10/04/2013
"Quo vadis Itàlia?" Anàlisi de la situació política italiana
El dia 10 d'abril, la Secretaria de Política Europea del
PSC, juntament amb i la Sectorial de Política Europea, Internacional i per a la
Mediterrània, i amb el suport de la Fundació Rafael Campalans (FRC), van
organitzar el debat "Quo Vadis, Itàlia?" per analitzar la situació
política del país després de les darreres eleccions.
L'acte va ser presentat per la secretària de Política
Europea del PSC i directora de la FRC, Esther Niubó, que va destacar la
importància d'analitzar la realitat política italiana -que va qualificar de
preocupant-, especialment per la situació d'ingovernabilitat en el context de
crisi econòmica i social del país -i que afecta també els països de l'entorn i
el conjunt de Unió Europea-, de descrèdit polític creixent -molt relacionat amb
la manca de resposta o resposta equivocada que la població percep que, des dels
diferents governs, s'està donant a la crisi, i que està fent créixer la
desconfiança envers els sistema polític-, i pels reptes que aquestes eleccions
han plantejat pels partits socialistes o progressistes
"tradicionals". En aquest sentit, va recordar que la coalició de
centre-esquerra liderada per Pier Luigi Bersani s'havia presentat a les eleccions
amb un programa renovador amb l'eslògan "La Itàlia Justa", en una
coalició integrada per diferents partits (Partito Democratico, Esquerra
Ecologia Llibertat, el Partit Socialista Italià i el Centre Democràtic),
després d'haver fet unes primàries a dues voltes (on van participar al voltant
de 3 milions de persones) per elegir el candidat a primer ministre i la llista
de candidats i candidates al Parlament, davant un Silvio Berlusconi implicat en
nombrosos processo judicials i d'un Mario Monti contestat per haver exercit de
braç executor dels dictats de la troika al país durant els seus mesos de
govern.
Amb aquest context, l'analista polític, professor i
responsable d'anàlisi electoral de la Fundació Rafael Campalans, Oriol
Bartomeus, va fer una anàlisi dels resultats electorals tot destacant, en primer lloc, que "els invents, en general, no
funcionen", contrastant l'enorme estabilitat del sistema de partits a
Itàlia amb la inestabilitat de la durada dels governs. Així, va explicar que
aquesta inestabilitat s'intentava solucionar per la via legislativa (llei
electoral, concedir un 55% de representació al candidat més votat...), però que
era difícil arreglar quelcom que estava en el substrat italià. Igualment, va
dir que aquestes eleccions, com els darrers comicis a Grècia i fins i tot a
França (les presidencials, pels bons resultats del Front Nacional...), s'havien
celebrat en una lògica de "protesta" versus "status quo", i
va destacar que Bersani, sobretot per haver donat suport al programa de Mario
Monti, havia estat vist com part de l'status quo. Per acabar, va insistir que
la gent vota per expressar el seu descontentament, "no per elegir
res", i que calia un replantejament fonamental del sistema democràtic a
tota Europa.
A continuació van
intervenir tres persones coneixedores de la situació política italiana i
representants de l'esquerra política:
Claudia Cucchiarato, periodista italiana, va explicar que
el bon resultat de Silvio Berlusconi i el mal resultat de Mario Monti havien
estat una sorpresa també pels mitjans de comunicació, i va destacar la
diferencia dels resultats electorals del país respecte de la comunitat italiana
a l'estranger, on Bersani va guanyar clarament i Monti va obtenir un 22% dels
suports.
Per la seva banda, el secretari del Partito Democratico
(PD) Barcelona, Luigi Ingrosso, va explicar les reformes i els cavis
experimentats pel país des de l'arribada de Mario Monti. En concret, va
destacar que Monti havia restituït una credibilitat pel país que havia estat
malbaratada per anterior ex primer ministre, Silvio Berlusconi, però va fer
esment a les retallades socials que les seves reformes havien suposat, i a la
manca de senyals de reactivació econòmica.
Analitzant la situació actual, va insistir que Bersani
descartava pactar amb el Poble de la Llibertat (PDL) de Berlusconi.
Marcello Belotti, representant a Espanya de Sinistra
Ecologia Libertà (Esquerra Ecologia Llibertat), va referir-se a la fragmentació històrica del
país distingint entre tres estats dins Itàlia: un, de democràtic i jove; un
segon, la màfia, que produeix un 10% del PIB italià; i un tercer, el Vaticà.
Va explicar la història de la coalició entre el PD i el
seu partit, Esquerra Ecologia Llibertat, referint-se a algunes experiències
exitoses que havia tingut aquesta coalició al 2015 i al 2010 en diverses
regions. No obstant, va reconèixer que no havia acabat de donar els seus fruits
a nivell nacional.
També va destacar la forta hegemonia política i cultural
heretada de l'era Berlusconi, i va dir que Grillo representava un producte
d'aquesta època de "berlusconisme". En concret, va criticar la manca
de democràcia interna d'aquesta moviment, el qual estava a favor de l'abolició
dels sindicats, tot i reconèixer la importància dels temes posats a l'agenda
política per part del moviment de Beppe Grillo, i explicar que el simpatitzats de Grillo consideraven el
PD com a partit del passat.
En clau postelectoral, va destacar la importància del
nomenament de l'ex fiscal anti-màfies,
Piero Grasso, com a president del Senat, i de la política Italiana, periodista
i ex portaveu de l'ACNUR, Laura Boldrini, com a presidenta de la Cambra de
Diputats; i va afegir que la coalició de centre-esquerra liderada per Bersani
havia intentat proposar al Moviment 5 Estrelles un govern d'un any o dos per
dur a terme lleis fonamentals per la vida del país: lleis contra el conflicte
d'interessos, contra la corrupció i la falta de transparència, i mesures de
recuperació econòmica. Finalment, va destacar que si es produís un pacte entre
el PD i el PDL, el seu parit hi estaria en contra. Tot seguit, es va obrir un amb el públic assistent.
Podeu descarregar-vos l'article d'Oriol Bartomeus "2013: Eleccions a la italiana", publicat el 27 de febrer per la Fundació.
2013: Eleccions a la italiana |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412