Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Buiria i Rogel, Josep

(Girona, 1906 - Barcelona, 2 de juny de 1994)

Fill de militar, Josep Buiria va viure els seus primers anys a Girona. La família es traslladà a viure a Lleida on, des dels catorze anys, treballà com a empleat de comerç. Es sindicà de seguida al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i conegué a Joaquim Maurín, llavors secretari de la CNT a Lleida. Duran la Segona República s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i col·laborà a "Avant" i "Polèmica". Membre del Sindicat Mercantil de Lleida, al desembre del 1931 participà a la conferència regional que la CNT celebrà a la ciutat. El maig del 1933 es constituí la Unió Local de Sindicats de la qual Buiria esdevingué secretari del Comitè de Relacions; aquell mateix any proposà que els sindicats del Bloc s’integressin a la CNT o a la UGT.

Empresonat pels fets d’Octubre del 1934, com a bloquista s’incorporà al POUM i a la Federació Obrera d’Unitat Sindical, que després de la sublevació militar entrà a la UGT. Un cop començada la guerra formà part del Comitè Militar del POUM. L’octubre del 36 esdevingué regidor a Lleida, però després dels Fets de Maig deixà d’assistir a les sessions. Aquell any anà a València per tal de retrobar el comitè executiu del POUM.

Acabada la guerra, s’exilià a França on participà en la resistència i el novembre del 1941 patí un Consell de Guerra per aquest motiu i fou empresonat a la presó de Montauban on va fer de comptable. Des del 1942 va estar tancat al camp de Vernet-Ariège i a Mauthausen, d’on va sortir acabada la guerra. Fixà la residència a Perpinyà i esdevingué col·laborador d’un jove Josep Pallach, a qui havia conegut a Figueres el 1937. Participà en la constitució del MSC, on feia els comunicats de premsa i alhora era responsable del pas de fronteres. Del 1946 al 1950 fou responsable de la primera època d’"Endavant". Va pertànyer al Consell Consultiu del President Tarradellas. Des del 1957 formà part del Secretariat de la UGT catalana on dirigí el Butlletí. Col·laborà en la fundació de l’Aliança Sindical Obrera, en fou portaveu i dirigí el seu Butlletí. L’any 1966 fou processat pel Tribunal d’Ordre Públic de Madrid per assistir al congrés de la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures a Amsterdam. L’acusació fou retirada per manca de base jurídica i per les queixes del sindicalisme mundial.

Vinculat sempre amb Josep Pallach el novembre de 1974 participà en la fundació del Reagrupament Socialista i Democràtic. Retornat de l’exili l’octubre el 1976 impulsà el Centre d’Estudis Socials Salvador Seguí. El gener del 1977, mort Pallach, s’integrà al Secretariat Permanent del partit sota la direcció de Josep Verde i Aldea, nou secretari general. Al setembre, col·laborà en la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, presidit per Teresa Jové, vídua de Pallach, i dos mesos després, com a defensor del dret a l’autodeterminació i de l’autonomia dels partits catalans, signà una carta pública d’escissió del PSC-R amb cinquanta-cinc membres més, en desacord amb les aliances de Verde amb el socialisme espanyol. Fundà llavors el Partit Socialista Democràtic, també conegut com a Agrupació Socialista Josep Pallach. El 1986 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya. En els darrers anys s’afilià a la Unió Sindical Obrera de Catalunya, central sindical no vinculada a cap partit.