Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Carrion i Juan, Ambrosi

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1888 - Cornellà de Conflent, França 28 de novembre de 1973)

Dramaturg i poeta, era doctor en Filosofia i Lletres. Va ser professor d'història del teatre a l'Institut del Teatre i catedràtic de Geografia i Història a l'Institut Balmes de Barcelona. Va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i també havia treballat com a bibliotecari. Entre 1911 i 1935  publicà obres de teatre i llibres de poesia i narrativa. Fou considerat un epígon del teatre modernista i ell mateix reconegué ser un autor entre el modernisme i el noucentisme.

L'any 1912 guanya els Jocs Florals de Barcelona i funda el Teatre Català. Entre 1914 i 1917 va ser director de l'Ateneu Enciclopèdic Popular des d'on impulsà l'acció cultural entre els treballadors. Com a conferenciant s'inicià a la Federació Llibertària del Clot, tot i no haver-se considerat mai anarquista, i més tard feu conferències a l'Ateneu Enciclopèdic sobre literatura russa amb Andreu Nin i Joan Puig i Ferreter. L'any 1924  es traslladà a París on rebé les influències del teatre social de Gabrielle D'Annunzio i Gerhart Hauptmann. Quan tornà a Barcelona esdevingué director d'escena del Liceu i, el 1929, del Teatre Grec. Adaptà obres d'Esquil, de Musset, de Goldoni i de Shakespeare. Feu de professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona i fou nomenat Secretari General dels Estudis Universitaris per a Obrers organitzats per la Universitat de Barcelona. L'any 1933 saltà del teatre al cinema i escriví els guions de les pel·lícules Flor de otoño i Niobe.

Durant la República ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i, en esclatar la Guerra Civil, fou nomenat director del Teatre de Guerra de la Generalitat. Quan el conflicte acabà, s'exilià a París on hi viuria fins poc abans de morir. Allà treballà com a conserge d'un edifici. Com a escriptor i activista cultural, presidí el Casal Català, establí contacte amb intel·lectuals com Jean-Paul Sartre o Albert Camus, entrà com a membre de la redacció de la "Revista de Catalunya" i escriví a la revista "Mai no morirem", editada a Angulema. El gener de 1945 col·labora en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya i a finals d'any forma part del seu primer consell directiu.

L'any 1950 guanyà el premi Ignasi Iglesias a l'exili per l'obra "La Dama de Reus", que encara era inèdita l'any de la mort de Carrion. L'any 1965 presideix els Jocs Florals que es celebren a París i dos anys més tard és nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració, l'encarregada de mantenir la continuïtat dels Jocs, de forma itinerant, càrrec que exercí fins la seva mort. Carrion guanyà Flor Natural el 1967, el 1969 i el 1971. L'any 2008 s'estrenà al Teatre Nacional de Catalunya La dama de Reus, la seva obra més emblemàtica.

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 934 955 447

Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
Logotipo del Ministerio de Cultura y Deporte