Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Manuscrits

Reventós i Carner, Joan

(26 juliol 1927 - 13 gener 2004)

Hi ha un fil conductor del socialisme democràtic que ha travessat i ha sobreviscut les vicissituds històriques del Segle XX: es tracta del seu substrat humanista.

Gràcies aquest substrat, el socialisme democràtic ha resistit els cants de sirena de la utopia totalitària del comunisme i ha evitat presentar-se com una concepció del món tancada. Ha combatut la idea de la submissió de l'individu a les grans estructures classistes, partidistes o estatals, i la concepció determinista de la història en que es basava.

Per contra, el socialisme democràtic ha assumit que la història no pot explicar-se tan sols per l'economia i la tecnologia. Els homes i les dones amb les seves passions i els seus interessos i les seves circumstancies històriques, amb una part d'atzar i una altra de necessitat, també fan avançar la història. Una història que, en darrera instància, és la història de la llibertat.

El socialisme humanista ha volgut ser, és i vol seguir sent un combat generós per la dignitat humana i per l'emancipació personal i social, fonamentat en una radical motivació ètica i en un sentiment de responsabilitat vers la col·lectivitat, i convençut a més, que tan sols pot avançar en aquest combat amb les armes de la cultura i de l'educació.

El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla.

Joan Reventós i Carner

PDF