El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
10/09/2012
Procés de reconfiguració política al Quebec
Els mitjans
internacionals es van fer ressò de la notícia dels tirs i
l'assassinat que van interrompre el discurs
de victòria electoral de Pauline Marois, líder del
Parti Québécois (PQ). Però aquesta aberració no es pot llegir com a simptomàtic d'una
societat vivint una forta
crispació entre dues opcions molt clares. Tot
el contrari: la vella
batalla entre els federalistes (encapçalats
pels liberals) i els sobiranistes (històricament el PQ) ja no és
capaç d'articular la política quebecesa. Els últims resultats
electorals són la mostra més
clara d'aquest revulsiu que ja porta anys
produint-se.
El PQ va guanyar els comicis al Quebec, però
no van arribar a 32% dels
vots, perdent més de tres punts respecte als
seus resultats en les
eleccions anteriors. Han aconseguit el mandat
més feble en la història
moderna del Quebec. Atesa la qualitat dels
seus contrincants, s'ha de
qualificar com un molt mal resultat.
Els liberals de l'etern Jean Charest
ja portaven 9 anys al govern, amb
un imatge molt lligada a l'immobilisme i la
corrupció, i fortament
cremats pel seu enfrontament amb el moviment
estudiantil. No van saber
gestionar el conflicte entre els que diuen
que el model social
quebequés és insostenible i, per tant,
requereix reformes estructurals i
els que opten pel mateniment del model
històric. Van aconseguir un 31%
del vots.
Per la seva banda, la Coalició Avenir Quebec
(Coalició Quebec Futur)
era una força liderada per un ex ministre del
Parti Québécois, i amb un
programa poc definit; ni d'esquerres ni
independentista. 27% del
escrutini va anar a aquesta tercera força.
Buscava aprofitar dels vots
dels que no volien ni el PQ ni els liberals.
L'independentisme clarament no ha guanyat. Pauline
Marois havia
sobreviscut a un cop intern per part del
sector iindependentista més dur
poc abans de l'elecció, i es va veure
obligada a endurir la
retòrica sobiranista. Juntament amb dos
altres petits partits, la
independència no va aconseguir sumar el 40%
dels vots. Per tant, la
possibilitat d'un tercer referèndum queda en
segon pla.
Sobre l'eix nacional, Marois (qui de manera
insòlita no domina l'anglès) buscava l'enfrontament, impulsant
una defensa excloent de la
identitat i la llengua. Ha promès la
confrontació amb el govern federal
per aconseguir més poders per Quebec. Ja es
veurà si amb aquesta
estratègia serà capaç d'arribar a pactes amb
l'oposició al mateix
temps que calmar els ultres que té dins del
si del seu propi partit.
Que es provoquessin unes eleccions
anticipades no seria una gran
sorpresa.
Des del darrer referèndum, els resultats electorals
al Quebec (a nivell provincial i federal) han estat
inestables i impredicibles. A nivell provincial, el partit Acció
Democràtica del Quebec va assolir ser segona força fa cinc anys, abans de
col·lapsar. A nivell federal, els conservadors van aconseguir uns resultats
inesperats el 2006.
L'any passat els socialdemòcrates del NDP van
passar d'un escó a 59 (de
75), després d'haver adoptat la "Declaració
de Sherbrook", on van
afirmar el seu respecte pel "caràcter
nacional" del Quebec, el seu
suport pel federalisme asimètric, i van
defensar el seu dret
d'autodeterminació.
El nou líder del NPD, Thomas Mulcair
(ex membre del gabinet de Jean
Charest) ja ha assenyalat que l'NDP
crearà una secció provincial per
a lesproperes eleccions, la qual cosa podria
intensificar el procés de
reconfiguració política al Quebec. Potser
està al punt de néixer un
partit que podria ser referent per al PSC.
Algunes pàgines d'interès:
http://www.monvote.qc.ca/en/resultatsSommaire.asp
http://news.nationalpost.com/2012/09/05/jean-charest-bows-out-with-no-regret-after-28-years-in-politics/
http://www.canada.com/life/Quebecers%2Bwant%2BPauline%2BMarois%2Bbridge%2Blanguage%2Bdivide%2Bpoll/7209395/story.html
http://www.thestar.com/news/canada/politics/article/1251333--hebert-pq-win-a-bittersweet-victory-for-marois
http://www.thestar.com/news/canada/politics/article/1243633--ndp-will-run-in-future-quebec-elections-mulcair-says
Autor: David Lizoain
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412