Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Manonelles i Riera, Maria

(Mollerussa, 1913 - París, 16 de març de 2004)

Amb set o vuit anys, mort el seu pare, que tenia un forn de pa, arribà a Barcelona amb sa mare i les seves tres germanes. Als catorze anys començà a treballar com a modista i fins els divuit ho compatibilitzà als vespres amb els cursos de l'Escola d'Arts i Oficis. Allà feu les primeres passes polítiques i l'expulsaren per fer signar peticions en favor de Macià.

Entre el 1929 i el 1930 ingressà a la Federació Comunista Catalano-Balear de Joaquín Maurín. Al març del 1931 ja destacà com a militant del Bloc Obrer i Camperol on, segons les seves pròpies paraules, podia conciliar les seves "conviccions comunistes i catalanistes". El 17 de maig del mateix any participa a Lleida en la creació de la secció femenina del Bloc. Aquells anys col·laborà a L'Hora i La Batalla, tractant fonamentalment temes vinculats a les dones. El 1933 participa a la vaga mercantil i, un any després, als Fets d'Octubre. Formà part de l'organització de la solidaritat amb els obrers d'Astúries i viatjà a Madrid per recollir els orfes de la repressió.

El 1934 es casà amb el periodista Àngel Estivill però se'n divorcia dos anys més tard. El març del 1936 conegué a Josep Rovira, amb qui compartí  tota la seva vida. Al novembre del 1937 va nèixer la seva filla Mireia.

El 1935, amb de la fundació del POUM, abandonà l'organització en desacord amb la fusió: creia que la unificació perjudicava el Bloc davant la massa dogmàtica Esquerra Comunista. Tornà a militar al POUM el 19 de juliol. El gener del 1935 fou nomenada secretaria del sindicat de modistes (FOUS).

Un cop començada la Guerra es retroba amb Rovira al front d'Osca on ell comandava la Divisió 29. Després dels Fets de Maig del 1937 la Divisió fou dissolta pel Govern i Rovira, detingut dos cops. Per tal de que alliberessin el seu marit, tot respectant la seva condició militar, Manonelles es va enfrontar al general Sebastián Pozas, acabat de nomenar màxim comandament de l'Exèrcit de Catalunya. Rovira, però, li aconsellà que marxés a França i Manonelles, finalment, acceptà. En aquell període neix el seu segon fill a Perpinyà i l'any 1940 es reuneix amb Rovira a Lió. Malgrat tenen la opció de fer-ho, refusen marxar a Mèxic.

A partir de llavors, van residir a Saint-Etienne fins que els alemanys entraren al país i Rovira decidí unir-se a la resistència francesa. Manonelles tornà a Catalunya i es refugià a Rubí amb els seus fills on va seguir militant al POUM i al Front de la Llibertat. Acabada la Segona Guerra Mundial, l'any 1946, es reuneix altre cop amb Rovira a París.

Adherida al MSC després de la Guerra i quan Rovira morí, el 1968, tornà a Barcelona i milità, successivament, a Convergència Socialista de Catalunya, al PSC-Congrés i, després de la unificació, en la que hi prengué part activa, al Partit dels Socialistes de Catalunya. L'any 1994 assessorà Ken Loach en el rodatge de Tierra y Libertad. Morí a París, però les seves restes descansen a Rubí.

PDF

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
arxiu.historic@fcampalans.cat

T +34 934 955 447