Manonelles, Maria
(1913 – 21 maig 2004)
Vareig néixer a l'any 1913 a Mollerussa (Lleida) a on els meus pares
tenien un forn de pa- a la mort del meu pare, vareig vindre a Barcelona
amb la mare i tres germanes: tenia 7 ó 8 anys. Els 14 anys vareig
començar a treballar com a modista tot i continuant a seguir, al vespre,
els cursos de l'Escola d'Arts i Oficis fins als 18 anys.
Un dels meus primers actes militants que recordo fou de fer signar
peticions a favor de la República de Macià, cosa que em valgué
l'expulsió de l'Escola. L'any 30 vareig adherir a la F.C.C.B. (més tard
Federació Comunista Ibérica) i al març del 31, al B.O.C. Que em semblava
poguer conciliar les meves conviccions "comunistes" i catalanistes.
D'aquesta època recordo sobretot la meva participació a la vaga
mercantil de 1933 i dels Fets d' Octubre 34 i a l'organització de la
solidaritat amb Astúries (viatge a Madrid per recollir els orfans
d'Astúries).
Al 1935, amb les record amb la creació del P.O.U.M., vareig dimitir d'aquest partit per tornar desprès del 19 de juny.
Paral·lelament militava relativament en el medi sindical. El gener
del 36 vareig ser anomenada secretaria del sindicat de les modistes
(F.O.U.S.).
Casada el 1934 amb Àngel Estivill, periodista, vareig divorciar- me al 1936.
El març de 1936 va representar un moment important per a mi! El
començament de la meva vida amb Josep Rovira, allunyada de Barcelona el
19 de juliol per la malaltia, el vareig anar a retrobar més tart al
Front d'Aragó, a on comandaba la 29º Divisió del P.O.U.M. Després de
produirse els Fets de Maig del 37, varem tornar plegats a Barcelona a on
va esser detingut, alliberat i altra vegada detingut.
Al novembre del 37, va néixer la nostra filla Mireia. Al final de la
guerra civil, separada del meu company vareig marxar per les carreteres
de l'exili amb la meva filla i encinta del meu fill Roger que va néixer a
Perpignan.
Desprès de diverses tribulacions (notament en els camps francesos)
ens varem establir tots quatre a Saint- Étienne. L'entrada dels alemanys
a França va marcar una nova separació, el Rovira va decidir de
participar a la Resistència i em va demanar de tornar a Catalunya amb
els nostres fills. Allí vareig militar clandestinament al P.O.U.M. i al
Front de la llibertat.
Al 1946, desprès del final de l'esperança de veure Espanya alliberada
del feixisme com la resta d'Europa, vareig tornar a França a conviure amb en Rovira, i vareig adherir-me al Moviment Socialista de Catalunya que es
va crear al final de la guerra, a la mort del meu company (1968),
vareig tornar a Catalunya a on la meva vida de militança va continuar i
continua al P.S.C.
Això, a la meva edat, el meu desitg es continuar actuant perquè no desapareixi la memòria d'aquella época.
Maria Manonelles
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte