Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Rion i Tomàs, Joan
(Tarragona, 26 de març de 1919 – Abadia de Montserrat, 6 de juliol de 2003)
Estudià batxillerat durant els anys trenta a Tarragona, juntament amb Edmon Vallès,
i es llicencià en Químiques per la Universitat de Barcelona el 1949. Més endavant
obtingué el títol d'Enginyer Tècnic Químic a Vilanova i la Geltrú i exercí com a
professor a diverses universitats i instituts: a la Universitat de Barcelona
(1950-1959), de la qual fou expulsat el 1959 per la seva militància política, a
ESADE (1962), a l'Escola d'Enginyeria Tècnica de Vilanova i la Geltrú (1963-1969) i
a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1974), a més d'alguns instituts de
secundària. També fou membre de la Junta del Col·legi de Químics cap a finals dels
cinquanta. Havia simpatitzat amb al Col·lectiu CC (Comunitat Catalana) i participat
en diferents grups socials d'inspiració cristiana. En aquesta línia treballà en els
barris més desafavorits de Barcelona, com el barri Baró de Viver, on féu una tasca
rellevant.
Entrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) de l'Interior de la mà de Vallès el
1956. L'any següent formà part del Consell Executiu del partit, càrrec que exercí
fins el 1966, i s'ocupà fonamentalment de les qüestions sindicals. El 14 de novembre
de 1958 fou detingut, juntament amb la majoria de la direcció de l'MSC de l'Interior,
reclòs a la presó Model de Barcelona i traslladat a la presó de Carabanchel de
Madrid el 5 de desembre. Posat en llibertat provisional el 24 de desembre de 1958,
però fou confinat sota arrest domiciliari durant uns mesos més.
En el procés liderat per l'MSC de constitució de la Unió General de Treballadors
(UGT) catalana, assumí el Secretariat Regional fins que fou substituït el 1962 per
Juli Morera. Aquest procés culminà en la configuració des de la UGT de l'Aliança
Sindical Obrera de Catalunya, però amb una estratègia diferent a aquella: es
proposava aprofitar els marges d'actuació del règim per tal d'incrementar el
contacte amb el món laboral i els treballadors. Fallida l'experiència, el 1966 seguí
Morera en la formació de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC).
El 1974 ingressà a l'abadia de Montserrat i el 1976 es féu monjo benedictí. Impartí
classes de ciències a l'escolania i dirigí la biblioteca del monestir, en la qual es
féu càrrec de la secció d'història contemporània.
Col·leccions
.jpg)
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
