Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Fernández Jurado, Ramón
(Almeria, 6 de gener de 1914 – Barcelona, 26 de juny de 1984)
Ramón Fernández Jurado, un militant obrer
Per: Jordi Gacía-Soler
La nostra historiografia més recent continua tenint un dèficit
considerable quant a l'estudi del moviment obrer de Catalunya, a causa
de l'escàs nombre de biografies i memòries dels militants obrers
catalans. Superada ja l'obligada sequera absoluta imposada pel llarg
parèntesi del franquisme, ara sortosament disposem d'alguns treballs
sobre alguns dels més importants líders del nostre moviment obrer, però a
penes ens queda algun testimoni sobre els militants obrers més anònims,
uns lluitadors quasi sempre molt poc i sobretot molt mal coneguts.
Aquest és, sens dubte, el cas de Ramón Fernández Jurado, nascut a
Almeria el sis de gener de l'any 1914 i mort setanta anys després a
Barcelona, l'any 1984, després de més de mig segle de combat polític i
sindical constant. Tot i l'edició de les seves "Memòries d'un militant obrer (1930-1942)",
publicades l'any 1987 amb pròlegs de Víctor Alba i Manel Alberich,
Ramón Fernández Jurado continua essent un personatge molt poc conegut i
estudiat, malgrat el treball Ramón Fernández Jurado o la epopeya de la inmigración, publicat també l'any 1987 per Jacint Reventós, o la part del llibre L'aventura del militant, editat l'any 1994 per Ignacio Iglesias i Víctor Alba, que li està dedicada.
Malgrat el seu naixement a Almeria, Ramón Fernández Jurado va viure
la major part de la seva vida a Catalunya, menys els quinze anys d'exili
que va haver de viure, primer a França i posteriorment i sobretot a
Xile, de 1949 a 1964. Va arribar d'Andalusia a Barcelona amb els seus
pares, quan ell només tenia 4 anys, i va integrar-se en la societat
catalana molt aviat. Ebenista de professió ja des de molt jove, va
militar sindicalment ja a finals de la dictadura del general Primo de
Rivera, a partir de l'any 1930. Ho va fer inicialment a la CNT, quan
només tenia 15 anys d'edat, però molt aviat es va afiliar ja a la UGT,
sindicat en el qual va militar des de llavors i fins a la seva mort, més
de cinquanta anys després. Molt aviat ja no en va tenir prou amb
aquella militància sindical i, coincidint amb la proclamació de la II
República, s'afilià al Bloc Obrer i Camperol (BOC), formant part de la
Joventut Comunista Ibèrica i també, home fonamentalment d'acció com era,
s'integrà en els grups d'acció d'aquella formació d'esquerres, des de
la qual es va integrar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM),
en el qual va militar fins a la seva integració definitiva en el Partit
Socialista de Catalunya-Congrés, una de les forces que donà origen a
l'actual PSC, del qual fou militant fins a la seva mort.
Ramón Fernández Jurado va ser un militant obrer molt típic dels seus
temps. El seu antic company polític Víctor Alba el va definir com "un
militant típic de la seva època, com ho fou el creure en la força de
les idees, en el poder de l'exemple personal, en no considerar com a
sacrifici allò que donava -en temps, diner, llibertat- a la seva causa. I
en no voler passar factura". En puc donar testimoni personal, ja
que vaig conèixer Fernández Jurado ja a les acaballes del franquisme i
en els inicis de la transició de la dictadura a la democràcia, i el seu
capteniment personal va ser en tot moment el d'un militant obrer auster i
modest, senzill i planer en el seu tracte personal i a la vegada
extremadament rigorós tant en la defensa de les seves idees com en
l'exigència ètica permanent, tant la pròpia com l'aliena.
Com tants altres militants obrers anònims del nostre país de
començaments del segle XX, Ramón Fernández Jurado va ser un home de
formació exclusivament autodidacta. Ho va ser òbviament per necessitat,
en uns temps en què gairebé cap obrer no podia accedir a l'ensenyament
secundari i s'havia de formar, per tant, en algun dels nombrosos ateneus
i centres obrers existents llavors en el nostre país, aquelles
autèntiques "universitats del poble" que maldaven per estendre la
cultura entre la classe obrera, a desgrat de la persecució implacable a
què estaven sotmesos gairebé sempre, amb tancaments freqüents i
reiterats de les seves seus. L'afany cultural de Ramón Fernández Jurado
es va fer palès al llarg de tota la seva vida, fins al punt que, l'any
1977 i ja definitivament jubilat com ebenista, va rebre el títol de
professor de llengua catalana, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquell mateix afany cultural li havia fet interessar-se tant en
l'esperanto com en el naturisme, com tants altres militants obrers de la
seva època, així com tenir una intensa activitat de difusió i
divulgació, a través de tota mena d'escrits i col·laboracions amb
diversos mitjans de comunicació catalans i estrangers, d'aquells i
altres moviments renovadors, entre els quals cal destacar sobretot el
cooperativisme.
Políticament enquadrat en l'Aliança Obrera, de la qual el BOC era
l'eix principal, Ramón Fernández Jurado ja llavors va destacar com un
important home d'acció en les seves primeres lluites sindicals i
polítiques, en els inicis de la nostra II República. Va tenir una
participació personal destacada en els fets del 6 d'octubre de 1934 i en
la subsegüent acció clandestina. L'any 1935, quan feia el seu servei
militar, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA),
motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primera vegada. Ja
com a militant del POUM va participar en els combats que van tenir lloc a
carrers i places de Barcelona el 19 de juliol de 1936, com a resultat
dels quals va fracassar a Catalunya el cop d'Estat feixista que va donar
lloc a la més incivil de totes les guerres civils que hem tingut en el
nostre país. Immediatament després va marxar al front d'Aragó amb les
primeres milícies organitzades pel seu partit, en les quals va arribar a
ser cap de centúria de la columna Joaquim Maurín, assolint així el
càrrec de comandant de l'Exèrcit de la República.
Va caure ferit al front de Llevant el maig de 1938 -amb una ferida a
la cama que el va fer caminar ja tota la vida amb una lleugera coixesa-,
i llavors Ramón Fernández Jurado va ser fet presoner per les tropes
franquistes i -després d'un llarg i penós recorregut que el va dur des
de prop de Terol i tot passant per Saragossa, Bilbao i novament a
Saragossa fins arribar finalment a Barcelona- va ser jutjat i condemnat a
trenta anys de presó. Ja a la presó Model barcelonina, on va restar
tancat durant més de tres anys en la més immediata postguerra, va ser un
dels impulsors de les primeres activitats antifranquistes i de
resistència fetes en aquell sinistre centre penitenciari, en concret
col·laborant en la difusió del document que, mitjançant rudimentàries
fotocòpies, va denunciar l'afusellament del president Lluís Companys a
través de la seva distribució en fulls volants que van circular
clandestinament arreu de Catalunya.
Immediatament després de la seva sortida de la presó, l'any 1942,
Ramón Fernández Jurado va reprendre la seva militància política en el
POUM, evidentment aleshores clandestina i en unes condicions molt
difícils a causa de la terrible repressió desfermada arreu del país per
la policia política de la dictadura. Tot i amb això, també des de la
clandestinitat i com a membre del comitè executiu del seu partit, va dur
a terme una intensa acció política, tant a través del maneig d'una
impremta clandestina com donant suport logístic a la guerrilla urbana o
facilitant el pas clandestí de fronteres.
La implacable persecució policial va obligar Ramón Fernández Jurado a
exiliar-se l'any 1948, passant primer a França i poc després, el 1949, a
Xile, país en el qual va viure durant els quinze anys següents, fins al
seu retorn a Barcelona, ja l'any 1964. Durant el seu exili xilè, sense
perdre mai el contacte amb els seus companys poumistes i ugetistes tant
de l'interior com de l'exterior, es va vincular també amb algunes
organitzacions polítiques i sindicals d'aquell país, on va dur a terme
una molt intensa tasca com a publicista i col·laborador de diversos
mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com sobretot a la
ràdio.
Al seu retorn a Catalunya, vint-i-cinc anys després del final de la
guerra civil i quasi coincidint amb la celebració franquista dels "25
años de paz", Ramón Fernández Jurado ben aviat va reprendre la seva
activitat antifranquista. Ho va fer sobretot des del barri de Bellvitge,
a L'Hospitalet de Llobregat, on es va instal·lar, però no va trigar a
recuperar les seves antigues arrels barcelonines a l'ex-vil·la de
Gràcia, on havia viscut abans. Va esdevenir un dels principals animadors
i activistes de la Cooperativa de Teixidors a Mà d'aquell barri,
sobretot amb les seves col·laboracions a La Llançadora. També
es va vincular a altres associacions cíviques i culturals, com
l'Associació de Veïns de Bellvitge, el Grup Esperantista Paco kaj Amo,
els Amics del Sol i d'altres. A més, va continuar tenint contacte amb
els seus amics i companys xilens, amb els quals va viure tant totes les
esperances i il·lusions desvetllades en aquell país amb el triomf de la
Unitat Popular encapçalada pel socialista Salvador Allende com l'immens
drama col·lectiu que va representar el cop d'Estat feixista del general
Pinochet i tota la seva repressió subsegüent.
Ja a les acaballes del franquisme, quan era ja un actiu membre de
l'Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària contra la dictadura,
va participar junt amb alguns dels seus antics companys en alguns
intents de reorganització del POUM. Mort ja el general Franco, Ramón
Fernández Jurado, amb molts altres antics militants poumistes com ara
Enric Adroher "Gironella" o Manuel Alberich, entre molts més, s'integrà
ja en el recentment creat PSC-Congrés, del consell general del qual va
ser elegit membre i des del qual va viure amb interès i passió tot el
procés d'unitat socialista a Catalunya que va donar definitivament
origen a l'actual PSC, en el qual es van integrar totes les grans
corrents socialistes del nostre país en un únic partit, superant amb
generositat i comprensió molts dels enfrontaments més durs que alguns
d'ells havien tingut sobretot durant però també després de la guerra
civil, i reconciliant-se també amb altres sectors culturals i socials.
Quan Ramón Fernández Jurado ja era greument malalt, es va presentar
com a candidat socialista a les segones eleccions municipals
democràtiques, l'any 1983, i com a tal va elegit regidor de l'Ajuntament
de Castelldefels. També va ser elegit diputat socialista al Parlament
de Catalunya, l'any 1984, però per poder prendre possessió d'aquell
càrrec ja va haver d'anar-hi en cadira de rodes i en un estat físic molt
deteriorat. Ho va haver de fer des de l'Hospital de Bellvitge, on va
morir molt poques setmanes després, el 26 de juny d'aquell any, víctima
d'un càncer gàstric que el va consumir en molt poc temps.
El seu vell amic Manuel Alberich, un altre gran exemple de militant
obrer que és testimoni encara d'una esplèndida generació de lluitadors
polítics i sindicals, va definir el seu company Ramón Fernández Jurado
com "enemic acèrrim de l'opressió i de la injustícia per damunt de tota altra consideració", "un idealista", "un
defensor de la causa dels humils, dels damnats de la terra, combatent
per la llibertat dels homes i dels pobles amb el fusell a la mà quan fou
necessari i combatent a tothora amb la seva ploma punyent i
infatigable".
Els qui, com jo mateix, vam tenir el goig i el privilegi immens de
poder compartir amb Ramón Fernández Jurado, almenys durant els seus
últims anys de vida, les grans il·lusions desvetllades per la llibertat i
la democràcia finalment recuperades en el nostre país, recordarem
sempre la seva experimentada lucidesa de company veterà i a la vegada el
seu inesgotable entusiasme juvenil, gairebé d'adolescent, així com la
seva capacitat simultània per a fer alhora les anàlisis més acurades i
rigoroses de qualsevol fet polític nacional o internacional
-relacionant-los quasi sempre amb algunes de les seves moltes
experiències personals-, i alhora d'esclatar en grans manifestacions
d'alegria o d'indignació, únicament temperades pel seu propi capteniment
personal, amb aquella actitud pulcre i educada que sempre el va
caracteritzar. Les seves classes de llengua catalana a molts dels seus
companys de militància política o sindical, un molt bon testimoni de la
seva profunda catalanitat, són recordades encara amb gran enyorança i
gratitud per molts dels seus antics deixebles, sobretot per les moltes
anècdotes personals amb què les solia allargar.
El seu enterrament, aquella trista tarda de finals de juny de 1984 en
què el vam acomiadar al cementiri de Castelldefels, va ser l'homenatge
sincer i senzill retut a "un combatiu home del poble", com Ramón Fernández Jurado va ser definit pel seu gran amic i company Manuel Alberich. Va ser el molt merescut homenatge a "un militant obrer",
com el mateix Ramón Fernández Jurado es va voler definir a les seves
memòries, un petit gran llibre que ha de ser tingut molt en compte en
els treballs dedicats a historiar el moviment obrer a Catalunya durant
el segle XX.
Jordi García-Soler
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
