Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Aleu, Joan

(La Pobla de Segur, 1903?)

Professor i dirigent socialista. Va destacar en el terreny sindical i polític, sempre vinculat a l'òrbita socialista. La seva militància s'inicià essent estudiant de l'Escola del Treball, que sota la curta direcció de Rafael Campalans, entre 1922 i 1923, visqué els seus moments més àlgids i de renovació pedagògica i activisme polític, arribant-se a conèixer com "la Universitat del Poble". En aquesta etapa era habitual la militància política de professors i estudiants de l'Escola de Treball, així com en general a tota la Universitat Industrial, en l'òrbita del socialisme i el comunisme. Aleu formava també part de la Junta d'Alumnes de l'Escola del Treball.

Campalans exercí en Aleu una notable influència i de la seva mà s'integrà, com molts altres joves de l'Escola de Treball, en la nounada Unió Socialista de Catalunya (USC), el 1923, on confluïren figures del republicanisme i del catalanisme liberal i radical. La formació política entrà en una etapa d'exhauriment amb l'exili d'alguns dels seus membre i el retorn d'altres a les files del PSOE. En la reorganització de la USC, el 1931, Aleu assumí diferents càrrecs: fou membre de la Junta Directiva Local de Barcelona (març de 1931), membre de la Comissió de Propaganda i Organització a Lleida (juliol de 1931) i membre del Junta Executiva Comarcal del Barcelonès (abril de 1932). Milità en la USC fins que el 1936 passà, seguint Comorera, a les files del PSUC i, posteriorment, a l'MSC de l'exili.

Fou elegit secretari de la Junta Directiva de l'Ateneu Polytechnicum, associació creada entre d'altres per Campalans el 1924, quan aquest, arran de la dictadura de Primo de Rivera, renuncià als seus càrrecs públics. L'Ateneu oferí cursos universitaris, però també conferències d'interès general, al igual que concerts i altres actes culturals.

Se'l reconeix també com un dels signants del "Manifest d'Intel·ligència Republicana", publicat al setmanari L'Opinió el 2 de maig de 1930, manifest que defensava i proclamava públicament la instauració de la República.

El 1932, Aleu obté la plaça de professor de lampisteria de l'Escola de Treball. Inicia així la seva tasca docent, en la que intentà donar una educació d'orientació sovietitzant amb l'objectiu de preparar tècnics eficients per a un futur estat industrial soviètic català. Formà part del primer consell directiu de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933), la majoria dels membres de la qual militaven a la USC i el BOC. Des de la Comissió d'Acció Social i la Comissió d'Estatus dels Funcionaris treballà en la renovació d'aquest sindicat, allunyant-lo de l'elitisme i el regeneracionisme del seu antecessor, la denominada Associació Cultural i Esport-Generalitat de Catalunya (ACE-GC). En aquest sentit, Aleu defensà l'aproximació de la nova AFCG a línies més socials, mutualistes i cooperativistes, alhora que la col·laboració amb la UGT. Ocupà després altres càrrecs com el de vice-secretari, vocal primer de la cooperativa de consum de l'AFGC o vocal de cultura. Des de l'Escola, també treballà per al control de la Federació d'Alumnes i Ex-alumnes de l'Escola de Treball (FAEET), quelcom que no aconseguí totalment.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, estigué al capdavant del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), creat el 27 de juliol de 1936 a Barcelona. L'objectiu d'aquest òrgan era la renovació pedagògica a tots els nivells educatius, promocionant una escola nova gratuïta, única, catalana, laica, amb coeducació i fonamentada en els principis racionalistes del treball i el mèrit. Com a representant del CENU, participà el 1937 en el Comitè Executiu de la Delegació d'Esports de Catalunya (CEDEC), amb l'objectiu de ser un mecanismes de mobilització política i associativa dels empleats públics en clau esquerrana. El CENU fou dissolt el 1939.

Aleu s'exiliarà a França en acabar la guerra. En aquest país serà un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a l'exili, constituït a Tolosa de Llenguadoc el gener de 1945 i formarà el primer secretariat, òrgan de dues persones, entre 1945-1950. A partir de 1950, en què se celebra congrés de consolidació de l'MSC com a partit polític, formarà part dels diferents consells executius de l'MSC a l'exili al llarg de la dècada dels cinquanta. En tota aquesta etapa, fou col·laborador assidu de la publicació de l'MSC, Endavant, sobretot en la primera etapa en la que era responsable de l'edició.

Als anys seixanta se li perd la pista dins dels ambients militants de l'exili.

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
arxiu.historic@fcampalans.cat

T +34 934 955 447