Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Duran i Ferret, Joan
(Sitges, 2 d'agost de 1874 - Sitges, 3 de maig de 1941)
Nascut en una família pagesa, fou la figura més emblemàtica de
socialisme sitgetà i l'home fort de la Federació Catalana del PSOE
durant la dècada dels anys vint. Amb setze anys participà en el Primet
de maig de Sitges i tres setmanes després constituí la Societat d'Obrers
Agrícoles d'aquesta població. El febrer de 1893 assistí al congrés de
la Federació d'Obrers Agrícoles a Vilafranca, on s'acostà al socialisme.
El 1896 ingressà a la UGT en la Societat
d'Obrers agrícoles. Des d'aleshores estigué al davant de l'Agrupació
Socialista de Sitges, on sempre exerciria càrrecs de responsabilitat. El
1907 participà en actes públics contra la guerra d'Àfrica i el maig de
1909 organitzà una vaga que el portà a la presó després de la Setmana
Tràgica.
Organitzà la visita de Pablo Iglesias a Sitges el 1910, amb qui
establiria una llarga relació, malgrat parlar poc el castellà. El
novembre de 1910 com a delegat de la Societat d¡Obrers Agrícoles de
Sitges assistí al Congrés constituent de la CNT on defensà la relació
amb UGT. Més tard quan es constituí el Comitè Nacional de la UGT,
n'esdevingué delegat a Catalunya. Ja com a vocal de la UGT a Catalunya
assistí el 1919 als congressos de la Societats Agrícoles de Tarragona i
del Penedès, i el juny de 1920 al XIV Congrés del sindicat a Madrid.
Pel que fa a l'activitat política fou regidor a Sitges durant gairebé
vint anys, on destaca la seva defensa de la construcció d'habitatges
per a treballadors i en la resolució d'un llarg conflicte dels sabaters.
L'abril de 1920 entrà en un govern de coalició municipal de socialistes
i monàrquics, que responia a la seva convivència en el centre social El
Retiro, oposat a la dreta local reunida en El Prado. Pragmàtic i
reformista per sobre de tot, durant la Dictadura fou partidari de la
participació institucional i tingué càrrecs en l'Institut Nacional de
Previsió, el Patronat d'Homenatge a la Vellesa i el Consell General de
la Caixa de Pensions. El 1925 formà part de la comissió que lliurà el
Programa Agrícola Obrer al Directori militar.
Durant la II República perdé la seva situació destacada dins la UGT i
concentrà a seva activitat a Sitges. Quan començà la Guerra Civil fou
secretari de qüestions agràries del Comitè Comarcal del PSUC al Garraf.
El 1937 continuava al capdavant del Sindicat de Pagesos de Sitges i fou
membre del Consell General d'Assegurances de la Generalitat. Acabada la
guerra Duran fou condemnat per auxili a la rebel·lió a sis anys de
presó, d'on sortí l'octubre de 1940.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
