29/11/2012
Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Anàlisi de resultats
L'Institut de
Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs
van organitzar el passat dijous la taula rodona "Eleccions al Parlament de
Catalunya 2012. Anàlisi de resultats", per valorar els comicis del passat
25 de novembre.
L'acte, presentat i moderat pel director
de l'ICPS, Joan Marcet, va comptar l'anàlisi inicial de Jordi Argelaguet, professor titular de Ciència Política a la
Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre d'Estudis d'Opinió
(CEO). Argelaguet va remarcar que "des de 2003, els electorats s'estan movent,
i encara no s'han assentat", cosa que evidencia que "estem davant d'un canvi de
sistema de partits". Per al director del CEO, "l'augment de la participació en
relació a la sèrie històrica ha tingut un impacte en el creixement de
determinats blocs, tot i haver-hi diferents dinàmiques per a cada bloc". Segons
Argelaguet, "una de les conseqüències d'aquest augment de la participació, i de
la disminució de l'abstenció diferencial ha estat la tendència a la
fragmentació del sistema de partits, on ja no es pot parlar pròpiament d'uns
partits catch-all".
Oriol Bartomeus, professor de Ciència
Política a la UAB i a la UB, va fer un paral·lelisme entre la campanya del
candidat de CiU, Artur Mas, i la de Jacques Chirac el 1997, en
què el llavors president francès va avançar les eleccions de l'Assemblea
Nacional, esperant el suport de la ciutadania. En canvi, el socialista Lionel
Jospin i la seva "gauche pluriel" va recuperar la majoria parlamentària i
va esdevenir primer ministre. Per a Bartomeus, la de CiU va ser "una campanya
gaullista", en què l'estratègia era reproduir a les autonòmiques la dinàmica de
les generals: aconseguir un "rassemblement".
Va funcionar
aquesta estratègia? "A mitges: gràcies a la polarització de la campanya es va
aconseguir una participació excepcional davant un escenari que CiU havia pintat
com a excepcional", va remarcar Bartomeus. "Aquesta polarització explica la
millora dels blocs dels extrems, tot i que dins de cada bloc són els partits
'petits' i la 'nova política" els que guanyen en rellevància: Ciutadans per una
banda, i ERC i CUP per l'altra". Segons el Bartomeus, col·laborador habitual de
la Fundació i membre del seu patronat, "estem en un moment de relleu
generacional dels votants, en què els partits fins ara considerats 'grans' (CiU
i PSC) només han aconseguit el 45% del total de vots".
Per la seva banda, el catedràtic de Ciència
Política a la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Botella va insistir
en "l'excepcionalitat dels resultats, comparats amb altres països europeus, en què els partits de govern
perden les eleccions". Tot i això, per
a Botella, "la veritable excepcionalitat dels comicis la va marcar el
creixement extraordinari de la participació: mig milió de persones més van anar
a votar, sobretot joves". Un altre punt a destacar, segons el professor
Botella, és el de "la desaparició de l'abstenció diferencial, típica de les
zones tradicionals d'immigració de la resta d'Espanya". Aquesta immigració, va
recordar Botella, ja no existeix, i estem parlant dels seus fills, que voten
més i diferent als seus pares, sobretot quan l'import de l'aposta està posat
sobre la taula, com en el cas del 25N".
Per últim, el periodista i advocat Ricard
Fernández Deu va aportar una visió
"de carrer", segons va apuntar ell mateix, assegurant que "l'opinió del carrer
era més propera a la realitat dels resultats que les enquestes", i va augurar que
"el debat ara se centrarà en avançar o retardar el procés sobiranista".
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412