Gerhard Ottenwälder, Carles
(Valls, 1899 – Mèxic D.F., desembre de 1976)
De mare alsaciana i pare suís, cursà l'escola primària a la seva ciutat natal. Marxà
a fer la primera part dels estudis secundaris a la Suïssa alemanya, que completà a
l'Escola Alemanya de Barcelona i féu també un parell d'anys d'estudis a l'École
Supérieure de Commerce de Neuchâtel. En acabar s'establí a Valls, on col·laborà en
el negoci d'exportacions de vins del seu pare, mentre aprofità per estudiar Dret a
la Universitat de Múrcia.
Als setze anys ingressà a l'Associació Catalanista de Valls, de la qual se'n separà
després per discrepàncies en els mètodes d'actuació. Durant la Dictadura de Primo de
Rivera milità a Acció Catalana i el 1927 es casà amb Teresa Hortet. El gener de 1931
participà en la creació del setmanari Lluita, on col·laborà de manera assídua en els
anys posteriors.
Des de Valls treballà per aconseguir un únic front d'esquerres en les eleccions
municipals del 12 abril de 1931. Pocs mesos després del 14 d'abril de 1931 entrà en
contacte amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), però no hi ingressà fins el 4 de
març de 1932, moment en què causà baixa a Acció Catalana i constituí una secció de
la USC a Valls. Sota les sigles d'aquesta formació resultà elegit Diputat per la
circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de
novembre de 1932, on fou Secretari de la Mesa del Parlament.
Fidel al seu ideari socialdemòcrata liberal, fou contrari a la fusió de forces
polítiques que donaria lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el
juliol de 1936. Però un cop consolidat el projecte no se'n separà, car creia hi
havia d'altres prioritats, si bé en restà lleugerament al marge.
Durant la Guerra Civil espanyola ocupà diversos càrrecs. L'agost de 1936 fou nomenat
Comissari de la Generalitat de Catalunya al monestir de Montserrat en substitució de
Joan Puig i Ferreter, càrrec que exercí fins el final de la Guerra. La seva tasca
consistia en assegurar la conservació del monestir i del seu patrimoni cultural i
artístic i l'organització del funcionament dels diferents serveis que aquest acollí
al llarg de la Guerra. Paral·lelament, rebé diversos nomenaments menors als quals
només pogué dedicar-se, en el millor dels casos, de manera parcial: el 19 de gener
de 1937 fou designat vocal del Patronat de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès en
representació de la Conselleria de Cultura i el 27 d'agost del mateix any fou
president de l'Organisme Consultiu de la Fusta. El 3 de setembre de 1937 fou nomenat
magistrat de l'Audiència Territorial de Barcelona i agregat en comissió de serveis
al Departament de Justícia. Un mes més tard fou designat magistrat suplent del
Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. El 5 de desembre de 1938
fou nomenat amb caràcter interí Cap de Negociat de 1ª del Departament d'Economia i
cinc dies després, el 10 de desembre, representant del Departament d'Economia en la
Sala de Reclamacions d'Estrangers del Tribunal de Cassació de Catalunya.
En acabar la guerra, creuà la frontera francesa el 28 de gener de 1939 i s'establí a
Nièvre a casa d'uns familiars. Després de l'entrada dels alemanys a França, marxà a
Suïssa, on començà a escriure les seves memòries, Comissari de la Generalitat a
Montserrat (1936-1939), que no foren publicades fins el 1982. El 1952 s'establí
amb la seva família a Mèxic, on treballà com a traductor de francès, anglès i alemany
per a diverses editorials. El 7 de maig de 1954 exercí com a secretari en la primera
sessió del Parlament de Catalunya a l'exili, en la qual fou elegit membre de la
Diputació Permanent del Parlament; tanmateix, les seves activitats polítiques a l'exili mexicà foren més aviat escasses.
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte