Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Barjau Riera, Felip
(Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic DF, 1952)
Barber i sindicalista. Es definia a
sí mateix com a cooperativista i revolucionari. Inicià el seu activisme
sindical de ben jove, integrant-se el 1911 a la Societat d'Oficis
Diversos de Sant Martí. A partir d'aleshores treballà en diferents
organitzacions embrionàries que donarien lloc a futurs sindicats. En
aquests primers anys fou també un dels editors d'El Sindicalista.
El 1913 exercí de secretari i representant de la Federació de l'Art
Fabril. Arran de la vaga general del mateix any a La Espanyola hagué de
marxar a l'exili, moment en què va aprendre el seu ofici de barber.
Seguirien períodes curts en què encapçalà vagues generals a Barcelona i
estades a l'exili.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), el 1918 fou
elegit membre de la Comissió de Propaganda del Comitè Regional del
Treball, iniciant una campanya de promoció de l'anarcosindicalisme al
sud de Catalunya. Entre 1918 i 1923 alternà estades a la presó amb
períodes de llibertat, en els que engegà una publicació anomenada Fructidor.
S'instal·là a Badalona el 1923, entrant a treballar a la Cooperativa
d'Obrers Barbers i essent enllaç político-sindical del Comitè Regional
de la CNT, aleshores ubicat a Badalona. Fou secretari de la Federació
Local dels Sindicats de Barcelona el 1926 i de la Cooperativa La Moral
de Badalona des del 1928.
A finals de la dècada dels 30 es distancià de la CNT per les seves
tendències radicals, afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya
(USC), que estava iniciant el seu procés de reorganització; en fou
membre de diversos comitès executius. Fou elegit diputat de la USC a les
eleccions generals del novembre de 1933 pel districte de Barcelona i
treballà com a administrador al Departament de Sanitat i Assistència
Social de la Generalitat. Recolzà des d'aquest moment la unificació de
les forces socialistes i comunistes a Catalunya, primer des de Justícia Social,
publicació de la qual era membre del consell redactor, i després
promovent el Partit Únic del Proletariat, llavor del que seria
posteriorment el PSUC.
El 1936 participà en la fundació del Partit Socialista unificat de
Catalunya (PSUC). Elegit vice-president de l'Associació de Funcionaris
de la Generalitat de Catalunya (AFGC-UGT) el 1937, substituí Joan Coloma
a la presidència quan aquest morí al poc temps. Des d'allà, seguí
treballant per la unió de les forces socialistes i la defensa de la UGT
com el gran sindicat català i espanyol de futur, alhora que promocionant
la transformació el 1938 de l'AFGC-UGT en la FETG-UGT, moment en què va
deixar la presidència de l'organització.
També fou membre de la Federació de Cooperatives de Catalunya,
organització de la qual sortí elegit president el 1938. Dirigí la Casa
de la Caritat de Barcelona fins el 1939, anys en què s'exilià amb la
seva família a Mèxic.
Allà seguí vinculat en el PSUC fins que en fou expulsat en ser acusat
de desafecció amb la URSS. El 1940 fundà a Mèxic el Moviment Social
d'Emancipació Catalana (MSEC), juntament amb d'altres exiliats
provinents del Comitè Executiu del PSUC i de la UGT. A partir de 1941
fou president del Socialista Català, hereu del MSEC, potenciant la unió
amb d'altres formacions polítiques. Paral·lelament, impulsà el
cooperativisme amb un projecte d'habitatges per a exiliats que no acabà
de funcionar, fet que el situà en una situació econòmica difícil. Morí a
Mèxic el 1952.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
