Arxiu Històric del Socialisme Català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

 

 

 

Diccionari Biogràfic

Mestre Avinyó, Miquel

(Mont-Roig del Camp, 20 de novembre de1890 - Barcelona, 8 d'octubre de1976)

A partir de 1902 treballà de fonedor a Reus, on ingressà en la Joventut Socialista local, que presidiria, i col·laborà en el periòdic "La Justicia Social" a partir de novembre de 1909. En 1910 s'incorporà com a vocal en la directiva de l'Agrupació Socialista. A partir d'aleshores es convertí amb Josep Recasens en un incansable propagandista i organitzador social i polític. En 1913 participà en el Congrés de la Federació Socialista de Mataró, on fou elegit vocal del seu comitè, i en 1916 en el VI Congrés de Tarragona, any en que fou elegit president de la junta de l'agrupació local. Organitzador de l'Associació de l'Art Fabril de Reus, que presidí, engegà una vaga amb l'objectiu d'aconseguir la jornada de nou hores. A partir de 1915 desplegà una intensa activitat sindical i política, fou condemnat el 14 de novembre de 1917 i sortí el maig de 1918 per una amnistia i assistí com a delegat al Congrés de Sants de la CNT (juny 1918).

Gairebé immediatament començà a treballar de secretari a l'ajuntament de Pratdip fins a 1923, activitat professional que mantindria des de 1924 fins 1936 en el de Torredembarra i des de 1936 fins 1937 en el de Cornellà. Potser pel fet de no residir a Reus, potser per la funció administrativa que realitzava, potser per discrepàncies, deixà el rol orgànic de partit que havia tingut i es decantà per una intensa activitat cooperativista, en especial en cooperatives de consum; no hi retornaria fins 1931. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou candidat socialista en la Coalició d'esquerres per Tarragona, però no fou elegit. Partidari de la unitat dels socialistes en 1933 es mantingué en la Unió Socialista de Catalunya que resultà de la unificació. La intensa activitat desplegada en el cooperativisme el portà a presidir la Federació de cooperatives de Tarragona (1920-1933), de Catalunya (1933) i d'Espanya (1935).

 Durant la guerra fou nomenat membre del Consell d'Economia (22 agost 1937) en representació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya,  càrrec en que fou substituït per Felip Barjau, quan fou nomenat Director general de proveïments (setembre 1937-1938), així com President del Consell Superior de la Cooperació. En acabar fou detingut a Barcelona el 14 d'agost de 1939 i internat al Palau de Missions de Montjuïc; traslladat a Pilats de Tarragona el 12 de gener de 1940, fou condemnat a mort per Consell de guerra el 21 de maig de 1940 per rebel·lió militar; la pena li fou commutada per la de reclusió perpètua i reduïda dues vegades més. Traslladat a la presó de Figueres el 1943, finalment  sortí en llibertat condicional en 1944 i finalment indultat el 1946 i fixà la seva residència a Barcelona. El seu fill Numen Mestre, maquis del PSUC, seria executat el 17 de gener de 1949 al Camp de la Bota. A partir de 1956 tornà a Mont-roig on visqué al camp en una masia.


 

 

Col·leccions

 

 

Fundació Rafael Campalans

Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català

Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts

Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 934 955 447

Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
Logotipo del Ministerio de Cultura y Deporte