Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Duran i Ferret, Joan

(Sitges, 2 d'agost de 1874 - Sitges, 3 de maig de 1941)

Nascut en una família pagesa, fou la figura més emblemàtica de socialisme sitgetà i l'home fort de la Federació Catalana del PSOE durant la dècada dels anys vint. Amb setze anys participà en el Primet de maig de Sitges i tres setmanes després constituí la Societat d'Obrers Agrícoles d'aquesta població. El febrer de 1893 assistí al congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles a Vilafranca, on s'acostà al socialisme. El 1896 ingressà a la UGT en la Societat d'Obrers agrícoles. Des d'aleshores estigué al davant de l'Agrupació Socialista de Sitges, on sempre exerciria càrrecs de responsabilitat. El 1907 participà en actes públics contra la guerra d'Àfrica i el maig de 1909 organitzà una vaga que el portà a la presó després de la Setmana Tràgica.

Organitzà la visita de Pablo Iglesias a Sitges el 1910, amb qui establiria una llarga relació, malgrat parlar poc el castellà. El novembre de 1910 com a delegat de la Societat d¡Obrers Agrícoles de Sitges assistí al Congrés constituent de la CNT on defensà la relació amb UGT. Més tard quan es constituí el Comitè Nacional de la UGT, n'esdevingué delegat a Catalunya. Ja com a vocal de la UGT a Catalunya assistí el 1919 als congressos de la Societats Agrícoles de Tarragona i del Penedès, i el juny de 1920 al XIV Congrés del sindicat a Madrid.

Pel que fa a l'activitat política fou regidor a Sitges durant gairebé vint anys, on destaca la seva defensa de la construcció d'habitatges per a treballadors i en la resolució d'un llarg conflicte dels sabaters. L'abril de 1920 entrà en un govern de coalició municipal de socialistes i monàrquics, que responia a la seva convivència en el centre social El Retiro, oposat a la dreta local reunida en El Prado. Pragmàtic i reformista per sobre de tot, durant la Dictadura fou partidari de la participació institucional i tingué càrrecs en l'Institut Nacional de Previsió, el Patronat d'Homenatge a la Vellesa i el Consell General de la Caixa de Pensions. El 1925 formà part de la comissió que lliurà el Programa Agrícola Obrer al Directori militar.

Durant la II República perdé la seva situació destacada dins la UGT i concentrà a seva activitat a Sitges. Quan començà la Guerra Civil fou secretari de qüestions agràries del Comitè Comarcal del PSUC al Garraf. El 1937 continuava al capdavant del Sindicat de Pagesos de Sitges i fou membre del Consell General d'Assegurances de la Generalitat. Acabada la guerra Duran fou condemnat per auxili a la rebel·lió a sis anys de presó, d'on sortí l'octubre de 1940.

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
arxiu.historic@fcampalans.cat

T +34 934 955 447