Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Arquer i Saltor, Jordi

(Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 12 d'abril de 1981)

De ben petit la seva família es traslladà a viure a Bellcaire d'Urgell, on el seu pare, membre de la Unió Catalanista, dirigia una escola lliure en català. Germà dels també militants Jaume i Ramon Arquer, era reconegut per les seves dots d'oratòria. Era empleat de comerç. Entre 1923 i 1926 escriu a La Terra i a Justícia Social, òrgans de la Unió de Rabassaires i de la Unió Socialista de Catalunya respectivament, amb postures marxistes, catalanistes i revolucionàries. Durant la Dictadura de Primo de Rivera entrà en contacte amb l'Estat Català de Macià i fundà el Centre d'Estudis Marxistes. Va dirigir la secció de treball del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona. El 1927 fou empresonat i a la presó Model conegué a Joaquim Maurín, líder de la Federació Comunista Catalano-Balear. El novembre del 1928 fundà a Lleida amb membres de l'Ateneu Enciclopèdic Popular el Partit Comunista Català, en clara discrepància amb les tesis del PCE pel que feia a l'autodeterminació. Abans de la proclamació de la República havia escrit en els òrgans del FCCB i del PCC. L'any 1930 publicà "El comunisme i la qüestió nacional i colonial", amb textos traduïts de Lenin, Stalin i Bukharin. El juny d'aquest any el detenen per injúries a la Corona en un míting a Vilafranca i a l'octubre començà amb Maurin el procés d'unificació dels seus dos partits, que culminà amb el primer congrés del Bloc Obrer i Camperol el març del 1931.

Durant la República va ser candidat del Bloc a tots els comicis des del 1931 al 1934. Va participar a la Conferència Regional de la CNT en representació del Sindicat Mercantil; a les darreries del 1931 la CNT  expulsà el seu sindicat per la presència d'Arquer a llistes electorals. Arquer anà a Moscou amb la delegació del Bloc per tal de resoldre les diferències amb la Internacional. Després dels fets d'octubre del 1934 tornà a ser empresonat. Al setembre del 1935 participa a la reunió de la que sorgirà el POUM, a partir de la fusió del BOC i l'Esquerra Comunista. Algunes reunions prèvies es van dur a terme al domicili del mateix Arquer.

Durant la guerra dirigí la primera columna de voluntaris del POUM i esdevingué comissari polític de la divisió Lenin. L'any 1937 prologà les "Intervencions parlamentàries" de Maurin, en què queda reflectida la polèmica amb Carrillo. Al juny fou detingut amb el Comitè Executiu del POUM i alliberat el 27 de juliol per un jutge que no trobà matèria delictiva amb que inculpar-lo. Un any més tard, però, el van condemnar a onze anys de presó per "segregació de la convivència" i "còmplice de delicte", encara que durant els Fets de Maig no era a Barcelona. Després de aquests esdeveniments mai més no es va dir comunista, tot i que seguia sent marxista i revolucionari.

Acabada la guerra civil s'exilià a França, si bé va viure durant un temps a Mèxic. Allà fou secretari de la delegació de la Unió de Catalanistes Independents. Desvinculat del POUM, col·laborà des de París en la creació del Moviment Socialista de Catalunya i formà part del consell de redacció d'Endavant. El 12 de novembre del 1950 dimití del Consell directiu per no estar d'acord amb la transformació del Moviment en un partit i a finals del 1956 se'n separà definitivament. El 1973 s'establí a Perpinyà de manera estable, tot i que feia estades a Barcelona. A l'exili va escriure en diferents revistes mexicanes, xilenes i argentines.

Va iniciar a Catalunya un arxiu sobre la guerra i l'exili amb el suport de la Fundació Jaume Bofill. En les darreries de la seva vida, va ser molt actiu com a conferenciant i políticament entrà en contacte amb un col·lectiu comunista que després s'integraria a Independentistes dels Països Catalans i recreà sense èxit d'afiliació el Bloc Obrer i Camperol dels Països Catalans. L'any 1979 presidí l'Assemblea dels Col·lectius Obrers en Lluita. En els darrers anys es definí com a socialista independent i independentista.

 

 

Col·leccions


 

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 934 955 447

Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
Logotipo del Ministerio de Cultura y Deporte