Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Pla i Armengol, Ramon

Alentorn (Noguera) 1880 - Barcelona, 6 de febrer de 1958)

Metge. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1901) i Doctor (1904). Fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya contra la tuberculosi (1903). Treballà a l'Hospital de la Santa Creu i al Laboratori Municipal de Bacteriologia sota la direcció del dr. Ramon Turró. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. En 1924 fundà l'Institut Ravetllat-Pla per al combat contra la tuberculosi, que comercialitzà dos productes el suero i hemo-antitóxico Ravetllat Pla, que gràcies a Ramon Pla s'expandiren a través d'una xarxa científica i comercial per Hispanoamèrica. Entre altres treballs sobre medicina publicà: "Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar" (1910), "De com no s'estima la vida i per què" (1917).

S'inicià en política en la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí i Julià, juntament amb Serra i Moret, quan intentà d'orientar-la vers el socialisme. Abans havia publicat: "De catalanisme" (1908). Una vegada mort Martí i Julià, ingressà en 1917 en l'Agrupació Socialista de Barcelona i en 1919 fou candidat en les eleccions de diputat provincial per Sant Feliu-Vilanova. Fou també delegat al II Congrés de la CNT (Madrid, 1919) pel Sindicat Únic de professions liberals. Entrà a la USC però es retirà quan el PSOE triomfà la línia... Durant la Dictadura s'apartà, com Comaposada, de la USC i participà en el congrés de del PSOE de 1928 on hi defensà la participació en les institucions. Els articles publicats a "El Socialista" durant aquests anys foren reunits en "El socialismo en Cataluña" (1930). Fou també delegat en els congressos del PSOE de 1931 i octubre de 1932. Entre 1931 i 1932 presidí la Federació Catalana del PSOE i impulsà la unió amb la USC. Després d'haver acordat el dos Congressos la unitat, l'executiva espanyola del PSOE trencà l'acord, però ell es mantingué en la Unió Socialista. Després del 6 d'octubre, com a president de la comissió organitzadora acabà de pagar personalment la hipoteca de la Casa del Poble de Barcelona que presidí des de la seva inauguració en 1936. Fou diputat del Front d'Esquerres per Barcelona en 1936 i assistí a la darrera reunió de les Corts a Figueres (1 febrer 1939).

Amb la guerra emigrà a Bèlgica i a França i més tard es traslladà a Mèxic (maig 1942), on fundà Ediciones Minerva. El 1947 retornà a França i el 1948, finalment a Barcelona sense realitzar activitats polítiques.