Colomer i Nadal, Víctor
(Corbins, 5 de juny de 1896 – Mèxic, 16 d'octubre de 1960)
Fill
de jornalers del camp, estudià magisteri a Lleida. Inicià la seva
activitat política dins Joventut Republicana i, més endavant, en
l'Agrupació Socialista. Fou mestre del Liceu Escolar de Lleida. El 1920
s'adherí a la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball
(CNT) de Lleida i col·laborà al setmanari Lucha Social, que
defensava la revolució russa i la participació de la CNT en la III
Internacional. S'incorporà també a la Federació Comunista Catalano
Balear (FCCB) i per aquestes activitats fou empresonat el 1925. Des del
gener 1926 fou redactor de La Antorcha, portaveu del Partit Comunista d'Espanya.
El 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català (PCC) i
dos anys més tard es traslladà a viure a Barcelona, moment en què
s'implicà en la fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC). A partir de
l'agost de 1931 es dedicà a les qüestions agràries en la comissió del
partit formada per a tal fi i col·laborà de manera habitual a L'Hora. Com a producte d'aquest treball escriví El Bloque Obrero y Campesino y la cuestión agraria (1932) i El anarquismo y la revolución
(1933). Fou també membre del Comitè Central i del Comitè Executiu del
BOC i candidat d'aquesta formació a vàries eleccions: Municipals de
1931, Corts Constituents de 1931, Parlament de Catalunya de 1932, Corts
de 1933 i, finalment, municipals de 1934. Professor a l'Escola Marxista,
el 1933 fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
Durant l'aixecament del 6 d'octubre del 1934 representà el BOC en el
Comitè Revolucionari Militar, i l'abril del 1935 defensà l'apropament
del BOC al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb l'objectiu
d'unificar el socialisme peninsular, oposant-se a la fundació del Partit
Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Quan aquest es fundà, ingressà a la
Federació Socialista Catalana, formació que acabà confluint en el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 23 de juliol de 1936.
En aquest darrer partit fou membre del Comitè Executiu fins al final de
la Guerra Civil i s'encarregà de la Secretaria d'Agitació i Propaganda, a
més de dedicar-se de nou a qüestions agràries.
L'octubre de 1936 fou nomenat regidor de cultura de l'Ajuntament de
Barcelona en representació del PSUC. Promogué l'edició de les revistes Meridià i Catalunya,
però la publicació d'aquesta segona revista li comportà l'acusació de
trotskista per Palmiro Togliatti, raó per la qual fou apartat de la
direcció del partit.
Exercí com a darrer alcalde abans que Barcelona caigués en mans de
l'exèrcit de Franco. El 26 de gener de 1939 s'exilià a França i el març,
després de la resolució del Comitè Central del PSUC reunit a París, fou
expulsat del partit. Emigrà a Mèxic on el març de 1941 participà en la
fundació del Moviment Social d'Emancipació Catalana, partit que es
convertí, el juliol de l'any següent, en el Partit Socialista Català.
Finalment, el 1958 s'integrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC)
de Mèxic.
A l'exili mexicà col·laborà també amb revistes i periòdics, com Revista dels Catalans d'Amèrica (1939-1940), Meridià (1944 i 1957) i Nova Era (1945-1947).
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte