15/02/2019
Jornada FEPS-FRC. 2019: Per una Europa social i progressista
El passat divendres dia 15, la
Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Fundació Europea d'Estudis
Progressistes (FEPS), la jornada "2019:
Per una Europa social i progressista". En aquesta
jornada van participar-hi diversos professionals i experts vinguts d'arreu
d'Europa i de diferents camps acadèmics amb l'objectiu de debatre sobre com
construir una Europa més igualitària, justa i progressista davant un context
social, polític i econòmic marcat per l'auge dels populismes, la inestabilitat,
i la inseguretat generalitzada.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va inaugurar l'acte
plantejant la necessitat de que els partits progressistes treguin els millors
resultats electorals possibles a les properes eleccions per tal de fer front a
l'augment de la política populista, regressiva i de dretes, i treballar així
pel projecte comú d'una Europa més justa, igualitària i sostenible, i per
"preservar el model social europeu, i els seus valors fundacionals". En
aquesta línia va prosseguir la directora de la Fundació i moderadora de la
primera sessió de la jornada, l'Esther
Niubó, la qual va enfocar la seva intervenció a plantejar "què podem
proposar des de l'Europa progressista per fer front l'auge dels extremismes i
populismes" en un "context de polarització i fragmentació
política", temàtica que es tractaria en aquesta primera sessió.
La primera ponent, la directora de la
FIIAPP, Anna Terrón, va fer un
anàlisi sobre la situació migratòria i el biaix informatiu que hi ha al
respecte, tot presentant dades reals, i desmentint així diversos arguments i
falsedats discursives que utilitza la dreta populista arreu del món per treure
redit polític, i que "genera una forta fragmentació social i replegament
identitari". Per la seva banda, la vicepresidenta de PES Women, Mija Javornik, plantejà -tot
analitzant la situació de les classes socials a Europa i la situació política
del moment- "com construir una majoria política" i com
"convèncer a la gent que som la solució" davant "un context
d'alta polarització i desil·lusió social", i "d'augment del racisme i el
feixisme". André Krouwel, professor
associat de Política Comparada i Comunicació a la Universitat Vrije
d'Amsterdam, va avisar que "s'aproxima una tempesta", tot comparant
la situació viscuda a Andalusia amb el que està passant arreu, i que segons el
ponent s'explica perquè "els que votaven la socialdemocràcia, ara voten a
VOX tot i ser d'esquerres", ja que "la societat s'ha polaritzat
políticament de forma extrema" els darrers anys, i "l'esquerra s'ha vist
afeblida". Per tancar la sessió, intervingué l'assessora d'Afers Exteriors al
Parlament Europeu i Membre del Grup de Treball del Candidat Comú 2019 del
PES, Laura Ballarín, la
qual va reflexionar sobre "com encarar aquesta campanya electoral" i
"com arribar a la gent que se sent insegura, com acostar-se a la
ciutadania" que vota els populismes, ja que "tenim molt a
perdre". Segons Ballarín, "fa falta polititzar les polítiques i
propostes europees, re-legitimar el programa i Pilar Europeu" i "fer
pedagogia a nivell de carrer", doncs "perquè Europa ens protegeixi,
hem de protegir a Europa".
La segona sessió la va moderar Ania Skrzypek, investigadora sènior a
la FEPS, la qual digué que "durant una dècada se'ns ha repetit que no ens
podíem permetre cap política social", provocant un augment de les
desigualtats i per tant, propiciant un "sentiment d'euroescepticisme creixent"
davant la mancança d'acció política per part d'Europa, però que "al final
tot depèn de voluntat política" i de "canviar la mentalitat de la
gent". El primer ponent de la segona sessió, el diputat al Parlament
Europeu, Javi López, digué que
"el model social s'ha trencat" com a conseqüència de les desigualtats
i el descontent social, que "la clau perquè funcioni el Pilar Europeu
de Drets Socials és que acabi sent una guia en l'anomenat 'semestre
europeu'", i que aquest "representa l'ànima d'Europa, el que ens
fa diferents al món com a societat, i hauria de ser capaç de tirar cap
endavant". Carlo D'Ippoliti, professor associat d'Economia a
la Universitat Sapienza de Roma, va fer un anàlisi en profunditat sobre els
punts forts i febles del Pilar Europeu de Drets Socials, i com els drets dels
treballadors modelen l'economia global, veient-se afectada en un context de
reducció de drets i salaris. D'Ippoliti digué que "les polítiques europees
han sigut un fracaç" i "hi ha hagut errors", però que "també
hi ha motius per ser optimistes" si es "re-polititza la Unió
Europea". Per acabar, intervingué la directora d'Afers Europeus a
Instrategies, la Saray Espejo, la
qual defensà que els reptes principals als que la Unió Europea ha de fer front
són "la lluita contra la pobresa, l'exclusió social, l'abandonament
escolar, la igualtat d'oportunitats al Mercat Laboral i un sistema de salut
pública de qualitat.", i recalcà la necessitat de fer una reforma
institucional de la UE, com també aplicar el Pilar Europeu de Drets Socials.
Per acabar la jornada, el
president de la fundació, José
Montilla, digué que "al passat, la ciutadania mirava el futur amb
esperança. Ara, una majoria el mira amb por i inseguretat, i per això creix el
populisme, la xenofòbia i l'euroescepticisme. Per combatre'l necessitem una
Europa que es preocupi per la igualtat i els drets socials", ja que
"hi ha hagut fortes polítiques d'austeritat durant la crisi" que
propicien aquesta situació, i el Pilar Europeu de Drets Socials és un bon
començament.
Programa |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412