Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Buiria i Rogel, Josep
(Girona, 1906 - Barcelona, 2 de juny de 1994)
Fill de militar, Josep Buiria va viure els seus primers anys a
Girona. La família es traslladà a viure a Lleida on, des dels catorze
anys, treballà com a empleat de comerç. Es sindicà de seguida al Centre
Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i conegué a
Joaquim Maurín, llavors secretari de la CNT a Lleida. Duran la Segona
República s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i col·laborà a "Avant" i
"Polèmica". Membre del Sindicat Mercantil de Lleida, al desembre del
1931 participà a la conferència regional que la CNT celebrà a la ciutat.
El maig del 1933 es constituí la Unió Local de Sindicats de la qual
Buiria esdevingué secretari del Comitè de Relacions; aquell mateix any
proposà que els sindicats del Bloc s’integressin a la CNT o a la UGT.
Empresonat pels fets d’Octubre del 1934, com a bloquista s’incorporà
al POUM i a la Federació Obrera d’Unitat Sindical, que després de la
sublevació militar entrà a la UGT. Un cop començada la guerra formà part
del Comitè Militar del POUM. L’octubre del 36 esdevingué regidor a
Lleida, però després dels Fets de Maig deixà d’assistir a les sessions.
Aquell any anà a València per tal de retrobar el comitè executiu del
POUM.
Acabada la guerra, s’exilià a França on participà en la resistència i
el novembre del 1941 patí un Consell de Guerra per aquest motiu i fou
empresonat a la presó de Montauban on va fer de comptable. Des del 1942
va estar tancat al camp de Vernet-Ariège i a Mauthausen, d’on va sortir
acabada la guerra. Fixà la residència a Perpinyà i esdevingué
col·laborador d’un jove Josep Pallach, a qui havia conegut a Figueres el
1937. Participà en la constitució del MSC, on feia els comunicats de
premsa i alhora era responsable del pas de fronteres. Del 1946 al 1950
fou responsable de la primera època d’"Endavant". Va pertànyer al
Consell Consultiu del President Tarradellas. Des del 1957 formà part del
Secretariat de la UGT catalana on dirigí el Butlletí. Col·laborà en la
fundació de l’Aliança Sindical Obrera, en fou portaveu i dirigí el seu
Butlletí. L’any 1966 fou processat pel Tribunal d’Ordre Públic de Madrid
per assistir al congrés de la Confederació Internacional
d’Organitzacions Sindicals Lliures a Amsterdam. L’acusació fou retirada
per manca de base jurídica i per les queixes del sindicalisme mundial.
Vinculat sempre amb Josep Pallach el novembre de 1974 participà en la
fundació del Reagrupament Socialista i Democràtic. Retornat de l’exili
l’octubre el 1976 impulsà el Centre d’Estudis Socials Salvador Seguí. El
gener del 1977, mort Pallach, s’integrà al Secretariat Permanent del
partit sota la direcció de Josep Verde i Aldea, nou secretari general.
Al setembre, col·laborà en la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives
Socialistes, presidit per Teresa Jové, vídua de Pallach, i dos mesos
després, com a defensor del dret a l’autodeterminació i de l’autonomia
dels partits catalans, signà una carta pública d’escissió del PSC-R amb
cinquanta-cinc membres més, en desacord amb les aliances de Verde amb el
socialisme espanyol. Fundà llavors el Partit Socialista Democràtic,
també conegut com a Agrupació Socialista Josep Pallach. El 1986 ingressà
a Convergència Democràtica de Catalunya. En els darrers anys s’afilià a
la Unió Sindical Obrera de Catalunya, central sindical no vinculada a
cap partit.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
