Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Martí Salvat, Celestí; “(Tia) Martina”
(Castellvell del Camp, 25 de setembre de 1912 – Reus, 9 de juliol de 2001)
El 1914, arran de la mort del seu pare, anà a viure a La Selva de Camp, a casa dels
avis materns. Assistí a escola esporàdicament i compaginà l'estudi amb les feines
del camp. El 1925 es reuní amb la seva mare a Barcelona i durant un temps fou
aprenent de torner. Seguí una formació autodidacta en comptabilitat i estudis
mercantils, alhora que estudià llengües a diferents acadèmies. El pas per
diversos ateneus, com l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, anà desvetllant la
seva inquietud política i sindical.
El 1928 entrà a treballar a les oficines de Harry Walker, on hi organitzà dos anys
més tard el primer grup sindical de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Les
pressions dels anarquistes sobre la CNT feren el 1931 que se'n separés i s'afiliés
al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), on ocupà
diferents càrrecs fins a l'esclat de la Guerra Civil. El 1932 ingressà a les
Joventuts del Bloc Obrer i Camperol de les quals fou expulsat poc temps després en
defensar l'aproximació del BOC al Partit Comunista de Catalunya.
El 1933 ingressà de la mà de Lluís Salvadores a les Joventuts de la Federació
Socialista Catalana del PSOE (FSC) i fou membre de la seva Comissió Executiva
Federal fins al juliol de 1936. Des de principis d'aquest any formà part del Comitè
d'Unificació de les joventuts de diferents partits, en el procés que donà lloc a les
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), integrades al Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC). Fou elegit Secretari General de les JSUC des del
setembre de 1936 fins al maig de 1937, alhora que també formà part del Comitè
Executiu del PSUC i dirigí Juliol, l'òrgan de l'organització. La interpretació
oficial dels fets de maig de 1937 que defugien tota responsabilitat pròpia, el
portaren a presentar la seva dimissió com a Secretari General de les JSUC el juny de
1937.
A principis d'agost de 1936 participà en l'expedició fallida per recuperar Mallorca
i un any més tard s'uní al Front de l'Est, que lluitava a Barbastre amb el rang de
Tinent. Més endavant participà en l'ofensiva de l'Ebre amb el rang de Comissari de
Companyia. El 12 de febrer de 1939, en la retirada de l'exèrcit republicà, travessà
la frontera cap a França.
De setembre a desembre de 1939 estigué internat al camp de concentració de Sant
Cebrià i sortí a principis de 1940. S'instal·là a Tolosa de Llenguadoc, des d'on treballà per a la
reorganització del PSUC.
Amb la victòria de l'exèrcit nazi, fou de nou internat primer en el camp de
concentració de Set Fonts i després en un altre a Lorena, on féu treballs forçats en
diferents obres públiques. Aconseguí d'evadir-se i visqué entre Bordeus i París,
fins que s'instal·là a la capital francesa el 1946.
S'uní a la resistència del Partit Comunista Francès i el 1949 recolzà Joan Comorera
en la crisi del PSUC, per la qual cosa fou apartat del partit. L'abril de 1952
retornà a Catalunya legalment, gràcies a un influent conegut monàrquic a qui havia
salvat la vida durant el franquisme. S'instal·là a Reus, on muntà una granja
agrícola, i exercí de representant elèctric, professió que li permeté moure's amb
certa llibertat pel territori català. Fou l'enllaç i principal col·laborador de
Comorera quan aquest retornà a Catalunya, fins a la detenció d'aquest el 1954.
Després de les detencions del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) del novembre de
1958, s'afilià a aquest partit i treballà per a la implantació i reorganització del
MSC a Reus. A finals dels anys seixanta fou membre de la Comissió Democràtica del
Baix Camp i entre 1967 i 1971 formà part de l'equip editorial de la Revista del
Centre de Lectura a Reus.
El 21 de gener de 1971 fou detingut per "associació il·lícita i distribució
de propaganda il·legal" i deixat en llibertat provisional el 8 de febrer. A
finals de 1971, participà en l'Assemblea de Catalunya. Sempre des de l'MSC promogué
la unió de les forces socialistes primer en el marc de la Convergència Socialista de
Catalunya (1974), després en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, finalment,
en el Partit dels Socialistes de Catalunya (1978), tot i que aleshores la seva
activitat política es reduí notablement.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
