Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Rion i Tomàs, Joan

(Tarragona, 26 de març de 1919 – Abadia de Montserrat, 6 de juliol de 2003)

Estudià batxillerat durant els anys trenta a Tarragona, juntament amb Edmon Vallès, i es llicencià en Químiques per la Universitat de Barcelona el 1949. Més endavant obtingué el títol d'Enginyer Tècnic Químic a Vilanova i la Geltrú i exercí com a professor a diverses universitats i instituts: a la Universitat de Barcelona (1950-1959), de la qual fou expulsat el 1959 per la seva militància política, a ESADE (1962), a l'Escola d'Enginyeria Tècnica de Vilanova i la Geltrú (1963-1969) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1974), a més d'alguns instituts de secundària. També fou membre de la Junta del Col·legi de Químics cap a finals dels cinquanta. Havia simpatitzat amb al Col·lectiu CC (Comunitat Catalana) i participat en diferents grups socials d'inspiració cristiana. En aquesta línia treballà en els barris més desafavorits de Barcelona, com el barri Baró de Viver, on féu una tasca rellevant.

Entrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) de l'Interior de la mà de Vallès el 1956. L'any següent formà part del Consell Executiu del partit, càrrec que exercí fins el 1966, i s'ocupà fonamentalment de les qüestions sindicals. El 14 de novembre de 1958 fou detingut, juntament amb la majoria de la direcció de l'MSC de l'Interior, reclòs a la presó Model de Barcelona i traslladat a la presó de Carabanchel de Madrid el 5 de desembre. Posat en llibertat provisional el 24 de desembre de 1958, però fou confinat sota arrest domiciliari durant uns mesos més.

En el procés liderat per l'MSC de constitució de la Unió General de Treballadors (UGT) catalana, assumí el Secretariat Regional fins que fou substituït el 1962 per Juli Morera. Aquest procés culminà en la configuració des de la UGT de l'Aliança Sindical Obrera de Catalunya, però amb una estratègia diferent a aquella: es proposava aprofitar els marges d'actuació del règim per tal d'incrementar el contacte amb el món laboral i els treballadors. Fallida l'experiència, el 1966 seguí Morera en la formació de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC).

El 1974 ingressà a l'abadia de Montserrat i el 1976 es féu monjo benedictí. Impartí classes de ciències a l'escolania i dirigí la biblioteca del monestir, en la qual es féu càrrec de la secció d'història contemporània.


PDF

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
arxiu.historic@fcampalans.cat

T +34 934 955 447