07/06/2013
Antón Costas: “La desigualtat és un dissolvent poderosíssim de la cohesió social, que acaba provocant extremisme ideològic i populisme polític”
Els
passats 6 i 7 de juny, la Fundació Rafael Campalans va col·laborar amb la
Fundació Internacional Olof Palme en l'organització del II Seminari sobre
extremisme ideològic, coincidint amb el segon aniversari dels atemptats d'Oslo.
Enguany,
el seminari portava per títol "Extremisme ideològic, crisi econòmica i
regeneració democràtica", i va ser inaugurat per la presidenta de la Fundació
Internacional Olof Palme, Anna Balletbó,
i el diputat del Parlament Europeu, Raimon
Obiols. Tots dos van coincidir a assenyalar noves característiques en el
terreny de l'extremisme ideològic, "fruit d'una realitat summament subversiva",
va apuntar Obiols, "en què la ineficiència de les respostes a la virulència de
les crisis (econòmica, social, democràtica,.. ) que estem vivint hi tenen molt
a veure". Obiols va recordar que fets com "el qüestionament del paper de la
Unió Europea, o el declivi i la desafecció creixent cap a les institucions i
els protagonistes de la vida política" potencien un extremisme ideològic i un
populisme polític creixent.
Xavier Casals, doctor
en Història per la Universitat de Barcelona, ponent de la taula "Populime i
extremisme ideològic a Espanya", va centrar la seva intervenció en tres eixos.
En primer lloc, la nova dreta populista a Europa, que ha anat "de
l'anticomunisme a l'antiglobalització". L'extremisme ideològic actual, que
arrenca amb els atemptats a les torres bessones de Nova York el 2001, es
caracteritza per una "feminització dels lideratges i un augment del pes de les
minories". Així, "el vot extremista, tant d'esquerres com de dretes, s'ha fet
més transversal i ha aconseguit atraure l'interès d'aquells que no se senten
representats per la política institucional tradicional".
En segon
lloc, Casals va constatar que "a Espanya s'està configurant un nou mapa
polític, que evidencia la fi del sistema polític sorgit a la transició", i va
vaticinar la "implosió d'un nou escenari molt similar al de Grècia i al
d'Itàlia".
Per últim,
el professor de la UB va centrar-se en Catalunya, "laboratori populista
d'Europa", va afirmar. Els partits populistes a Catalunya "tenen un discurs
molt centrat en els valors i en la protesta". Són "partits antistablishment, que viuen una desafecció doble: cap als partits
tradicionals i cap a Madrid".
La següent
taula, "Prevenció: educació, comunitat i polítiques de joventut", va comptar
amb la intervenció de Jaume Funes,
psicòleg de l'Associació Rosa Sensat, que va sentenciar que "no es tracta de
prevenir res, sinó d'humanitzar des de la infantesa", tot "educant per una
radicalitat democràtica i per l'inconformisme vital".
La jornada
de divendres va començar amb la taula "Democràcia, pluralisme religiós i
minories al nostre país i a Europa", amb Maria
del Mar Griera, doctora en
Sociologia per la UAB i investigadora del Grup d'Investigacions en Sociologia
de la Religió. Griera va assegurar que "Catalunya té una taxa de secularització
de les més altes d'Europa". Això vol dir que la religió perd pes? "Si ens
referim a la tradició catòlica podem dir que sí; no obstant, hi ha hagut un
creixement de les minories religioses. En el cas de l'islam ha tingut un
creixement gradual", va assegurar Griera. Alhora va alertar que a Europa
"l'extremisme religiós és molt actiu, ha deixat enrere l'organització
tradicional i clàssica i els moviments religiosos funcionen en forma de xarxes
i en grups petits.
Antón Costas,
catedràtic de Política Econòmica de la UB, va lamentar que "molt provablement
en els propers anys Europa afrontarà casos creixents d'extremisme i populisme",
alimentats per "un capitalisme que ha col·lisionat altre cop amb la democràcia,
la lògia actual de funcionament de l'euro, i la política actual d'austeritat".
Costas va assenyalar que "la desigualtat és el nexe d'unió d'aquests tres
factors", i alhora va alertar que aquesta desigualtat "és un dissolvent
poderosíssim de la cohesió social, que acaba provocant extremisme ideològic i
populisme polític".
Per a
Costas "darrere de la crisi econòmica i financera actual hi ha, clarament,
extremisme ideològic, que s'ha instal·lat en l'statu quo", i va insistir que "l'austeritat com a política
macroeconòmica és una clara manifestació d'extremisme ideològic, perquè no fa
més que posar pressió sobre la democràcia".
Seguidament, Alícia Rodríguez, de SOS Racisme
Catalunya, va parlar de la prevenció i de l'actuació davant la xenofòbia des de
la perspectiva de la societat. Per a Rodríguez, el racisme "és una construcció
ideològica a partir d'un poder determinat" i va insistir en la idea que "el
discurs actual d'austeritat no fa més que alimentar el discurs xenòfob".
En aquesta
mateixa línia, el Síndic de Greuges, Rafael
Ribó, va recordar que "la xenofòbia és un perill latent a totes les
societats modernes europees, exposades a qualsevol efecte xenòfob que afecti a
la cohesió social". Per a Ribó cal fer tot el possible per a que "Catalunya
continuï sent una societat en la que s'ha potenciat i consolidat el pluralisme
i la convivència".
Miquel Iceta,
president de la Fundació Rafael Campalans, va cloure l'acte tot constatant la
necessitat que "els partits tornin a veure's com a instruments útils al servei
del progrés i de la millora de la societat, com a canalitzadors de les
reivindicacions ciutadanes a les institucions" perquè "si el sistema no dóna
solucions, algú en proposarà des de fora". Per a Iceta, la lluita contra els
populismes és un repte important per la democràcia que entre tots hem de fer
possible: amb valentia, i intel·ligència; anant a les causes del seu suport
popular, palesant les contradiccions i falsedats de seu discurs, regenerant les
institucions i refent el pacte de confiança amb la ciutadania, i amb una
defensa, com a societat, del sistema que tant va costar d'aconseguir".
Transcripció-resum de les jornades |
Document de debat de la Fundación IDEAS "El avance de la xenofobia en Europa", de María Tejada |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412