com a
conseqüència dels Fets de Maig de 1937, tornà al front fins acabar la
guerra. S’exilià durant un curt període de temps al camp de refugiats
francès de Saint-Cyprien, i veient com la seva situació arran de
l’ocupació nazi de França empitjorava, emprengué el seu retorn a
Catalunya. Fou detingut, passant per distints camps de concentració,
condemnes i batallons disciplinaris.
A punt d’acabar-se la Segona Guerra Mundial tornà al Vendrell on
reprengué la seva ocupació agrícola i treballà clandestinament des del
1945 per a la creació de l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques, un
front unitari de múltiples formacions sindicals i polítiques unides per
la lluita contra la dictadura franquista. De majoria poumista i
tarragonina, acabà integrant-se com a grup organitzat de Tarragona a la
xarxa nounada del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Arran d’una
delació de la qual se’n salvà atzarosament, la seva militància féu un
parèntesi que s’allargà durant tota la dècada dels cinquanta; aïllat i
desvinculat de tota xarxa clandestina, se centrà sobretot en l’activitat
social i cultural a la seva població, activitat que no abandonaria mai
més, evitant tota implicació política directa en la resistència.
S’integrà aleshores a les activitats de “La Lira”, una de les
associacions vendrellenques més antigues, participant en actuacions
corals i teatrals. També s’implicà en el grup casteller dels “Nens del
Vendrell”. Contràriament al que algunes veus semblaven donar a entendre,
lluny d’actituds col·laboracionistes amb les autoritats locals,
aquestes activitats lúdiques li serviren per anar estrenyent els llaços
amb el seu entorn proper, així com poder esplaiar-se amb més llibertat
en els únics espais associacionistes permesos. A més, la campanya de
divulgació del món casteller en la que participà activament li serví com
a plataforma de conscienciació social amb gent afí. Aquests temptejos
dugueren a finals dels cinquanta Joan Reventós a contactar amb en Jai i
així restablir el contacte d’aquest amb el Moviment Socialista de
Catalunya. Jai s’encarregà principalment de la reorganització del nucli
tarragoní integrant-lo en la xarxa clandestina d’aquest moviment,
juntament amb Jaume Casanovas i Fèlix Sogas.
És també en aquesta època quan entrà a treballar com a responsable
executiu comercial i administratiu a la Cooperativa Agrícola del
Vendrell, amb l’objectiu de redreçar-la i d’usar-la com a plataforma per
difondre la necessitat d’una reforma integral del món camperol. La
situació estratègica i nodal en el marc de la Cooperativa li permeté fer
una diagnosi del món camperol que el dugué a iniciar una de les línies
més fructíferes de la seva militància: treballar per la unió del món
dispers i descoordinat de la pagesia, promocionant aquest aglutinament
primer en el Front Pagès dels socialistes i culminant aquesta tasca amb
la creació el 1974 de l’organització sindical Unió de Pagesos. Hi
treballà activament fins a la seva elecció com a diputat el 1977 i hi
seguí vinculat en segon terme al llarg de la seva vida, jugant sovint un
rol de mediació i entesa entre la política i el món camperol i de
representació d’aquest darrer en aquell primer.
En el vessant polític, la seva trajectòria anà configurant-se al
costat de Joan Reventós: després dels primers contactes per reconstruir
la cèl·lula del MSC a les terres del Vendrell, seguí treballant en les
seves files en la tendència més radical quan aquest moviment s’escindí,
però sempre amb un talant conciliador i promovent la convergència entre
les diferents famílies i moviments socialistes. En aquest sentit,
facilità el procés d’acostament que permeté la creació de Convergència
Socialista de Catalunya (CSC) el 1974, i que donà lloc al Partit
Socialista de Catalunya–Congrés el 1976. Finalment, també col·laborà en
la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) el 1978.
L’aportació de Pep Jai a tot aquest procés no només fou de conciliació i
de facilitació per a una entesa difícil entre forces històricament
dividides, sinó que la seva participació en les files socialistes
arrossegaren gran part de món camperol sota aquestes sigles polítiques.
Se li atribueix així part del fort arrelament del PSC en les comarques
del Penedès, alhora com també la implantació de l’Assemblea de Catalunya
al Penedès i al Garraf.
Participà en el conegut “Míting per la Llibertat”, acte fundacional
del PSC-Congrés, el 22 de juny de 1976, el primer autoritzat des del
final de la guerra civil, on deixà palès el seu carisma i la seva passió
per la democràcia i, alhora, per la justícia en el món camperol.
Després de certs dubtes per la seva vinculació amb la Unió de Pagesos i
el recel amb el que veia la transició, acceptà d’encapçalar les llistes
de les primeres eleccions democràtiques per a la demarcació de
Tarragona, tasca que féu que la dedicació al sindicat passés a un segon
ordre, malgrat que mai es desvinculà del tot. Així, fou diputat per
Tarragona en la legislatura constituent a l’empara de la candidatura
“Socialistes per Catalunya”, i tornà a ser elegit a la primera
legislatura ja sota les sigles del PSC. Després fou senador per
Tarragona. En ambdues cambres, tingué un rol rellevant en les comissions
d’agricultura respectives, fent més properes les necessitats de la
pagesia i erigint-se com un autèntic representant d’aquesta en la
política. En aquest sentit defensà la necessitat d’unes lleis
descentralitzades i adaptades a les particularitats del món pagès a cada
Comunitat Autònoma, la modernització de les lleis d’arrendaments i de
parceria, la igualació de les condicions laborals i de seguretat social
entre els pagesos i la resta de treballadors, la modernització i
tecnificació de les estructures del camp, la promoció del cooperativisme
agrari per al control directe dels pagesos sobre la seva feina, la
revisió de les lleis d’importació i exportació dels productes agraris,
etc.
Deixà la política el 1986, any en què se li feu un emotiu homenatge
per atorgar-li l’Escut d’or de la Vila, tant per la seva tasca cultural
com per la seva lluita política i sindical. Morí a la seva ciutat natal
el 4 de juliol de 1989.
Col·leccions
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
