Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Barjau Riera, Felip

(Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic DF, 1952)

Barber i sindicalista. Es definia a sí mateix com a cooperativista i revolucionari. Inicià el seu activisme sindical de ben jove, integrant-se el 1911 a la Societat d'Oficis Diversos de Sant Martí. A partir d'aleshores treballà en diferents organitzacions embrionàries que donarien lloc a futurs sindicats. En aquests primers anys fou també un dels editors d'El Sindicalista.

El 1913 exercí de secretari i representant de la Federació de l'Art Fabril. Arran de la vaga general del mateix any a La Espanyola hagué de marxar a l'exili, moment en què va aprendre el seu ofici de barber. Seguirien períodes curts en què encapçalà vagues generals a Barcelona i estades a l'exili.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), el 1918 fou elegit membre de la Comissió de Propaganda del Comitè Regional del Treball, iniciant una campanya de promoció de l'anarcosindicalisme al sud de Catalunya. Entre 1918 i 1923 alternà estades a la presó amb períodes de llibertat, en els que engegà una publicació anomenada Fructidor. S'instal·là a Badalona el 1923, entrant a treballar a la Cooperativa d'Obrers Barbers i essent enllaç político-sindical del Comitè Regional de la CNT, aleshores ubicat a Badalona. Fou secretari de la Federació Local dels Sindicats de Barcelona el 1926 i de la Cooperativa La Moral de Badalona des del 1928.

A finals de la dècada dels 30 es distancià de la CNT per les seves tendències radicals, afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC), que estava iniciant el seu procés de reorganització; en fou membre de diversos comitès executius. Fou elegit diputat de la USC a les eleccions generals del novembre de 1933 pel districte de Barcelona i treballà com a administrador al Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Recolzà des d'aquest moment la unificació de les forces socialistes i comunistes a Catalunya, primer des de Justícia Social, publicació de la qual era membre del consell redactor, i després promovent el Partit Únic del Proletariat, llavor del que seria posteriorment el PSUC.

El 1936 participà en la fundació del Partit Socialista unificat de Catalunya (PSUC). Elegit vice-president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC-UGT) el 1937, substituí Joan Coloma a la presidència quan aquest morí al poc temps. Des d'allà, seguí treballant per la unió de les forces socialistes i la defensa de la UGT com el gran sindicat català i espanyol de futur, alhora que promocionant la transformació el 1938 de l'AFGC-UGT en la FETG-UGT, moment en què va deixar la presidència de l'organització.

També fou membre de la Federació de Cooperatives de Catalunya, organització de la qual sortí elegit president el 1938. Dirigí la Casa de la Caritat de Barcelona fins el 1939, anys en què s'exilià amb la seva família a Mèxic.

Allà seguí vinculat en el PSUC fins que en fou expulsat en ser acusat de desafecció amb la URSS. El 1940 fundà a Mèxic el Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC), juntament amb d'altres exiliats provinents del Comitè Executiu del PSUC i de la UGT. A partir de 1941 fou president del Socialista Català, hereu del MSEC, potenciant la unió amb d'altres formacions polítiques. Paral·lelament, impulsà el cooperativisme amb un projecte d'habitatges per a exiliats que no acabà de funcionar, fet que el situà en una situació econòmica difícil. Morí a Mèxic el 1952.

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
arxiu.historic@fcampalans.cat

T +34 934 955 447