Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Serra i Moret, Manuel
(Vic, 9 de maig de 1884 – Perpinyà, 29 de juliol de 1963)
Manuel Serra i Moret. Catalunya, Democràcia, Socialisme
Per: Miquel-Àngel Velasco
Manuel Serra i Moret va néixer a Vic el 9 de maig de 1884 en una
família benestant religiosa; el seu pare Josep Serra i Campdelacreu era
una de les figures més importants de la cultura osonenca; la seva mare
morí quan en comptava només sis anys d'edat. Anà a estudiar a Barcelona
(1899), on freqüentà els cercles catalanistes i on s'afilià a la Lliga
de Catalunya. Coneix aleshores a Sara Llorens, qui seria la seva
companya inseparable. A la mort del seu pare en 1901 marxà als Estats
Units, a estudiar Economia i Ciències Socials en les universitats de
Chicago i Colúmbia i treballà també en diversos països d'Amèrica, on
conegué en la pràctica la problemàtica empresarial i obrera. Tornà a
Catalunya en 1906, per marxar novament a estudiar a l'estranger, ara a
la Universitat de Cambridge. Serra i Moret adquirí, doncs, la seva
formació en el món anglosaxó, als Estats Units i a Anglaterra, que en
part explica la seva visió sobre la societat i la política, que el
diferencia de la majoria dels intel·lectuals espanyols del moment, els
quals tenien França i Alemanya com a referents culturals.
Una vegada casat en 1908, s'instal·la a Pineda de Mar, població on
inicià la seva activitat política. Allí fou elegit regidor, per bé que
els cacics aconseguiren de fer invalidar l'elecció. El 1912 s'incorporà
com a vice-president a la Unió Catalanista presidida pel doctor Martí i
Julià, des d'on impulsà l'intent no reeixit de transformar-la en una
esquerra catalanista de tall socialista, a l'estil del fabianisme
anglès. Aquest any escrigué La socialització de la terra, la
seva primera obra extensa. En les eleccions municipals de 1913 triomfà
novament i, després de superar una nova anul·lació, finalment fou
proclamat alcalde el 22 de juny de 1914, càrrec que mantindria fins la
seva destitució el 2 d'octubre de 1923 pel dictador Primo de Rivera.
En 1917 ingressà a la Federació Catalana de PSOE, atret per
l'orientació oberta al catalanisme donada per Recasens, i fou un dels
redactors i portaveus de la ponència sobre el reconeixement de les
nacionalitats ibèriques, que sota els auspicis de Julián Besteiro aprovà
el XIè congrés del PSOE de 1918. Durant aquests anys Serra i Moret
reforçà la seva definició per la unitat indissoluble entre socialisme i
catalanisme. I, en aquest sentit, el 8 de juliol de 1923 constituí la
Unió Socialista de Catalunya (USC) amb Rafael Campalans, Gabriel Alomar,
Joaquim Xirau i d'altres, com una organització oberta que aplegués
intel·lectuals i obrers. Serra en serà vice-president i l'autor de la
ponència que, aprovada per unanimitat, resumeix l'ideari del grup:
"La Unió Socialista de Catalunya és, i no aspira a ésser altra
cosa que, la fracció catalana del socialisme universal... Ens ofendré
aquell que ens digui nacionalistes catalans. No. Nosaltres no som
nacionalistes. Som catalans, i per tant socialistes catalans; com a
catalans, socialistes, i com a socialistes, catalans".
Durant la Dictadura, esdevingué un brillant analista de política
internacional i el definidor intel·lectual d'un projecte socialista a
través de "Justícia Social", l'òrgan de la USC. El setembre de
1925 marxà a l'Argentina i quan retornà en 1928 reprengué la
participació en les tasques de reorganització de la Unió Socialista i
les col·laboracions en la premsa, així com l'activitat formativa
dirigida a les classes populars, singularment a través de conferències.
El 1930 publicà la introducció a la primera versió al català del Manifest Comunista, on defensava una concepció gradualista del socialisme, inspirada en el laborisme britànic. El mateix any publicà Nocions d'història i de filosofia.
Novament alcalde de Pineda en 1930, fou reelegit després de les
municipals de 12 d'abril de 1931, càrrec que mantindrà fins 1934. Però
la seva actuació política se centrà ara a Barcelona: Macià el nomenà
Ministre d'Economia i Treball del Govern de la República catalana i
després de la Generalitat, responsabilitat que mantindrà fins a finals
de 1932. La seva actuació s'emmarca en una política progressista que
potencia les cooperatives i propugna la col·lectivització gradual
d'empreses, alhora que defensa el valor de la propietat privada.
Durant la República serà elegit diputat a Corts en 1931 i en 1933, on
com a tal participà en les comissions de Reforma agrària, Finances i
Treball. Entremig, en 1932, serà elegit també diputat al Parlament de
Catalunya i cap de la minoria socialista. Com a parlamentari destacà per
la seva facilitat de discurs, el caràcter conciliador i dialogant, la
seva llibertat de judici i el respecte a l'adversari, lluny de tot
sectarisme. En aquests anys va escriure el llibre Socialisme,
que no va arribà a veure la llum degut als fets del 6 d'octubre de 1934,
que serien determinants en el declivi de Serra en el partit. Fracassat
el moviment, del qual va ser-ne contrari en tot moment, en el debat que
hi hagué a les Corts el 15 de novembre se'n distancià, per bé que
proclamà que ell i tots els diputats de la minoria compartien la
responsabilitat del president Companys i del Govern català. El seu
discurs provocà que la direcció de la USC el suspengués de militància,
situació que durà fins a la reunió del VIIè Consell Central de juliol
del 1935, però alçà una oposició interna en contra seu que es mantingué
en els sectors més radicals. Malgrat el seu allunyament del procés
d'esquerranització del partit, seguí disciplinadament el camí d'aquest
en la incorporació al PSUC. I així durant la guerra, possiblement pels
seus coneixements en matèria econòmica i les seves dots negociadores,
fou nomenat sots-secretari de la Conselleria d'Obres Púbiques (1
d'octubre de 1936) i el 12 d'agost de 1937, a proposta del conseller
Comorera, president del reorganitzat Consell d'Economia de Catalunya,
càrrec que ocupà fins al final de la guerra i des d'on participà en el
programa de col·lectivitzacions. L'1 d'octubre de 1938, mentre era a
Londres, fou elegit Vice-president segon del Parlament de Catalunya, amb
Josep Irla de president.
El 30 gener de 1939 Serra i Moret, molt malmès i com un anònim més
dins la massa dels vençuts pel feixisme, travessà solitari i a peu la
frontera per La Jonquera. Es traslladà a Londres per tal d'intentar
recuperar comptes de la Conselleria d'Economia i d'obtenir treball com a
traductor a la BBC, però no tingué èxit en cap dels dos propòsits.
Finalment, aconseguí d'anar a l'Argentina, on la seva esposa s'havia
traslladat en 1938; hi arribà el 30 d'agost de 1940 amb un visat
d'agricultor, car el Govern no admetia com a exiliats ni periodistes, ni
publicistes. Treballà a "Noticias Gráficas" de Buenos Aires
com a cap d'arxiu i columnista d'economia, donà classes particulars i
traduí llibres. Mercès a la seva àmplia cultura es llaurarà un prestigi
amb les conferències fetes en nombrosos centres i casals, als cursos
impartits en diverses universitats i a les col·laboracions en les
diverses publicacions de llengua catalana, des de "Ressorgiment" a "Germanor" i en la premsa espanyola de l'exili.
Separat del PSUC tot just arribat a l'exili i oposat al Pacte
germano-soviètic, en 1940 impulsà les Comunitats Catalanes a Amèrica.
Participà en la creació del Moviment Social d'Emancipació Catalana
(MSEC), que un sector de la direcció de PSUC havia construït a Mèxic en
1940 i que en 1942 es transformà en el Partit Socialista Català. [En
aquesta etapa, publicà: La reconstrucción económica de España (1942), Los fundamentos de la historia y la filosofía (1943), La carta de l'Atlàntic (1944) i L'ahir i el demà de Catalunya (1945).]
Acabada la guerra mundial retornà a Europa i s'incorporà a la
direcció del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), del qual
n'esdevindria figura preeminent fins a la seva mort i l'intel·lectual
més destacat. En ell establiria una estreta relació política amb Josep
Pallach. La seva signatura serà fixa en la revista "Endavant",
publicació a la qual aportà la seva contribució teòrica, des d'on
defensà un socialisme democràtic i reformista de tall humanista. Tingué
sempre una concepció catalanista, profunda i apassionada, però el seu
ideari mai no fou localista, sempre mantingué un ampli interès per la
política exterior i pel socialisme existent en d'altres països.
La defensa de les institucions catalanes, sorgides de la legalitat
arrabassada, fou una constant en l'obra i l'actuació de Serra a l'exili.
Establert a París, el desembre de 1946 s'integrà en el Consell executiu
format pel president Irla, fins el 23 de desembre de 1947. Tanmateix
Serra mai no es deslligà de la cooperació amb els republicans espanyols i
el febrer de 1949 acceptà la proposta d'Álvaro de Albornoz per ser
ministre sense cartera per a Europa del Govern de la República a
l'exili, càrrec del que dimití un any després per tal d'assumir d'acord
amb la normativa catalana la Presidència interina del Parlament de
Catalunya, després de la mort de Rovira i Virgili. Però, els polítics de
l'Esquerra consideraren Serra i Moret inhabilitat pel fet d'haver estat
ministre espanyol, conflicte que es repetí quatre anys més tard quan
s'oposaren a que assumís la Presidència de la Generalitat després de la
renúncia d'lrla (7 de maig de 1954). La polèmica es tancà quan Josep
Tarradellas fou elegit a Mèxic President de la Generalitat el 5 d'agost
de 1954, en la primera i única sessió del Parlament de Catalunya
celebrada a l'exili després de la guerra civil. A partir d'aquest
moment, Serra i Moret, ja vidu i molt minvat en la seva salut, es dedicà
a escriure i a actuar com a dirigent dins del MSC, així com a donar
suport a manifestacions culturals i polítiques. Enllaçant amb les Reflexions sobre el demà de Catalunya (1951), en 1957 publicà una Crida a la joventut catalana i, sobre tot, Ciutadania catalana,
on expressava la seva reflexió humanista sobre la societat i la
política i la seva definició personal en tant que demòcrata, catalanista
i socialista. Fidel al seu principi de no tornar a Catalunya mentre
Franco detingués el poder, morí als setanta-nou anys a Perpinyà el 29 de
juliol de 1963, víctima d'un càncer.
Miquel-Àngel Velasco
Col·leccions
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
