Domènech Vilanova, Cristòfor de
(Barcelona, 24 de juliol de 1878 - Barcelona, 10 d'agost de 1927)
Assagista i filòsof de formació autodidacta, és autor d'una abundant i
dispersa obra literària en revistes i diaris. Oposat al noucentisme
dominant, visqué immers en el món de la bohèmia barcelonesa del primer
quart del segle XX. Procedia d'una família d'indians que havia caigut en
la misèria, fet el portà a treballar en feines de tota mena, des de
descarregar carbó al port fins a fer classes i conferències o escriure
en editorials per encàrrec. Durant molts anys estigué malalt de
tuberculosi, com els seus germans. Escanyolit, amb pèl hirsut, vestit
sempre de negre; neguitós i apassionat, tenia la paraula fàcil i era un
brillant polemista.
Influït per les idees de Nietszche, es declarava individualista i
agnòstic; oposat a les convencions i les tradicions i veia la subversió
com un mitjà d'alliberament personal. Sense haver estat mai marxista,
defensà la revolució bolxevic. Participà en la fundació de la Unió
Socialista de Catalunya (8 juliol 1923) i fou nomenat vocal de la seva
primera Junta Directiva. S'incorporà aleshores a la redacció de
"Justícia Social", on va escriure regularment articles amb el pseudònim
de Grand, en especial en la secció "Carnet d'un heterodox", que el 1926
publicà en forma de llibre. És autor també de "L'ànima trista" (1925) i
"L'oci d'un filòsof" (1928).
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte