Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Rosa Baserba, Carmel; “Lluís Roc”
(Barcelona, 27 d'agost de 1912 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 16 de novembre de 2007)
Fill d'una família originària de la Jonquera. Els problemes econòmics arran de la
mort del seu pare, el 1924, el portaren a treballar en una agència de duanes. El
contacte amb el món laboral l'aproximà als moviments marxista i sindicalista: amb
disset anys entrà a la Junta del Sindicat d'Empleats de Duanes i Consignataris i,
més tard, esdevingué membre del Sindicat Mercantil. A finals de 1930 inicià la seva
militància política a les joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC); fou membre del
Comitè Local de Barcelona, de l'Executiva de les Joventuts Comunistes Ibèriques i
de l'Aliança Obrera, i participà en la unificació del BOC amb Esquerra Comunista,
que donà lloc el 1935 al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). En aquest procés
coincidí amb la seva futura esposa i companya de militància Antònia Adroher i Pascual.
Col·laborà amb el Front d'Esquerres i en esclatar la Guerra Civil anà a lluitar al
Front d'Aragó, com a oficial de la Divisió Rovira. A partir de maig de 1937 abandonà
el front i formà part de l'Executiva clandestina del POUM.
El 1939 s'exilià a França on fou internat en diferents camps de concentració dels
quals aconseguí evadir-se diverses vegades. En 1941 fou condemnat per un tribunal
militar francès per activitats comunistes i portat al camp de concentració
d'Argelers, però no acabà de complir condemna gràcies a la fi de la Segona Guerra
Mundial. Marxà aleshores a París amb la seva esposa i treballà com a periodista de
l'edició en castellà de l'Agència France-Press, on fou responsable de la informació
econòmica d'Amèrica Llatina.
En instal·lar-se a París s'incorporà al Comitè Executiu del POUM a l'Exili i
col·laborà en la reactivació del Casal de Catalunya de la ciutat, dirigit per
Adroher. Continuà amb la seva activitat sindical, emmarcada dins la Unió General
dels Treballadors (UGT), a la que s'havia afiliat en acabar la Guerra Civil. El 1953
fou vocal del Grup Català de la UGT del Sena, que tingué algunes desavinences amb la
direcció del sindicat a Tolosa arran de la publicació de Catalunya Obrera.
El 1974 estigué present en el Congrés de Suresnes del PSOE, en el qual Felipe
González fou elegit Secretari General. Poc després tornà a Catalunya i combinà
llargues estades a Girona amb períodes de residència a Banyuls. El 1976 ingressà en
el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, del qual fou conseller nacional. El 1994
deixà aquest càrrec i passà a ser membre del Consell Regional de les Comarques
gironines del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
Fou també redactor de la secció internacional de L'Hora Socialista i de
L'Opinió Socialista i col·laborà en d'altres revistes com Presència
i El Punt Diari de Girona, on defensà posicions clarament europeistes. El
1996 exercí de cap de redacció per a la revista El Roure. A més dels
articles periodístics, escriví , publicat el 1986 i La llavor dels somnis, escrit amb la seva
dona i publicat el 2001. Va morir poc després de rebre la Creu de Sant Jordi a
finals del 2006.
Col·leccions
.jpg)
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
