Pallach i Carolà, Josep
(Figueres, 10 de febrer de 1920 – Barcelona, 11 de gener de 1977)
Josep Pallach: un lluitador socialista per Catalunya
Per: Glòria Rubiol
L'onze de gener del 2002 s'han complert vint-i-cinc anys de la
sobtada i prematura mort de Josep Pallach ocorreguda quan, per atendre'l
d'un problema de cor, era traslladat des de la seva casa d'Esclanyà -un
poble situat entre Begur i Palafrugell- cap a l'Hospital de Bellvitge a
L'Hospitalet de Llobregat. Tenia 56 anys.
Josep Pallach va ser un polític destacat en una etapa obscura i
extremadament dura per al nostre país, la que s'inicià l'any 1939 amb la
derrota de la República i la dictadura franquista i acabà amb les
primeres eleccions democràtiques del juny de 1977, pocs mesos després de
la seva mort. Pallach no va poder tenir mai accés a la televisió i ben
difícilment als diaris del nostre país; va poder gaudir de pocs mesos de
llibertat i democràcia a Catalunya i en conseqüència d'uns medis de
comunicació lliures. Per això, malgrat el seu carisma, no va ser gaire
conegut en vida, apart dels cercles polítics i sectors polititzats. Amb
tot, deixà escrits abundants articles apareguts durant el seu exili a la
publicació Endavant a França i interessants llibres de temes pedagògics i polític.
Josep Pallach i Carolà va néixer a Figueres (Alt Empordà) el 10 de
febrer de 1920 al si d'una família modesta d'arrels pageses. Als catorze
anys, en l'ambient de radicalització propiciat per l'ascens del
feixisme a Europa i pel Bienni Negre a Espanya, s'afilià a les joventuts
del Bloc Obrer i Camperol, un partit creat a Catalunya el 1930
d'ideologia marxista-leninista. El 1935 per la seva fusió amb l'Esquerra
Comunista d'Andreu Nin, el BOC es convertí en el Partit Obrer
d'Unificació Marxista (POUM) amb l'aspiració a actuar a tot l'Estat
espanyol. Pallach, encara un adolescent, se'n va fer membre i participà
en diversos actes públics en nom de les joventuts del partit, al costat
de Nin. El 1936 Pallach era el secretari de les Joventuts del POUM a
Figueres.
En esclatar la guerra civil, s'apuntà com voluntari però, reclamat pel
seu pare ja que només tenia setze anys, retornà a Figueres. El 1938 fou
mobilitzat i pel fet d'haver estat afiliat al POUM va ser enviat a un
batalló disciplinari i posteriorment detingut. Així Pallach ja de molt
jove va patir persecució per raons ideològiques. El POUM havia estat
dissolt arran dels fets de maig de 1937, i Nin havia estat detingut i
posteriorment assassinat per elements que obeïen ordres soviètiques. Al
jove Pallach li causaren un fort impacte la desaparició del líder del
seu partit, l'admirat Andreu Nin -alhora marxista i nacionalista català-
i la violenta campanya dels comunistes contra els anarquistes i els
poumistes.
Desprès de la guerra civil va venir l'exili. A l'inici, uns internaments
breus en dos camps de concentració en el sud de França i la valenta
col·laboració de Pallach amb la resistència francesa. S'incorporà al
Front de la Llibertat fundat per Josep Rovira, membre destacat del POUM i
perseguits per la Gestapo quan els alemanys van entrar a la zona dita
lliure, Pallach va tornar a creuar la frontera en l'altre sentit. A
Catalunya, amb el nom de Recasens, continuà la tasca clandestina i a la
vegada propugnava, amb altres companys, una revisió de les posicions
poumistes i proposava l'abandonament de les tesis leninistes per formar
un moviment socialista català obert als diversos corrents del
socialisme, d'acord amb les propostes que a França estava fent Josep
Rovira.
Detingut per la policia a Barcelona la vigília de Nadal del 1944,
Pallach va estar catorze mesos a la presó de Girona. El 1946, juntament
amb altres presos polítics, protagonitzà una novel·lesca evasió de la
presó que ha estat relatada per Joan Reventós en un dels seus llibres.
Mentre Pallach estava empresonat, membres del POUM i diverses persones
procedents de Unió Socialista de Catalunya (USC), de la federació
catalana del PSOE i d'altres formacions polítiques fundaven el gener de
1945 a Tolosa de Llenguadoc, en la França ja alliberada dels nazis, el
Moviment Socialista de Catalunya (MSC). En el document de constitució
del nou moviment, que adoptà el lema "Federació, Democràcia i Socialisme",
hi figuren com idees fonamentals gairebé les mateixes que trenta anys
més tard es retroben en la constitució del partit fundat per Pallach, el
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC). En síntesi
aquestes idees eren: la voluntat de reagrupar les disperses forces
socialistes, crear un partit de masses (no un partit només de classe
obrera), fer inseparable la consecució del socialisme de la democràcia,
aconseguir la unitat sindical, afirmació de la personalitat de
Catalunya, estructura federal de l'Estat espanyol, relacions amb el
socialisme espanyol sobre una base de federació.
Quan desprès de la fugida de la presó Pallach va tornar a França
s'incorporà al MSC. Instal·lat a Paris i donant classes en l'Escola de
Periodisme, es diplomà en Pedagogia i Psicologia a la Universitat de la
Sorbona. Pallach mai abandonaria la seva tasca pedagògica que, d'altra
banda, seria sempre el seu mitjà de vida. A l'octubre de 1948 es casà a
França amb Teresa Juvé, filla de refugiats espanyols, que havia
pertangut a les Joventuts Socialistes i també havia format part d'un
grup francès de resistència.
Entre els anys 1946-1948 mentre encara duraven les esperances d'un
imminent canvi de règim a Espanya, Pallach realitzà un parell de viatges
clandestins a Catalunya. Un d'ells fou el novembre del 1946 i aleshores
col·laborà en l'organització del primer congrés nacional del MSC de
l'"interior", és a dir del grup clandestí de Catalunya. Uns anys més
tard, el 1951, el Consell de Coordinació del MSC acordà estructurar-lo
com a partit polític. Triomfava així la línia de Manuel Serra i Moret,
Pallach i d'altres en contra de l'opinió de Rovira que preferia
mantenir-lo com un front. Pallach va treballar durant els seus
vint-i-quatre anys d'exili a França incansablement en la lluita política
des de la direcció del Moviment Socialista de Catalunya i del seu òrgan
d'expressió l'Endavant.
En el context de la creació de l'Aliança Sindical Obrera (ASO), Pallach
viatjà novament de forma clandestina a Catalunya l'any 1962. Partidari
de la unitat sindical lliurement pactada, posà la seva tenacitat al
servei de fer avançar l'ASO i dedicà molts esforços a coordinar el MSC i
l'ASO amb organismes internacionals socialistes amb els que ell estava
ben relacionat. Després de la mort de Serra i Moret el 1963, Pallach
agafà del tot el relleu en el lideratge del MSC de l'anomenat
"exterior", és a dir la branca del Moviment constituïda pels militants
que estaven a l'exili.
L'any 1966 es produí la ruptura del MSC com a conseqüència de la
desavinença entre dues tendències que s'havien anat consolidant en el
seu si. Entre altres diferències ideològiques i estratègiques, va ser
determinant que una part dels afiliats fora partidària d'una aliança amb
el partit comunista mentre que la línia pallaquista en fos totalment
contrària i més decididament socialdemòcrata. Josep Pallach i la
direcció de l'exterior propugnaven un gran partit socialista
interclassista, amb tendències, i en el qual podessin confluir també
sectors liberals d'esquerra. Pallach afirmava que el moviment obrer en
una societat moderna s'havia de canalitzar a través del moviment
sindical, mentre que el gran partit socialista necessitava per arribar a
governar el suport d'àmplies capes de la societat. Aquesta concepció es
recolzava en el programa del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) a Bad
Godesberg i era present en el laborisme britànic. En canvi la direcció
de l'interior mantenia la concepció d'un partit basat en el marxisme.
Pallach va tornar definitivament a Catalunya la tardor de 1970 i encara
va ser novament detingut tot i que durant poc temps. En aquells anys
finals del franquisme, va continuar compaginant l'activitat política
clandestina amb la seva carrera acadèmica i es doctorà en Ciències de
l'Educació. Amb l'inici d'obertura que s'esdevingué amb la mort de
Franco, va intensificar fins al límit la seva activitat política sense
deixar de banda la seva tasca com a professor, i amb tot plegat potser
oblidant tenir prou cura de la pròpia salut. Pallach feia de la docència
un projecte de vida i seguia l'afirmació de Rafael Campalans de
considerar la política com pedagogia.
Una fita culminat en la seva trajectòria política va ser la fundació del
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC) el 10 de
novembre de 1974 a Montserrat, en la mateixa etapa en què es fundaren
Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC). El Reagrupament fou el resultat de la unió de quatre
grups polítics: el sector d'Esquerra Republicana liderat per Heribert
Barrera, el procedent del MSC que havia seguit a Pallach, el grup
d'orientació cristiana dels Socialistes Demòcrates Catalans i el Bloc
Popular de les Terres de Lleida. Algunes de les persones d'aquests
grups, des de diverses plataformes antifranquistes, havien intentat
aprofitar la minsa obertura del règim per introduir elements democràtics
als ajuntaments catalans i a altres espais polítics. Pallach havia
estat d'acord amb aquesta arriscada estratègia, en considerar que la
tàctica del "canvi per dalt" del règim franquista havia fracassat.
Ja en plena transició política i amb les eleccions generals en un
horitzó pròxim, el Reagrupament canvià el seu nom pel de Partit
Socialista de Catalunya l'any 1976, en el context d'un intens conflicte
per fer-se amb l'espai i la imatge socialista. Adoptà poc temps després
el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament per distingir-se
del Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el partit liderat per Joan
Reventós. Aquests dos partits conjuntament amb la Federació Catalana del
PSOE el juliol de 1978 s'unificaren per constituir el Partit dels
Socialistes de Catalunya. Pallach havia mort un any i mig abans.
Pallach fou el factor decisiu en la configuració del Reagrupament i com a
líder d'aquest partit era indiscutit, el que no vol dir que no es
discutissin les seves propostes. Va ser un dels conferenciants en el
famós cicle de conferències "Les terceres vies a Europa"
(primavera del 1975) i participà en la creació del Consell de Forces
Polítiques de Catalunya (desembre de 1975) on Pallach va plantejar com a
punt de partida a les reivindicacions catalanes l'exigència del retorn
del president de la Generalitat a l'exili, Josep Taradellas.
Durant els primers temps, el Reagrupament va ser codirigit per Barrera,
Josep Verde Aldea i Pallach fins que al III Congrés del partit (gener de
1977) Pallach en fou elegit secretari general. Pallach va morir la nit
següent a la clausura d'aquest Congrés.
El Reagrupament, l'obra política més important de Pallach, fou una peça
destacada per a l'alternativa Tarradellas des del 1975 fins al retorn
del president. Adherit a la II Internacional Socialista, el Reagrupament
mantingué la bandera del socialisme democràtic i reformista en uns anys
(1974-1978) en què no era l'opció preferent de l'esquerra i fins i tot
era rebutjada amb duresa i menyspreu. Amb tot, aquest opció s'imposà en
el socialisme català però no de la mà del Reagrupament sinó de la del
PSOE i pel progressiu atansament d'Espanya a l'Europa occidental que
s'esdevingué amb la democràcia.
Pallach renuncià a accedir a altes responsabilitats en el socialisme
espanyol, que li havien estat ofertes a través de les seves relacions
amb els dirigents de la II Internacional Socialista i del SPD, perquè la
seva prioritat era la construcció d'un partit socialista català
autònom. Successives influències havien anat modulant el pensament
polític de Pallach: el catalanisme i republicanisme del seu pare membre
d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'ambient federalista de Figueres,
el marxisme revolucionari del BOC i el POUM temperat posteriorment per
la influència del fabianisme i del laborisme britànic a través del seu
amic Serra i Moret, i el coneixement profund de la realitat política
europea viscuda a través del seu llarg exili a un país lliure.
Finalitzada la seva etapa revolucionària en el BOC i el POUM, l'ideari
polític de Pallach mostrà una notable coherència al llarg de més de
trenta anys (1944 -1977): foren els seus anys de socialisme democràtic.
El seu pensament polític gira entorn d'unes idees bàsiques: el
socialisme democràtic com a via per aconseguir gradualment una societat
igualitària i justa; una Europa unida i socialista; Catalunya com a
nació te dret al seu propi autogovern i a pactar amb els altres pobles
peninsulars la formació d'un estat federal; l'instrument per aconseguir
aquests objectius ha de ser un gran partit socialista català autònom que
accepti diverses corrents tant les marxistes com les llibertàries,
humanistes i cristianes. Front a posicions marxistes dogmàtiques va
defensar que els objectius del socialisme no poden convertir-se en
realitat sense llibertats democràtiques que eren considerades per
Pallach com essencials i innegociables.
Pallach es definia com a "català, socialista i demòcrata". Els
seus deixebles han dit d'ell, entre altres innumerables elogis, que era
una persona absolutament transparent que sempre defensava el que pensava
i que era un home valent com va demostrar tot al llarg de la seva vida.
Les seves conviccions ètiques eren indestructibles i les defensava amb
una passió contagiosa. En commemorar l'aniversari del seu traspàs,
nombrosos articles a la premsa han recordat que el socialisme espanyol
ha anat adoptant les posicions que ell va preconitzar; entre altres, un
socialisme homologat a nivell internacional proper al dels països
europeus i no tercermundista, vehiculat per uns partits socialistes
d'ampli espectre i allunyats de fronts unitaris.
Josep Pallach fou un pedagog excel·lent i en política, al nostre país,
va ser un precursor i un dels socialistes més clarividents del segle XX.
Glòria Rubiol
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte